Rendiment agrícola
En agricultura, el rendiment (també conegut com "productivitat agrícola") és una mida de la cantitat de producció d'un cultiu, per unitat de superfície de terra, aixina una mida de rendiment molt utilisada és la cantitat de tonellades per hectàrea, ya siga de dacsa, blat, alfalfa, o atres productes agrícoles. La proporció de llavors és una atra forma de calcular la productivitat agrícola.
Aixina l'innovació en món agrícola, continua impactant en la productivitat regional i mundial, per millor us de fertilisants, millors ferramentes agrícoles, nous métodos i tècniques de cultius, aplicació de la tecnologia d'alt rendiment agrícola i, les noves varietats genètiques, han millorat els rendiments. Quant major siga el rendiment, major és la productivitat i rendabilitat d'una finca, per a cobrir les necessitats de l'agricultura de subsistència, impactant en el benestar de les famílies rurals i llauradores, en vendre o intercanviar els productes excedents. Quant més producció de grans o forrajes puga produir un agricultor, més i millors hatos ganaders podran mantindre's i aprofitar-se també, per a la producció d'aliment animal. L'aument dels rendiments dels cultius també significa que aporta valor al desenroll rural i urbà, es disminuïxen mà d'obra rural, i obri l'opció de l'us d'eixa mà d'obra per a atres fins com l'investigació, educació, indústria o comerç, aixina com la satisfacció de la demanda d'aliments i atres productes agrícoles.
Una atra forma d'agricultura d'alt rendiment és l'agricultura intensiva en base en dos sembres per any.
Medició
[editar | editar còdic]Les unitats per les que se sol medir el rendiment d'un cultiu en l'actualitat són quilograms o Tonellades per hectàrea en el sistema mètric, o bushels per acre, en el sistema anglés.
Els rendiments de cereals a llarc determini en el Regne Unit varen ser d'uns 500 kg/ha en l'época medieval, passant a 2,000 kg/ha en la Revolució Industrial, i tornant a botar a 8,000 kg/ha en la Revolució Verda,[1] i fins a 44,000 kg/ha. de dacsa en China[2] en 2018. Cada alvanç tecnològic que aumenta el rendiment dels cultius també reduïx la chafada ecològica de la societat.
Proporció de llavors
[editar | editar còdic]La proporció de llavors és la proporció entre l'inversió en llavors i el rendiment. Per eixemple, si es cullen tres grans per cada gra sembrat, la proporció de llavors resultant és 1:3, que és considerat per alguns agrònoms com el mínim requerit per a mantindre la vida humana.[3] Una de les tres llavors deu reservar-se per a la pròxima temporada de sembra, les dos restants deuen consumir-se pel productor o com a aliment per al ganado. En parts d'Europa, la proporció de llavors durant el IX va ser simplement d'1:2.5, en els Països Baixos va millorar a 1:14 en l'introducció del sistema de rotació de cultius de tres camps al voltant de el XIV.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Long-term cereal yields in the United Kingdom». Our World in Data. Consultat el 2021-01-30.
- ↑ «L'apassionant història d'Ernesto Cruz, el “cabrón” mexicà que es va enamorar de la dacsa i va conseguir batre el récort m» (en és-ar). Bichos de Camp. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ Pipes, Richard, Russia under the Old Regime (Charres Scribner's Sons, NY 1974) p.8
- ↑ Bornewasser, J.A. (1977): Winkler Prins Geschiedenis der Nederlanden Prehistorie tot 1500, Amsterdam/Brussel, ISBN 90-1001-744-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rendimiento agrícola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.