Anar al contingut

Renda màxima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Evolució del tipo marginal superior del impost sobre la renda en França, Alemània, Regne Unit i Estats Units

La Renda Màxima, en ocasions assimilable al salari màxim o retribució màxima, es definix com la cantitat de riquea màxima sobre la que s'aplica una taxa marginal impositiva del 100%. La cantitat vindrà determinada en cada país per la llegislació tributària sobre la que s'aplica l'impost progressiu màxim teòric del 100%.[1][2]

Els defensors de la Renda Màxima volen impedir la gran concentració de fortunes i la seua poder derivat d'elles que altera l'igualtat llegal i generalisa la corrupció de la democràcia.[3][1]

Atres significats de renda màxima poden referir-se a llímits per a accedir a determinades ajudes (per eixemple el desocupació) o pagaments de la Seguritat Social de l'Estat (per eixemple pensions). També pot referir-se al salari màxim establit en una institució pública o empresa privada.

Es diferencia del salari màxim en que este supon una llimitació a la retribució per un treball determinat i la renda màxima es referix a la cantitat màxima de totes les rendes que es pot percebre i per damunt de la qual i una volta aplicat el tipo de gravamen quan la taxa marginal impositiva és del 100% es llimita el seu creiximent.

Renda màxima i taxa marginal en Estats Units

Artícul principal → Taxa marginal.

En Estats Units despuix de la Segona Guerra Mundial la taxa marginal va alcançar el 94%, mantenint en el 91% fins als anys 1960; en els anys 1970 i 1980 va estar prop del 70% fins a l'arribada de Reagan que va baixar fins al 28%; encara que després va pujar i s'ha mantingut prop del 40%.[4][2]

Franklin D. Roosevelt - 1942

Històricament la proposta d'una renda màxima en una taxa marginal del 100% va ser la del president de EE. UU. Franklin Delano Roosevelt, qui va declarar en el congrés el 27 d'abril de 1942 el llímit màxim d'ingressos en 25.000 dólars a l'any -actualment es correspondria en un milló de dólars aproximadament-:[5]

en anglés
"Discrepancies between low personal incomes and very high personal incomes should be lessened; and I therefore believe that in clave of this greu national danger, when all excess income should go to win the war, no American citizen ought to have a net income, after he has paid his taxes, of more than $25,000 a year."[6]
en espanyol
"Les discrepàncies entre les rendes personals baixes i les rendes personals molt altes deuen disminuir; i per lo tant crec que en temps d'este greu perill nacional, quan tot l'excés d'ingressos deu anar a guanyar la guerra, cap ciutadà americà deuria tindre una renda neta, despuix d'haver pagat els seus imposts, de més de 25.000 dólars a l'any".

·


La proposta de Franklin D. Roosevelt suponia una taxa impositiva del 100% per damunt de 25.000 dólars (25.000 dólars de 1942 es correspondrien en 1 milló de dólars de 2022).[2] El congrés no va aprovar el 100% pero si el 94% i des d'una cantitat més elevada que la defesa per Roosevelt.[6][7]

Alexandria Ocasio-Cortez - 2019

En 2019, la congressiste Alexandria Ocasio-Cortez va propondre una taxa impositiva marginal del 70% per a les persones en majors ingressos d'Estats Units abans del Fòrum Econòmic Mundial que va ser mal rebuda pero que va tindre prou respal públic.[4]

Joe Biden - 2021/2022

En 2021 el president d'Estats Units Joe Biden va propondre un va aumentar els imposts als rics per a finançar el conte dels chiquets i l'educació en el marc d'una estratègia batejada com 'The American Family Pla'. Dit pla es compensaria en la casi duplicació de l'impost sobre els guanys de capital per a les persones que guanyen més d'un milló de dólars a l'any, mentres que el tipo marginal màxim del impost sobre la renda s'elevaria del 37% al 39,6%.[4]

Impost sobre la renda mínima a millonaris

En 2022 Joe Biden va declarar que propondrà el denominat "impost sobre la renda mínima per a multimillonaris" que s'establiria per a rendes anuals superiors a 100 millons de dólars en un impost mínim del 20% i que podria afectar als 700 nortamericans més rics.[8][9]

Renda màxima i democràcia republicana

Daniel Raventós

L'economiste espanyol Daniel Raventós defén la renda màxima com a imprescindible per a una verdadera democràcia real que denomina 'republicana'. Considera que la llibertat no és possible quan l'existència material de l'immensa majoria de la població està subjecta al arbitrio, de forma efectiva o potencial, de les grans fortunes i és el republicanisme democràtic el que històricament ha defés dita llibertat real i que sense una existència material garantisada socialment, no pot gojar-se de llibertat (d'ahí la proposta de la renda bàsica, una assignació monetària incondicional i universal), i que la possibilitat llegal de grans fortunes privades és incompatible en una vida democràtica (d'ahí la proposta de la renda màxima). Considera que les grans riquees tenen un poder extrem, lo que és incompatible en la democràcia qüestió que ya va expressar en els anys 1940 el juge del Tribunal Suprem de EE. UU. Louis Brandeis: devem elegir, o democràcia o grans fortunes en poques mans.[3][10]


Raventós propon, seguint a F.D. Roosevelt, i per a evitar la gran concentració de fortunes, el seu excessiu poder i la corrupció de la democràcia la Renda Màxima que definix com l'establiment, a partir d'una determinada cantitat de riquea, d'una taxa marginal impositiva del 100%. L'establiment de la Renda Màxima és una ferramenta clau per a la mitigació de la desigualtat que deu acompanyar-se d'una Renda Bàsica que faça possible una vida republicanamente lliure.[3]

Lucas Chancel

L'economiste francés Lucas Chancel, investigador sobre la desigualtat econòmica en el món, va declarar: "La desigualtat i la seua reducció no és una qüestió de llimitacions econòmiques, sino que és una elecció política sobre el tipo de societat en el que volem viure".[3]

Tipos impositius màxims i mínims en els països de l'OCDE, 2005.

Vore també

Bibliografia

Referències


Referències