Rellonge resistent a l'aigua


Resistent a l'aigua (Water Resistant en anglés) és un ròtul que se sol gravar en la part posterior dels rellonges de polsera per a indicar la profunditat a la que poden sumergir-se sense sofrir danys. Per lo general, s'acompanya d'una indicació de la pressió de la prova estàtica a la que es va sometre una mostra de rellonges recent fabricats per a verificar el seu estanqueitat. La pressió de prova es pot indicar directament en unitats de pressió, com bars, atmòsfera, o (més comunament) com una profunditat d'aigua equivalent en metros (en els Estats Units, a voltes també en peus).
Una indicació de la pressió de prova en térmens de profunditat d'aigua no significa que un rellonge resistent a l'aigua haja segut dissenyat per a un us repetit a llarc determini en eixes profunditats d'aigua. Per eixemple, no es pot esperar que un rellonge marcat com a resistent a l'aigua a 30 metros resistixca l'activitat durant periodos de temps prolongats en una piscina, i molt manco que continue funcionant a 30 metros baix l'aigua. Açò es deu a que la prova es realisa solament una volta utilisant pressió estàtica en una mostra de rellonges recent fabricats. Com solament es prova una chicoteta mostra, existix la provabilitat de que un rellonge individual no siga resistent a l'aigua fins a la profunditat certificada o inclús que no ho siga en absolut.
La prova per a calificar un rellonge de buceig per a dur la paraula anglesa "diver's" en l'esfera és per a un us repetit en una profunditat determinada i inclou màrgens de seguritat per a tindre en conte factors com l'envelliment de les juntes, l'efecte de les molècules del aigua de mar, la pressió i la temperatura de l'aigua que canvien ràpidament, aixina com les tensions mecàniques dinàmiques a les que s'enfronta un rellonge. Tots els rellonges en l'insígnia "diver's" deuen passar per una série de proves altament específiques dissenyades per a simular eixes tensions, inclosa la prova de resistència a l'aigua contínua fins al 125% de la classificació indicada (un rellonge de "200 metros" deu ser somés a una pressió equivalent a 250 metros de profunditat en l'aigua i no mostrar signes d'infiltració).
Norma ISO 2281 per a rellonges resistents a l'aigua
l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO) va emetre una norma per a rellonges resistents a l'aigua que prohibix l'us del terme "waterproof" (impermeable) en els rellonges, i que molts països han adoptat. Esta norma es va introduir en 1990 com ISO 2281:1990 i està dissenyada únicament per a rellonges destinats a l'us diari normal i que són resistents a l'aigua durant eixercicis com la natació durant un periodo curt. Poden utilisar-se en condicions en les que la pressió i la temperatura de l'aigua varien; la norma industrial alemana DIN 8310 és una reglamentació equivalent. No obstant, independentment de si duen una indicació adicional de sobrepresión o no, no estan destinats al buceig submarí.
La norma ISO 2281 especifica un procediment de prova detallat per a cada marca que definix no solament les pressions, sino també la duració de la prova, la temperatura de l'aigua i atres paràmetros. Ademés d'açò, entren en joc les normes ISO 2859-2 "Plans de mostreig indexats per calitat llímit (LQ) per a l'inspecció de lots aïllats" i "ISO 2859-3 Procediments de mostreig per a l'inspecció per atributs - Partix 3: Procediments de mostreig de lots salteados" sobre els procediments relacionats en les proves de mostreig de lots, ya que no tots els rellonges deuen provar-se per a obtindre l'aprovació ISO 2281.
La prova de resistència a l'aigua ISO 2281 d'un rellonge consistix en:
- Resistència quan se sumergix en aigua a una profunditat de 10 cm. Immersió del rellonge en 10 cm d'aigua durant 1 hora.
- Resistència de les parts operatives. Immersió del rellonge en 10 cm d'aigua en una força de 5 N perpendicular a la corona i als pulsadores (si n'hi ha) durant 10 minuts.
- Prova de condensació. El rellonge es colocarà sobre una placa calfada a una temperatura entre 40 graus i 45 °C fins que el rellonge haja alcançat la temperatura de la placa calfada (en la pràctica, un temps de calfament de 10 a 20 minuts, depenent del tipo de rellonge, serà suficient). Es colocarà una gota d'aigua, a una temperatura entre 18 °C i 25 °C sobre el cristal del rellonge. Despuix d'aproximadament 1 minut, es deu netejar el vidre en un drap sec. Es deu eliminar qualsevol rellonge que tinga condensació en la superfície interior del vidre.
- Resistència a diferents temperatures. Immersió del rellonge en 10 cm d'aigua a les següents temperatures durant 5 minuts cada una, 40 °C, 20 °C i 40 °C novament, en una transició entre temperatures que no deu excedir 1 minut. No es permet evidència d'infiltració d'aigua o condensació.
