La relació mapa-territori descriu la relació entre un objecte i la representació de dit objecte, similar a la relació entre un territori geogràfic i un mapa del mateix. El científic i filòsof Polac-Nortamericà Alfred Korzybski va senyalar que "el mapa no és el territori", resumint el seu punt de vista sobre cóm l'abstracció derivada d'un objecte, o una reacció cap a ell, no és la cosa en sí mateixa. Korzybski va sostindre que moltes persones confonen mapes en territoris, açò és, confonen models de la realitat en la realitat mateixa.

"El mapa no és el territori"

L'expressió "el mapa no és el territori" va aparéixer impresa per primera volta en un artícul que Alfred Korzybski va presentar en una reunió de l'Associació Nortamericana per a l'Alvanç de Ciència en Nova Orleans, Louisiana en 1931. En "Ciència i Trellat", Korzybski reconeix que li deu la frase al matemàtic Eric Temple Bell, el epigrama del qual "el mapa no és la cosa representada" va ser publicat en Numerology.[1][2]

  • A) Un mapa pot tindre una estructura similar o disímil a l'estructura del territori...
  • B) El mapa no és el territori.

L'artiste belga surrealiste René Magritte va ilustrar el concepte de "la percepció sempre intercedix entre la realitat i nosatres" en vàries pintures que inclouen una obra famosa titulada "La traïció de les imàgens" la qual consta del dibuix d'una pipa en la llegenda "Ceci n'est pas unix pipe" ("Açò no és una pipa").[3]

En "El Mig És el Mensage" , Marshall McLuhan va estendre este argument als mijos de comunicació electrònica. Les representacions dels mijos de comunicació, especialment en pantalles, són abstracció; són "extensions" virtuals d'allò que els nostres canals sensorials, cossos, pensaments i sentiments fan per nosatres en la vida real.

Este concepte ocorre en la discussió de religions exotéricas i esotèriques. Els conceptes exotéricos són aquells conceptes que poden ser plenament explicats usant descriptores i constructos del llenguage, com les matemàtiques. Els conceptes esotèrics són aquells conceptes que no poden ser plenament entesos a excepció d'experimentar-los directament. Per eixemple, una persona que mai ha provat una poma mai pot entendre completament el sabor d'una poma usant solament el llenguage. Només l'experiència directa (menjar una poma) pot permetre l'enteniment complet de l'experiència.

Lewis Carroll, en Sylvia i Bruno (1893), va escriure sobre este punt des d'una perspectiva humorística en la descripció d'un mapa fictici que tenia "l'escala d'una milla per milla". Un personage nota que hi ha vàries dificultats pràctiques en dit mapa i establix que "ara usem al país mateix com el seu propi mapa, i t'assegure que ho fa casi igual de be."

Laura Riding, en el seu poema "The Map of Plaus" (1927), escriu sobre esta relació: "El mapa dels llocs passa. La realitat del paper s'esgarra."

L'economista de l'Universitat de Cambridge,  Joan Robinson (1962) va emfatisar la poca utilitat dels mapes 1:1 i d'atres models massa detallats: "Un model que prenguera en conte tota la diversitat de la realitat seria tan poc útil com un mapa en escala d'un a un."

L'argument de Korzybski sobre el mapa i el territori també va influir a l'escritor de còmics surrealiste Jan Bucquoy per a un arc d'història en el seu còmic Labyrinthe: un mapa que mai garantisa que algú puga trobar l'eixida, perque l'acumulació dels events pot canviar la forma en que un mira la realitat.


L'historiador de religions J. Z. Smith va escriure en 1978 un llibre titulat Map is not Territory: Studies in the History of Religions ("El mapa no és el territori: estudis en l'història de les religions") publicat per University of Chicago Press, ISBN 0-226-76357-9).

L'autor Robert M. Pirsig Utilisa l'idea teòrica i lliteralment en el seu llibre Lila quan el personage principal/autor es pert temporalment per dependre massa d'un mapa més que del territori que dit mapa descriu.[4]

En 2010, l'autor francés Michel Houellebecq va publicar la seua novela, La Carte et li Territoire, traduït com El Mapa i el Territori. El títul era una referència al aforisme d'Alfred Korzybski. La novela va rebre el premi lliterari francés Prix Goncourt.

Robert Anton Wilson, en el seu llibre "Prometeus Rising", també toca el punt sobre cóm el mapa no és la realitat. Ell intenta explícitament explicar-li este principi al llector.

El matemàtic James A. Lindsay va fer d'esta idea un tema principal del seu llibre Dot, Dot, Dot: Infinity Plus God Equals Folly. En ell, argumenta que totes les nostres teories científiques, les matemàtiques, i inclús l'idea de Deu són mapes conceptuals que són a sovint confosos "en el terreny" que intenten explicar. En el prefacio del llibre, el físic Victor J. Stenger expressa el seu acort en este punt de vista.[5]

Relació

Gregory Bateson, en l'apartat "Forma, Substància i Diferència", de Passos cap a una Ecologia de la Ment (1972), va argumentar l'impossibilitat essencial de saber lo que és qualsevol territori real. Qualsevol enteniment d'un territori es basa en un o més canals sensorials que reporten adequada pero imperfectamente:

