Relíquies de Martioda
Les relíquies de Martioda són un conjunt de relíquies en els mobles que les alberguen que es trobaven en la sacristia de l'Iglésia de Sant Joan Evangelista del poble de Martioda en Àlaba, localitat pertanyent antigament al señorío dels Hurtado de Mendoza.
Història
[editar | editar còdic]Com indiquen els estudis realisats, les peces d'este conjunt relicario serien propietat dels Hurtado de Mendoza, un important linaje alavés dedicat a la diplomàcia internacional en la cort dels Austrias. Part d'esta família va prestar servici i va viure en Brusseles a mitan de el XVII i potser, al seu regrés a Espanya, dugueren en si estos objectes de procedència clarament flamenca. El matrimoni format per Antonia Hurtado de Mendoza, naixcuda en Martioda,[1] i Juan de Necolalde, veedor general de l'eixèrcit espanyol en Flandes entre 1641 i 1647 va poder dur des de Brusseles les relíquies, instalant-les en els oratorios dels dos palaus dels Necolalde en Vila-real de Urrechua (Guipúscoa). Posteriorment, heretades pels successors del linaje acabarien ubicades en l'iglésia de Martioda. [2][3][4]
Composició
[editar | editar còdic]
El conjunt està format per varis mobles relicario dorats i policromats en que el seu interior estan les relíquies. La gran vitrina-relicario en forma de retaule alberga les anomenades escenografies, en 6 relíquies (cinc caps i un os de cadera) adornades profusament i rodejades de motius vegetals realisats en arams i fils de seda; es relacionen en els cridats jardins tancats (besloten hofjes en neerlandés), un gènero artístic flamenc que reproduïx jardins en miniatura evocant el paraís celestial a on residirien estos màrtirs. Ademés, en la seua part central se situa un retablito de gran calitat artística en compartiment en decenes de chicotetes relíquies també molt adornades.[3]La catalogada com a vitrina-relicario de la Legió Tebana i les Onze Mil Vérgens és un moble horisontal llarc d'estructura més senzilla, també dorat i policromat i en finestra batiente, en l'interior de la qual se situen atres onze caps ricament adornades en teixits de vellut i seda en aplicacions decoratives metàliques i de vidre. Un atre cap molt similar i varis ossos llarcs també molt adornats es troben en una atra vitrina de menor tamany. Completen el conjunt dos menuts escaparats en relíquies d'ossos llarcs penjats horisontalment, també molt decorats.[4][3]
Les relíquies
[editar | editar còdic]A lo llarc dels sigles i en totes les cultures, les relíquies han supost una important forma de capital devocional, simbòlic, social i polític. La seua possessió, tant per part de l'Iglésia com de particulars, proporcionava riquea i prestigi. Durant els XVI i XVII, les iglésies, els monasteris i els oratorios de les cases de les famílies nobles es varen omplir de relíquies procedents de tota Europa a través d'un intens i organisat comerç d'objectes sagrats.
Segons la tradició cristiana, part dels ossos presents en el conjunt relicario de Martioda pertanydrien a soldats de la Legió tebana i de les onze mil vérgens del sèquit de Santa Úrsula.[5][6] Els estudis antropològics realisats han determinat que la majoria dels ossos pertanyen a individus masculins d'entre 21 i 55 anys. La datació per C14 de dos dels ossos va proporcionar aixina mateix dates entorn a el III.[7][8][3]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV.AA. (2023). Les relíquies de Martioda. Història i restauració. Vitòria-Gasteiz, Diputació Foral d'Àlaba.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els Hurtado de Mendoza de Mártioda, titulars del señorío durant els sigles XIV i XV: de linaje de ricoshombres a família de discutida estirp»."Per merçed i manat del meu sennora": el señorío de María de Mendoza a fins de l'Edat Mija : nous texts per a l'estudi de la societat alavesa (1332-1511), 2019, ISBN 978-84-1319-032-7, págs. 21-56.Universitat del País Vasc = Euskal Herriko Unibertsitatea.
- 21–56.Consultat el 2023-08-26.
- ↑ «Juan de Necolalde: un secretari de Felipe IV en la Guerra dels Trenta Anys».Universitat de Deusto.Consultat el 2023-08-26.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 VV.AA. (2023). Les relíquies de Martioda. Història i Restauració, Vitòria-Gasteiz: Diputació Foral d'Àlaba. ISBN 978-84-126232-8-4.
- ↑ 4,0 4,1 EMSIME - Patrimoni Cultural (Govern Vasc). «Conjunt relicario de Martioda».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Viagem al sigle III en les relíquies de Martioda» (en és). EITB. Consultat el 2023-08-27.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Context històric». web.llaurava.eus. Consultat el 2023-08-26.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reliquias de Martioda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.