- Resistència a la sobrepresión de l'aigua. Immersió del rellonge en un recipient a pressió adequat i sometent-ho dins d'1 minut a la pressió nominal durant 10 minuts, o a 2 bar en cas que no es done cap indicació adicional. Després, la sobrepresión es reduïx a la pressió ambiente dins d'1 minut. No es permet evidència d'intrusió d'aigua o condensació.
- Resistència a la sobrepresión de l'aire. Expondre el rellonge a una sobrepresión de 2 bar. El rellonge no deu mostrar un fluix d'aire superior a 50 µg/min.
- No es requerixen propietats de resistència antimagnética o antichoque.
- No es requerix prova de pressió negativa.
- No es requerix prova de fixació de la correja.
- No es requerix prova de corrosió.
Llevat la prova de resistència al choc tèrmic, totes les demés proves ISO 2281 deuen realisar-se a una temperatura d'entre 18 °C i 25 °C.
La norma ISO 2281 definix: 1 bar = 105 Pa = 105 N/m2.
Esta norma ha segut substituïda per la norma ISO 22810:2010, que cobrix totes les activitats fins a una profunditat específica i aclarix les ambigüitats en la norma anterior.[1]
En la pràctica, la capacitat d'un rellonge de no sofrir danys per efecte de l'immersió en aigua dependrà no solament de la profunditat, sino també de l'antiguetat del material de sagellat, dels danys anteriors, de la temperatura i de les tensions mecàniques adicionals.
Norma ISO 6425 per a rellonges de buceig
Les normes i característiques dels rellonges de buceig estan regulades per la norma internacional ISO 6425 - Rellonges de buceig.[2] Esta norma es va introduir en 1996. La norma ISO 6425 definix els rellonges de buceig com: un rellonge dissenyat per a soportar el buceig en aigua a profunditats d'a lo manco 100 m i que posseïx un sistema per a controlar el temps. Els rellonges de buceig es proven en somesos a una pressió d'aigua estàtica i en el rellonge estacionario baix el 125 % de la pressió nominal (d'aigua), per lo que un rellonge en una classificació de 200 metros serà resistent a l'aigua si està estacionario i somés a una pressió estàtica de 250 metros d'aigua. Les proves ISO 6425 de resistència a l'aigua o hermeticitat i resistència a una sobrepresión d'aigua, tal com es definix oficialment, són fonamentalment diferents dels rellonges que no són de buceig, perque deuen provar-se tots i cada u dels rellonges individualment. La prova dels rellonges de buceig per al compliment de la norma ISO 6425 és voluntària i implica costs, per lo que no tots els fabricants presenten els seus rellonges per a la certificació d'acort en esta norma.
Les proves ISO 6425 d'un rellonge de buceig consistixen en:
- Fiabilitat baix l'aigua. Els rellonges somesos a prova se sumergiran en aigua a una profunditat de 30 ± 2 cm durant 50 hores a una temperatura d'entre 18 i 25 °C i tots els mecanismes seguiran funcionant correctament. La prova de condensació es realisarà abans i despuix d'esta prova per a garantisar que el resultat estiga relacionat en la prova anterior.
- Prova de condensació. El rellonge es colocarà sobre una placa calfada a una temperatura d'entre 40 i 45 °C fins que el rellonge haja alcançat la temperatura de la placa calfada (en la pràctica, un temps de calfament d'entre 10 i 20 minuts, segons el tipo de rellonge, serà suficient). Es colocarà una gota d'aigua, a una temperatura d'entre 18 i 25 °C, sobre el cristal del rellonge. Despuix d'aproximadament 1 minut, es netejarà el cristal en un drap sec. S'eliminarà qualsevol rellonge que tinga condensació en la superfície interior del cristal.
- Resistència de les corones i atres dispositius d'ajust a una força externa. Els rellonges somesos a prova se sometran a una sobrepresión en l'aigua del 125 % de la pressió nominal durant 10 minuts i a una força externa de 5 N perpendicular a la corona i als pulsadores (si n'hi ha). La prova de condensació es realisarà abans i despuix d'este ensaig per a assegurar que el resultat estiga relacionat en l'ensaig anterior.
- Estanqueidad i resistència a una sobrepresión d'aigua. Els rellonges somesos a prova se sumergiran en aigua continguda en un recipient adequat. Després s'aplicarà una sobrepresión del 125 % de la pressió nominal en el determini d'1 minut i es mantindrà durant 2 hores. Posteriorment, la sobrepresión es reduirà a 0,3 bar en el determini d'1 minut i es mantindrà a esta pressió durant 1 hora. Després, els rellonges es trauran de l'aigua i se secaran en un drap. No es permetrà evidència d'intrusió d'aigua o condensació.
