Catéter
Un catéter[1] (del llatí cathĕter, i este del gr. καθετήρ) és, en medicina i enfermeria, un dispositiu en forma de tubo estret i allargat que s'introduïx en un teixit o una vena. Els catéters permeten l'injecció de fàrmacs, el drenage de líquits o be l'accés d'atres instruments mèdics. Existixen molts tipos de catéter, com lo són el catéter de Tenckhoff, catéter de Mahurkar, catéter Vizcarra (que comunament se li coneix com "punzocat", catéter llarc, catéter central, etc.).


Es va inventar en Estats Units en 1752.
Usos
La colocació d'un catéter en una part particular del cos pot permetre:
- catéter urinari: drena l'orina de la bufa urinària com en el cateterisme urinari, per eixemple, els catéters intermitents o el catéter/sonda de Foley o inclús quan l'uretra està danyada com en el cateterisme suprapúbico cridat també talla suprapúbica.
- drenage de l'orina des del renyó per mig de nefrostomia percutánea (a través de la pell)[1]
- Drenage de coleccions de líquits, per eixemple, absceso intraabdominal o acumulació de líquits de ascitis[2]
- catéter de coleta: s'utilisa per a drenar l'aire al voltant del pulmó (neumotórax). És conegut també com a catéter pleural.
- Administració de líquits intravenosos medicaments en un catéter venoso perifèric. Per a la nutrició parenteral és per mig d'un catéter central.
- angioplastia, angiografia, septostomia en globo, sinuplastia globo, proves de electrofisiologia cardíaca l'ablació en catéter. A sovint s'utilisa la tècnica de Seldinger.
- Medició directa de la pressió arterial en una artèria o vena.
- Medició directa de la pressió intracraneal.
- Administració d'anestèsia en l'espai epidural, l'espai subaracnoideo o al voltant d'un fes de nervis important, com el plexe braquial.
- administració d'oxigen, agents anestésicos volàtils i atres gasos respiratoris en els pulmons utilisant un tubo endotraqueal.