Renaturalización

Dins del camp de l'ecologia, la Renaturalización fa referència a un conjunt d'accions i actituts encaminades a produir efectes compensatoris derivats de l'actual Crisis ecològica. Sorgix per a coartar les vies desnaturalizadoras comunament acceptades en el desenroll de la Modernitat.

Si es tracta com a actitut, es poden descriure com una predisposició cap a pràctiques de resistència, polítiques, socials i de aprofundiment en consciència, que òbrin a nous fonaments per a aixina caracterisar una época pressionada, que busca evitar l'extinció humana, en la que es reivindiquen els valors ecològics i humans.

Si es tracta com a acció, les primeres pràctiques reconegudes s'encaminen cap a processos remediales, sent estos de tipo ambiental, a on lo natural és defés com a moment anterior a qualsevol acció de l'home. Moment a on s'opta per no intervindre per a una autentificació de la naturalea, o per un recrear per mig de definició proyectual o paisagística i de bellea connotado per un reverdecimiento del yo. Incorporant la consciència colectiva per a conseguir una forma-de-vida pròpia en continu canvi, impulsada per una revolució interior. En el mateix sentit, s'allunta del terme naturalizar a través de l'acondicionament d'entorns naturals per mig de l'incorporació d'espècies animals o vegetals que no pertanyen al ecosistema intervingut. És necessari entendre les distintes formes de vida locals per a garantisar la seua convivència en el context. A pesar de la seua vocació d'interrupció i d'evocació d'un temps anterior, no es pa tracta d'alcançar una completa reversión dels processos antrópicos, sino d'una ralentisació o afluixó en el consum dels recursos, promulgant l'equitat.

Antecedents i ocupació del terme

El terme sorgix en el context de la bioquímica referint-se a un procés d'amplificament genètic cridat renaturalización. En alguns processos s'utilisa la tècnica complementària de la desnaturalización, revertint la configuració de les proteïnes per a tornar a transformar-se finalment en la seua estructura inicial de el ADN.

Archiu:Proteinas-desnaturalizacion.jpg

Proteïna que la seua desnaturalización és reversible

En lo relatiu a l'acondicionament d'entorns naturals per mig de l'incorporació d'espècies animals o vegetals, el terme està present en varis idiomes encara que en connotacions llaugerament diferents.

En alemà, Renaturierung fa referència a la restauració ambiental d'entorns, s'aplica especialment a processos de recuperació portats a terme en els cursos d'aigua. Esta renaturalización de rius i rieres, en Suïssa rep el nom de revitalisació, Revitalisierung. Este concepte fa referència, en la seua part etnològica, Revitalisierung (Ethnologie) a reviure certes tradicions i / o valors en societats que han tingut experiències negatives en la modernisació, és dir, en el creixent alineamiento cultural fins al punt de l'assimilació en la societat mundial moderna dominant.

En francés, Renaturation es referix principalment als processos per mig dels quals les distintes espècies vegetals i animals colonisen espontàneament un entorn que ha segut pertorbat.

Archiu:Alter Flugplatz Bonames, Renaturierung.jpg

Renaturalización de l'antic aeròdrom en Frankfurt-Bonames

Abdós definicions fan referència a un procés d'adaptació de la realitat artificializada a un entorn relacional natural en transformació, en el que intervenen tècniques de la rehabilitació ambiental, restauració ambiental i de l'ingenieria ambiental. S'amplifica a l'escenari territorial, incloent les configuracions urbanes i constituïx una complexa tecnologia en característiques pròpies d'una cultura emergent.

Per lo que, el terme és actualment utilisat en urbanisme, en arquitectura i en conservació de la naturalea. Es referix a processos de modificació d'una porció de l'espai, ya siga un edifici, poma, barri, parcela, paisage o territori. Esta mutació pot respondre a un procés ecològic espontàneu o a una intervenció organisada per actors humans, més o menys fortament artificializados. L'ocupació del terme renaturalizar s'aplica en un proyecte participatiu en Carabanchel (Madrit), plantejant espais de convivència ciutadana en la biodiversitat del lloc.

Per una atra part, en l'àmbit de l'educació es fa referència a renaturalización del joc lliure per a que els chiquets puguen desenrollar les seues capacitats sicològiques en gojar de riscs saludables en la diversió compartida.

La “naturalea” ha canviat per l'intervenció devastadora del ser humà provocant canvis tan substancials com el Canvi Climàtic ademés d'inaugurar una nova época geològica denominada com Antropoceno. Els ecosistemes no poden tornar a ser lo que eren, la dràstica modificació de les condicions de vida dona com resultat uns ecosistemes mutantes, ya no podem definir-ho com “una simple crisis ecològica a allò que més be caldria designar com una profunda mutació de la nostra relació en el món”, per lo tant el procés ya no és reversible. No és possible tornar a un estat passat naturalizado, més al contrari el procés de correcció o sanación donarà com a resultat nous ecosistemes diferents.

