Reis del Ponto
Aparència
Pontus, regió del Àsia Menor , formava en un principi partix de Capadocia pero cap a l'any 520 a. C., els dos estats es varen separar i el Ponto es va convertir en una satrapía del Imperi persa pero les seues sátrapa eren hereditàries i casi independents i ho varen anar completament en temps dels Seleúcidas. He ací la llista dels reiés del Ponto.
Sátrapa
[editar | editar còdic]- V: Ariobarzanes I de Cío.
- 402-362 a. C.: Mitrídates I de Cío, fill de l'anterior.
- 362-337 a. C.: Ariobarzanes II de Cío, fill de l'anterior.
- 337-302 a. C.: Mitrídates II de Cío, fill de l'anterior.
Reis
[editar | editar còdic]- 301 a. C.-266 a. C.: Mitrídates I Ktistés (el fundador) sátrapa, despuix rei com Mitrídates I del Ponto en 281 a. C.
- 266 a. C.-258 a. C.: Ariobarzanes del Ponto, fill de l'anterior.
- 250 a. C.-220 a. C.: Mitrídates II del Ponto, fill de l'anterior.
- 220 a. C.-184 a. C.: Mitrídates III del Ponto, fill de l'anterior.
- 184 a. C.-170 a. C.: Farnaces I del Ponto, fill de l'anterior.
- 170 a. C.-150 a. C.: Mitrídates IV Filopator (que ama al seu pare), germà de l'anterior.
- 150 a. C.-121 a. C.: Mitrídates V Evergetes (el bienhechor), fill de Farnaces I.
- 120 a. C.- 63 a. C.: Mitrídates VAIG VORE Eupator (pare ilustre), fill de l'anterior.
- 63 a. C.- 47 a. C.: Deyótaro, rei de Galacia. Regne dividit entre Galacia i la província romana de Bitinia.
- 47 a. C.- 47 a. C.: Farnaces II, fill de Mitrídates VI.
- 47 a. C.- 39 a. C.: Deyótaro, rei de Galacia. Regne dividit entre Galacia i la província romana de Bitinia.
- 39 a. C.- 36 a. C.: Darío, fill de Farnaces II.
- 36 a. C.- 8 a. C.: Polemón I, rei de Sofene, cunyat de l'anterior.
- 8 a. C.-21: Pitodoris de Tralles, viuda de l'anterior.
- 21-27: Antonia Trifena, filla de l'anterior, esposa de Cotis VIII, rei de Tracia.
- 27-38: Gestió per un procurador romà.
- 38-63: Polemón II, fill de Polemón I i Pitodoris.
- 63: Anexió al Imperi romà com a província.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reyes del Ponto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.