Anar al contingut

Relació d'Einstein (teoria cinètica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física (específicament en teoria cinètica dels gasos), la relació d'Einstein (també coneguda com a relació d'Einstein-Smoluchowski) és una conexió prèviament inesperada —revelada de forma independent per William Sutherland en 1904,[1][2][3] Albert Einstein en 1905,[4] i per Marian Smoluchowski en 1906[5]— en l'estudi del moviment browniano que determina la constant de difusió d'una partícula per mig de la següent equació:[6]

D=μkbT

a on:

D, és la constant de difusió;
μ, la movilitat de la partícula, és dir el cocient de la velocitat terminal i la força aplicada, açò és:μ = vd/F;
kB, la constant de Boltzmann i
T, la temperatura absoluta del decorregut.

Atres dos casos significatius d'esta relació són:

  • Equació d'Einstein–Smoluchowski,[7] per a la difusió de partícules carregades:
D=μqkBTq
  • Equació de Stokes–Einstein,[6] per a la difusió de partícules esfèriques a través d'un líquit en baix número de Reynolds:
D=kBT6πηr

a on

q, és la càrrega elèctrica de la partícula;
μq, és la movilitat elèctrica de la partícula carregada;
η, és la viscosidad dinàmica;
r, és el radi de la partícula esfèrica.

Casos especials

[editar | editar còdic]

Equació de movilitat elèctrica

[editar | editar còdic]

Una partícula en una càrrega elèctrica determinada q, té una movilitat elèctrica μq relacionada en la seua movilitat general μ i donada per l'equació μ = μq/q. El paràmetro μq està determinat per la relació entre la velocitat de deriva final de la partícula en un camp magnètic determinat. Aixina que, l'equació de movilitat elèctrica és:[7]

D=μqkbTq

Equació de Stokes-Einstein

[editar | editar còdic]

En el llímit de baix número de Reynolds, la movilitat μ és l'invers d'un coeficient d'arrastre ζ. Est apareix dau per una constant de amortiguación γ =ζ/m, que és freqüentment usada per al temps de relaixació dinàmica (Temps mínim necessari per a que el moment d'inèrcia siga insignificant, si se li compara en un moment qualsevol) de l'objecte en difusió. Llavors, per a partícules esfèriques en un radi r, la Llei de Stokes és:

ζ=6πηr

A on η és la viscosidad del mig. D'esta manera, la relació d'Einstein-Smoluchowski resulta en la relació de Stokes-Einstein donada per l'equació:[6]

D=kbT6πηr

Si el cas és de difusió rotacional, la fricció del mig resulta: ζ=8πηr3 i per extensió la constant de difusió està donada per la següent variació:

Dr=kbT8πηr3

Semiconductor

[editar | editar còdic]

Per al cas d'un semiconductor en densitat d'estats arbitrària, la relació d'Einstein resulta:

D=μqpq(dp/dη)

A on η és el potencial químic de la partícula i p, la concentració de partícules.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. World Year of Physics – William Sutherland at the University of Melbourne. Essay by Prof. R Home (with contributions from Prof B. McKellar and A./Prof D. Jamieson) dated 2005. Accessed 2017-04-28.
  2. Sutherland William(1905).«LXXV. A dynamical theory of diffusion for senar-electrolytes and the molecular mass of albumin».Philosophical Magazine.9(54)
    781–785.doi:10.1080/14786440509463331.
  3. P. Hänggi, "Stokes–Einstein–Sutherland equation".
  4. Einstein, A.(1905).«Über die von der molekularkinetischen Theorie der Wärme geforderte Bewegung von in ruhenden Flüssigkeiten suspendierten Teilchen».Annalen der Physik.322(8)
    549–560.doi:10.1002/andp.19053220806.
  5. von Smoluchowski, M.(1906).«Zur kinetischen Theorie der Brownschen Molekularbewegung und der Suspensionen».Annalen der Physik.326(14)
    756–780.doi:10.1002/andp.19063261405.
  6. 6,0 6,1 6,2 Dill; Bromberg, S. (2003). Garland Science (ed.). Molecular Driving Forces: Statistical Thermodynamics in Chemistry and Biology, p. 327. ISBN 0815320515.
  7. 7,0 7,1 B. Van Zeghbroeck. «Principles of Semiconductor Devices». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 16 de febrer de 2014.