Renyó artificial

El renyó artificial és un sistema que substituïx la funció dels renyons en cas d'insuficiència renal aguda o crònica.
Els renyons sans eliminen de forma contínua substàncies tòxiques, sales i atres elements que són amoladors per a l'organisme. Dissoltes en l'aigua continguda en el cos, estes substàncies són excretadas en forma d'orina. Quan per malaltia o trauma els dos renyons deixen de complir esta funció durant un temps llimitat (fallo renal agut), o be de forma definitiva (fallo renal crònic), es fa necessari reemplaçar la funció dels renyons per mig d'un procés artificial cridat diálisis, paraula que significa depuració, en la que es trau la sanc del pacient, es neteja en una màquina destinada per a este propòsit per a finalment tornar-la al torrent sanguíneu. O per mig de diálisis peritoneal, utilisa una membrana natural -el peritoneu- com a filtre. El decorregut de diálisis s'introduïx en la cavitat peritoneal a través d'un chicotet tubo flexible que prèviament es va implantar en l'abdomen de forma permanent, en una intervenció quirúrgica menor. Part d'este tubo, o catéter, permaneix fòra de l'abdomen. Els pacients crònics són somesos a un programa de diálisis, que idealment termina despuix d'un temps no molt prolongat, per ad açò és necessari que s'haja localisat un renyó adequat per a ser transplantat. En tant no es trobe un renyó idòneu, el pacient deu seguir el tractament, el qual hui en dia pot realisar-se sense excessives complicacions durant un periodo de temps pràcticament illimitat.
El renyó artificial
Des dels anys 70 s'utilisen renyons artificials, que han segut perfeccionats considerablement a lo llarc del temps transcorregut des de la seua aparició. La diálisis per este sistema es denomina hemodiálisis (hemo en grec significa "sanc"). En este procediment es crea un circuit extern a través del com fluïx la sanc corporal. Per mig d'un filtre s'extrauen les substàncies que interessa eliminar de l'organisme, i a continuació la sanc torna al cos. Despuix d'unes quatre hores de tractament la concentració d'estes substàncies en el cos ha baixat suficientment, de manera que el pacient pot tornar a realisar la seua vida normal. Deurà tornar als dos o tres dies, ya que per a mantindre el cos en les degudes condicions, cal que se someta a la hemodiálisis tres voltes per semana durant unes quatre hores cada volta.
Descripció del renyó artificial
El renyó artificial consta bàsicament d'un aparat, un dializador, un líquit concentrat, uns tubos per a la circulació externa de la sanc, i uns dispositius d'accés als vasos sanguíneus.
Aparat
Complix la funció de bombejar la sanc a través dels tubos de circulació externa, de mesclar el líquit concentrat en aigua per a obtindre la dilució adequada, i de monitorizar les constants essencials durant tot el procés.
Dializador
És un recipient cilíndric d'uns 40 cm de llarc, dins del com hi ha un número molt elevat de fins capilars semipermeables. La sanc fluïx per l'interior d'estos capilars, mentres que per fòra fluïx el líquit de diálisis, és dir el concentrat diluït. Segons el principi de difusió i convecció, les substàncies a eliminar de la sanc passen a través d'estos capilars i són absorbides pel líquit. El dializador és puix l'element principal de la hemodiálisis, ya que és el dispositiu en el que es realisa la filtració de la sanc.
Líquit concentrat
Se suministra en una relació d'1/35, és dir, que deu ser diluït 35 voltes. En la hemodiálisis s'utilisa líquit concentrat ya que la cantitat de líquit que es consumix en una sessió és molt considerable. Si els laboratoris fabricants tingueren que suministrar el líquit diluït en la proporció 1/1, o siga llista per al seu us, es crearien problemes considerables de transport i almagasenament. El líquit conté unes sales i minerals que li donen el valor osmótico propi del cos en condicions normals. D'esta manera, en absorbir les toxines i demés substàncies a eliminar, el líquit diluït no absorbix també les sales i els minerals que deuen permanéixer en el cos del pacient, ya que tant el líquit com la sanc d'este tenen la mateixa concentració de sales i minerals.
Tubos per a la circulació externa de la sanc
Un d'ells transporta la sanc des de la vena per la que ix del cos, a través de la bomba fins al dializador. L'atre du la sanc des del dializador, de nou per la bomba, fins a la vena per la que la sanc retorna a l'organisme.
Dispositius d'accés als vasos sanguíneus
És un dels aspectes més delicats de la hemodiálisis. Sobretot en pacients que estan somesos al tractament durant anys, els vasos sanguíneus es resenten considerablement com a conseqüència de les freqüents punciones. Per este motiu s'utilisen agulles especialment polides, per a ocasionar el mínim esgarre, o be s'implanten tubos externs de silicona, els cridats shunts, que conduïxen la sanc des d'una artèria fins a una vena per fòra de la pell, i que servixen per a puncionar en ells cada volta que es realisa una diálisis.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Riñón artificial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.