- Resistència al choc tèrmic. Immersió del rellonge en 30 ± 2 cm d'aigua a les següents temperatures durant 10 minuts cada una: 40 °C, 5 °C i 40 °C novament. El temps de transició d'una immersió a l'atra no deu superar 1 minut. No es permet evidència d'intrusió d'aigua o condensació.
- Una prova opcional que s'origina en les proves ISO 2281 (pero que no es requerix per a obtindre l'aprovació ISO 6425) és expondre el rellonge a una sobrepresión de 200 kPa. El rellonge no deu mostrar un fluix d'aire que supere els 50 µg/min.
Llevat la prova de resistència al choc tèrmic, totes les demés proves ISO 6425 deuen realisar-se a una temperatura d'entre 18 i 25 °C. Sobre la pressió, la norma ISO 6425 definix: 1 bar = 105 Pa = 105 N/m2.
La pressió de prova requerida del 125 % proporciona un marge de seguritat contra events d'aument de pressió dinàmica, variacions de densitat de l'aigua (l'aigua de mar és entre un 2 % i un 5 % més densa que l'aigua dolça) i degradació de les juntes.
L'aument de pressió dinàmica induït pel moviment és a voltes objecte de mits urbans i arguments de venda per a rellonges de buceig en altes classificacions de resistència a l'aigua. Quan un buceador realisa un moviment de natació ràpit de 10 m/s (32,8 peus/s) (els millors nadadors en i sense aletes no mouen les mans ni naden tan ràpit,[3]) la física dicta que el buceador genera una pressió dinàmica de 50 kPa o l'equivalent a 5 metros de profunditat d'aigua adicional.[4]
Ademés dels estàndarts de resistència a l'aigua fins a un mínim de classificació de profunditat de 100 metros (328.1 pies), la norma ISO 6425 també establix requisits mínims per als rellonges mecànics de buceig (els rellonges de quars i digitals tenen requisits de legibilidad llaugerament diferents), com:[5]
- La presència d'un dispositiu de preselecció de hora, per eixemple, un bisell giratori unidireccional o una pantalla digital. El rellonge deurà estar protegit contra la rotació involuntària o la manipulació incorrecta. Si es tracta d'un bisell giratori, deurà tindre una escala de minuts que aplegue fins a 60 min. Les marques en l'esfera, si existixen, deuran estar coordinades en les del dispositiu de preselecció i deuran ser clarament visibles. Si el dispositiu de preselecció és una pantalla digital, deurà ser clarament visible.
- Els següents elements del rellonge deuran ser llegibles a una distància de 25 cm (9.8 plg) en l'obscuritat:
- Hora (el minutero deurà distinguir-se clarament de la maneta del hora)
- Hora fixada del dispositiu de preselecció de hora
- Indicació de que el rellonge està funcionant (açò s'indica generalment per mig d'un segundero en funcionament en una punta o coa lluminosa)
- En el cas de rellonges alimentats per bateria, una indicació de fin de vida útil de la bateria
- La presència d'una indicació de que el rellonge està funcionant en total obscuritat. Açò s'indica generalment per mig d'un segundero en funcionament en una punta o coa lluminosa.
- Resistència magnètica. Esta prova es realisa per mig de 3 exposicions a un camp magnètic de corrent contínua de 4800 A/m. El rellonge deu mantindre la seua precisió en ±30 segons/dia, com es va medir abans de la prova, a pesar del camp magnètic.
- Resistència a impactes. Esta prova es realisa per mig de dos colps (un en el costat de les 9 en punt i un atre en el cristal i perpendicular a l'esfera). El colp s'aplica normalment per mig d'un martell de plàstic dur montat com una péndola, de modo que s'aplica una cantitat medida d'energia, específicament, un martell de 3 kg en una velocitat d'impacte de 4,43 m/s. El canvi de velocitat permés despuix de l'impacte és de ±60 segons/dia.
Resistència a l'aigua salada. Els rellonges somesos a prova es colocaran en una solució de 30 g/L d'ix comú i es mantindran allí durant 24 hores a una temperatura d'entre 18 i 25 °C. Esta solució d'aigua de prova té un salinitat comparable a la del aigua de mar normal. Despuix d'esta prova, s'examinarà la caixa i els accessoris per a detectar possibles canvis. Es comprovarà el correcte funcionament de les peces mòvils, en particular del bisell giratori.
- Resistència dels accessoris a una força externa (solidea de la correja). Açò es prova aplicant una força de 200 N (45 lbf) a cada passador (o punt de subjecció) en direccions opostes sense danyar el rellonge o el punt de subjecció. La polsera del rellonge que s'està provant deu estar tancada.
- Marcat. Els rellonges que complixen en la norma ISO 6425 estan marcats en la paraula DIVER'S WATCH xxx M o DIVER'S xxx M per a distinguir els rellonges de buceig dels rellonges similars que no són adequats per al buceig real. Les lletres xxx se substituïxen per la profunditat d'immersió, en metros, garantisada pel fabricant.