Diem que el mapa és diferent al territori. Pero, ¿qué és el territori? Operacionalment, algú va eixir en una retina o un pal per a medir i va fer representacions que despuix varen ser posades sobre paper.Lo que està en el mapa de paper és una representació de lo que estava en la representació retineana de l'home que va fer el mapa; i mentres preguntes més i més, lo que trobes és una regressió infinita, una série infinita de mapes. El territori mai entra per complet. […] Sempre, el procés de la representació ho filtrarà de tal forma que el món mental només són mapes de mapes, ad infinitum.
Gregory Bateson, Passos cap a una ecologia de la ment

En una atra part del mateix volum, Bateson argumenta que l'utilitat d'un mapa (una representació de la realitat) no és necessàriament un assunt de la seua veritat lliteral, sino que té una estructura anàloga al territori, per a un propòsit donat. Bateson va escriure extensament sobre este cas en el seu ensaig "La Teologia d'Alcohòlics Anònims".

Parafraseando l'argument de Bateson, una cultura que creu que el refredat comú es transmet per esperits de mal, que són lliberats quan un estornuda, que poden passar d'una persona a un atre quan són inhalats o quan dos persones toquen els mateixos objectes, etc., podria "mapa" tan eficaç per a efectes de salut pública com un que substituïx els esperits en microbis.

Un atre bàsic dilema és el problema de l'exactitut. Jorge Luis Borges descriu l'inutilitat tràgica d'un mapa perfectament exacte, en relació un-a-un:


En un eixemple lliterari més extrem, el diari fictici de Tristram Shandy és tan detallat que li pren a l'autor un any escriure els acontenyiments d'un sol dia. Ya que el mapa (diari) és més detallat que el territori (la vida), i aixina i tot deu cabre en el territori (el diari escrit en el curs de la seua vida), este mai puga ser acabat. Estes tasques es coneixen com supertasks.

En esta menció de Josiah Royce, Borges descriu un problema major sobre cóm, quan el mapa està contingut dins del territori, un es dirigix cap a una regressió infinita:


Les invencions de la filosofia no són menys fantàstiques que les de l'art: Josiah Royce, en el primer volum de l'obra The World and the Individual (1899), ha formulat la següent: «Imaginem que una porció del sol d'Anglaterra ha segut nivellada perfectament i que en ella traça un cartógrafo un mapa d'Anglaterra. L'obra és perfecta; no hi ha detall del sol d'Anglaterra, per diminut que siga, que no estiga registrat en el mapa; tot té ahí la seua correspondència. Eixe mapa, en tal cas, deu contindre un mapa del mapa, que deu contindre un mapa del mapa del mapa, i aixina fins a lo infinit.» ¿Per qué nos inquieta que el mapa estiga inclós en el mapa i les mil i una nits en el llibre de les mil i una nits? ¿Per qué nos inquieta que Don Quixot siga llector del Quixot, i Hamlet, espectador de Hamlet? Cree haver donat en la causa: tals inversions sugerixen que si els caràcters d'una ficció poden ser llectors o espectadors, nosatres, els seus llectors o espectadors, podem ser ficticis.
Jorge Luis Borges, "Màgia parcials del Quixot", Atres Inquisició, 1952

Neil Gaiman torna a contar la paràbola en referència a la narració en Objectes Fràgils (originalment per a aparéixer en Deus americans):

Un pot descriure millor un conte en contar el conte. ¿Ho veus? La forma en que un descriu l'història, a un mateix o al món, és justament a través de contar l'història. És un acte de malabareo i és un somi. Mentres més precís és el mapa, més s'assembla al territori. El mapa possible més exacte seria el territori, i com a tal seria perfectament precís i completament inútil. El conte és que el mapa és el territori
Neil Gaiman

El desenroll de mijos de comunicació electrònics empaña la llínea entre mapa i territori en permetre la simulació d'idees codificades en senyals electròniques, com Baudrillard argumenta en Simulacre i Simulació (1994, p. 1):

Hui l'abstracció ya no és la del mapa, el doble, l'espill o el concepte. La simulació ya no és la del territori, un ser o substància referencial. És la generació de models d'alguna cosa real sense orige o realitat, una hiperreal. El territori ya no precedix al mapa, ni li sobreviu. És el mapa el que precedix al territori, la precisió dels simulacres, la que engendra el territori.

El filòsof David Schmidtz pren esta distinció en el seu llibre "Elements de la Justícia", aparentment derivat de l'argument de Wittgenstein sobre el llenguage privat.

L'intercanvi fonamental entre l'exactitut i la usabilidad d'un mapa, particularment en el context de modelisació, és conegut com la Paradoxa de Bonini i ha segut enunciat en vàries formes, de forma poètica per Paul Valéry: "Tot lo senzill és fals. Tot allò que és complex és in-usable."


Referències

  1. ↑ Alfred Korzybski va falcar l'expressió en "A Senar-Aristotelian System and its Necessity for Rigour in Mathematics and Physics", un artícul presentat davant l'American Mathematical Society en New Orleans, Louisiana, American Association for the Advancement of Science, December 28, 1931.
  2. ↑ Numerology: The Magic of Numbers (Baltimore: Williams and Wilkins, 1933).
  3. ↑ El surrealisme de Rene Magritte ilustra el punt sobre cóm "la percepció sempre intercedix entre la realitat i nosatres".
  4. ↑ Robert M Pirsig Lila -An Inquiry into Morals (1991) pp.363-364
  5. ↑ Lindsay, James A. (2013).