En contexts de fragmentació sorgixen les noves problemàtiques ecologistes. Serà necessària la "recomposición de les praxis humanes en els dominis més variats", tant a escala individual com a colectiva, tant en la vida quotidiana, com en la reinvención de la democràcia, el registre de l'urbanisme, la creació artística, el deport, el paisage, entre unes atres, a través d'una resingularización Individual i/o colectiva en mecanismes de producció de subjetividad.

Despuix de la revolució que s'ha produït en les noves tecnologies i el procés de globalisació és necessari reconéixer que el treball humà o l'hàbitat ya mai tornaran a ser com abans. Per això caldrà fer una recomposición dels objectius i dels métodos tenint en conte les condicions actuals que donaran lloc al sorgiment de noves modalitats de subjetivación. Una de les preguntes que nos devem fer és ¿de quina forma anem a viure en el futur sobre el planeta despuix de les mutacions del mig? la resposta deu donar-se a escala planetària i no solament en les relacions de forces a gran escala, sino també en la sensibilitat i el desig.

Les conseqüències de la deterioració del planeta no són més que “destorbament” d'uns problemes molt més profunts relacionats en la nostra forma de vida i ser en societat. Des d'una perspectiva ecològica Guattari propon tres idees que considera inseparables: “ecologia migambiental, ecologia social i ecologia mental” per a donar resposta a la crisis ecològica. La qual cosa implica una (recomposición) de les pràctiques socials i individuals des d'una perspectiva “ecofísica” que planteja pràctiques socials que reinventen la nostra forma d'estar en el món, la nostra forma de vida, lo que podem interpretar com una renaturalización. Per això una revolució que done resposta a la crisis ecològica tindrà que ser política, social i cultural.

Renaturalizar entorns. Dret natural

El ràpit consum de recursos del món i el seu alt impacte migambiental és responsabilitat d'Occident. En la civilisació occidental naturalea i cultura són conceptes inseparables, per als naturalistes moderns la naturalea és entesa com un pla a dominar sobre el que s'expandix el territori humà, aixina els entorns han segut “domesticats” per a adaptar-los i dominar-los en benefici dels interessos de la societat.

Front a la paràlisis pròpia del futur apocalíptico o la melancolia decadent d'un passat que ya no tornarà, renaturalizar és un procés de canvi, una cura, un tractament front als mals que afligixen a la Terra. Les relacions del món s'han alterat en profunditat mentres la polèmica moralista contemporànea sobre lo natural paralisa tota acció. No obstant en entendre que “lo natural no definix lo que és just, sino que allò que “està merament ahí sense més” situem els fets naturals en el terreny polític-científic a on s'emmarca la lluita per la vida de la humanitat i la Terra. La realitat natural és múltiple i està oberta al canvi de la seua definició, els sers humans i els no humans són subjectes actius en la Terra actuant en relació com a agents i constituïxen un context no jeràrquic de transformació ecològica.

Al renaturalizar, la humanitat com a subjecte, ya no serà actor principal que eixercixca el control i el domini dels entorns, mentres que allò que no és humà eixercitarà un paper actiu en el món material, el resultat serà una concatenació de causes i efectes, a on també tenen espai els afectes, la llibertat o l'encert. Per lo tant en l'escenari Terra es definix com una zona d'intercanvi comú, a on tots els agents tenen possibilitat d'actuar i eixercixen un víncul entre lo que som i fem. El canvi necessari en els nostres ecosistemes serà compartir la potència en atres subjectes no humans, el víncul entre actors humans i no humans és un espai de relació en el que tots actuen i s'influïxen.

La Terra no és inerte, i reacciona front al canvi global com un subjecte actiu mentres que la societat té una actitut passiva per a corregir la situació. L'emergència ecològica actual implica un estat de guerra contra el sistema economicista de depredació dels entorns. Front al desafiu plantejat, tota possibilitat de discurs i reflexió ètic-ambiental és efectiva quan es du a l'acció en colectiu.

Archiu:Kanazawa8 Uchikawa.jpg

Lo humà i lo no humà sempre tenen la potencialitat d'actuar com a agents actius. Utagawa hiroshige

L'horisó a perseguir serà conviure en el Antropoceno en una era postnatural i posthumana (superat el concepte d'home modern) a on es posen en joc passions polítiques i accions conflictives per a adaptar la situació. La naturalea ya no és exterior i inhumana, es troba en l'interior de lo humà i és sensible a les nostres accions. El futur compartit serà el de la distribució de possibilitats d'actuar per a construir diferents equilibris ecològics en un món biocéntrico. Renaturalizar serà una nova universalitat teixida en colectius actius múltiples humans i no humans en diferents contexts d'actuació, emergint una nova història comuna sempre en construcció, sempre en transformació.