Rellonges de buceig per a immersió en mescla de gasos

Les proves de rellonges para buceig a gran profunditat i durant llarcs periodos de temps es realisen en una cambra de buceig en condicions de saturació, de manera que passen temps alternativament en l'aigua i en un entorn presurizado, respirant una mescla de gasos. En este cas, el rellonge està somés a la pressió de la mescla de gasos i el seu funcionament pot vore's alterat. Per lo tant, es recomana sometre el rellonge a una prova adicional especial. La norma ISO 6425 definix un rellonge de buceig para buceig en mescla de gasos com un rellonge que deu ser resistent durant el buceig en aigua a una profunditat d'a lo manco 100 m i que no es veja afectat per la sobrepresión de la mescla de gasos utilisada per a respirar.
La norma ISO 6425 establix els següents requisits adicionals específics per a la prova de rellonges de buceig para buceig en mescla de gasos:
- Prova de funcionament en sobrepresión de gas. El rellonge està subjecte a la sobrepresión del gas que realment s'utilisarà, és dir, el 125 % de la pressió nominal, durant 15 dies. A continuació, es realisarà una reducció ràpida de la pressió fins a la pressió atmosfèrica en un temps no superior a 3 minuts. Despuix d'esta prova, el rellonge funcionarà correctament. Un rellonge electrònic funcionarà normalment durant i despuix de la prova. Un rellonge mecànic funcionarà normalment despuix de la prova (la reserva de marcha normalment és inferior a 15 dies).
- Prova per pressió interna (simulació de descompressió). Es lleva la corona junt en el refillol de corda i/o ajust. En el seu lloc, es coloca una corona del mateix tipo en un orifici. A través d'este orifici, s'introduïx la mescla de gasos que s'utilisarà realment i es crea una sobrepresión de la pressió nominal/20 bars en l'interior del rellonge durant un periodo de 10 hores. A continuació, realisar la prova a la sobrepresión d'aigua nominal. En este cas, es deurà tornar a colocar prèviament la corona original en el refillol. Despuix d'esta prova, el rellonge funcionarà correctament.
- Marcat. Els rellonges utilisats para buceig en mescla de gasos que satisfan els requisits de la prova estan marcats en les paraules DIVER'S WATCH xxx M FOR MIXED-GAS DIVING ("RELOJ DE BUCEO xxx M PARA BUCEO CON MEZCLA DE GASES"). Les lletres xxx se substituïxen per la profunditat d'immersió, en metros, garantisada pel fabricant. La composició de la mescla de gasos utilisada per a la prova s'indicarà en les instruccions de funcionament que acompanyen al rellonge.
La majoria dels fabricants recomanen als buceadores que facen que un centre de servici i reparació autorisat comprove la pressió del seu rellonge de buceig anualment o cada dos o tres anys, i que substituïxquen les juntes de sagellat.
Vore també
- Grau de protecció IP
- Rellonge de polsera
- Rellonge de buceig
- Rellonge antimagnético
- Rellonge antichoque
- Cronómetro
Referències
- ↑ Katie Bird. «ISO standard for water-resistant watches makes "huge splash"». Consultat el 2018-03-15. «ISO 22810:2010, Horology – Water-resistant watches, s'ha elaborat per a satisfer la demanda mundial d'especificacions clares i inequívoques en este àmbit. Aclarix els térmens utilisats, definix els criteris que deu complir el producte i especifica el marcat que pot aparéixer en el producte.»
- ↑ ISO 6425/1996 "Divers' Watches" issued by the International Organization for Standardization (ISO)
- ↑ (1992) Swimming (IOC Medical Commission Publication), Oxford: Blackwell Science, p. 56. ISBN 0-632-03027-5.
- ↑ La pressió dinàmica és la pressió induïda pel moviment en decorreguts densos, en el cas d'un buceador, típicament la pressió causada pels seus moviments de natació en l'aigua. Una pressió dinàmica de 1 atmósfera (1 bar) (per eixemple, el fluix d'un riu) en la superfície d'una mà (suponent que la superfície d'una "mane promig" és de 150 cm2) correspondrà a una força induïda per pressió dinàmica de 1500 newtons (337.2 lbf).
Per a calcular la pressió dinàmica provocada per un ràpit moviment de natació baix l'aigua d'un buceador es pot aplicar la següent fòrmula:
- P= 2⁄ρv2
- ρ = 1026 kg/m3
- v = 10 m/s
- P = 2⁄ × 1026 kg/m3 × (10 m/s)2 ≈ 51.300 Pa ≈ 0,5063 atm
- ↑ «Citizen Watch Official Site &#; CITIZEN». Consultat el 2018-03-15.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reloj resistente al agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.