Relicario de Bimaran
El relicario de Bimaran o cofre de Bimaran és un chicotet relicario d'or per a relíquies budistes que es va trobar dins de la stupa N.º.2 en Bimaran a 11 km de Jalalabad en l'est d'Afganistan.
Descobriment
[editar | editar còdic]
Quan va ser trobat per l'arqueòlec Charles Masson durant el seu treball en Afganistan entre 1833 i 1838, el relicario contenia monedes del rei indoescita Azes II, a pesar de que en les recents investigacions de Senior indica que Azes II mai va existir,[1] i es trobava atribuït al seu regnat, provablement deuria ser reasignado a Azes I. No obstant, una atra investigació de 2015 atribuïx les monedes al rei indoescita Kharahostes o al seu fill Mujatria, que va fer acunyament pòstums en nom d'Azes.[2]
El relicario de Bimaran a voltes està datat, segons l'anàlisis d'acunyament, entre els anys 1-15 del I (Fussman), més generalment entre 50-60 del I (Museu Britànic) i, a voltes, molt més vesprada (II), basat solament en suposicions artístiques. Actualment es troba en les coleccions del Museu Britànic.[3] La datació d'esta obra d'art única té una forta influència en la cronologia del art budiste i la creació de l'image de Buda Gautama, ya que la seua iconografia alvançada implica que figuració anteriors provablement existien des de fa molt de temps.
Descripció
[editar | editar còdic]
El relicario és un chicotet contenidor que recorda al pyxis del món clàssic. Va ser trobat sense el seu tapa, i està decorat en la representació d'un loto en el fondo de l'objecte.[4] El relicario es va realisar en or repujado i és molt menut, en una altura de 7 cm i un diàmetro de 6,7 cm Es considera com una obra mestra del art greco-budiste de Gandhara.
El cofre mostra les influències helenísticas en les primeres representacions de Buda —en la pose en contraposto, el corfoll grec llarc denominada himatión, en bigot, tot en eixecució realista—, rodejat per les deïtats índies Brahma i Śakra, dins de casetes en forma d'arc —cridat "arcada", o caitya— de l'arquitectura grecorromana.[4] En total hi ha huit figures en alt relleu, dos grups idèntics de Brahma-Buda-Indra, i en el mig dos devots o Bodhisattvas, i en una files en cada vora de rubíés de Badakhshan.[4]
Es creu que els dos devots són representacions de Bodhisattvas, pels ornaments que lluïxen com el collar, braçalets i halo. Mantenen les seues mans juntes en un gest de reverència i oració.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Senior, 2008, pp. 25-27.
- ↑ Cribb, 2016, pp. 57-91.
- ↑ Museu Britànic (ed.): «British Museum Highlights».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 "The crossroads of Àsia", edited by Ellizabeth Errington and Joe Cribb, The ancient Índia and Iran Trust, 1992, ISBN 0951839918 p.189-190
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2016).«Dating the Bimaran Casket – its Conflicted Role in the Chronology of Gandharan Art».Gandhāran Studies.10
- 57-91.
- «DATING AND LOCATING MUJATRIA AND THE TWO KHARAHOSTES» (en anglés). Consultat el 7 de març de 2018.
- (1999).Art Journal No. 4.49
- (1992) «L'Encreuament d'Àsia», Antiga Índia i Iran Trust, Museu Fitzwilliam.
- (1996).«An Inscribed Silver Buddhist Reliquary of the Clave of King Kharaosta and Prince Indravarma».Journal of the American Oriental Society n.º 3.116
- (2008).«The Final Nail in the Coffin of Azes II».Journal of the Oriental Numismatic Society n.º 197.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relicario de Bimaran» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.