Rei de Rutenia
Per rei de Rutenia, el nom formal del qual era rei de Rutenia, rei de Galícia i Lodomeria, senyor i hereu de la terra de la Rus (No confondre en Rússia puix esta es va formar temps despuix)[nota 1] (en ucranià: король Русі, король Галичини і Володимирії, князь і володар Всієї Землі Руської; i en llatí: Rex Rusiae, Rex Galiciae et Lodomeriae, Terrae Russiae Dominus et Heres), i a voltes ha segut traduït com a Rei dels Rus, es coneix un títul de categoria de monarca utilisat pels príncips de Galícia-Volinia des de Danílo Gálitski. El títul va aplegar a estar garantisat pel Metropolita de Kiev i tota Rus.

Reis de Galícia-Volinia (part del Regne d'Hongria)
- Andrés II d'Hongria, fill de Bela III d'Hongria, el primer rei nominal del regne de Galícia, titulat com a príncip hongarés. va regnar de 1188 a 1190.
- Coloman de Galícia-Lodomeria (també cridat Kalmán), primer rei de Galícia i Lodomeria, en llatí: Rex Galiciæ et Lodomeriæ (1215-1219).
- Andrés de Galícia-Lodomeria (a voltes traduït András), germà chicotet de Coloman, príncip hongarés i rei de Galícia i Lodomeria (1219-1221).
Reis de Rutenia (Regne de Rutenia)
- Daniel I d'Hálych, rei de Rutenia (1253-1264).
- León I de Galícia, rei de Rutenia (1293-1301; entre 1264-1293 titulat com Rei de Galícia-Volinia), va traslladar la capital de Jolm a Leópolis en 1272.
- Yuri I de Galícia, príncip de Galícia-Volinia (1301–1308).
- Correyes Andrés d'Hálych (Volinia) i León II de Galícia (Galícia), últims reis rutenos (1308-1323).
- Títul sense posseïdor llegal (1323-1325)
- Yuri II Boleslav, casat en María de Galícia (germana d'Andrés i León), rei consorte de Galícia (1325–1340).
- Dmytró Dedkó, Senyor de Rutenia, príncip de Galícia (1340-1349). Autotítulado, pero no reconegut des de 1323.
- Liubartas, casat en Eufemia (també coneguda com Ana-Bucha, filla d'Andrés d'Hálych), consorte de Volinia (1323–1366), príncip de Volinia oriental (1366–1384).
- Casimiro III el Gran, rei de Polònia (1333-1370, Senyor de Rutenia (1349-1370).
Despuix de la mort de Yuri II Boleslav, va començar el periodo conegut com les guerres de Galícia-Volinia que es varen allargar més de la mitat del XIV i varen resultar en la disgregació de Galícia-Volinia entre la part de Galícia dels Carpatos absorbida pel Regne de Polònia entre 1349 i 1366, durant les campanyes de Casimiro III de Polònia; i la part de Volinia sent afegida al Gran Ducado de Lituània per a 1392 per part de Jogaila, qui més vesprada unificaria els títuls de Gran Duc de Lituània i el de Rei de Polònia en la seua persona com Vladislao II, encara que mantindria els dos ents polítics separats.
No obstant, a la mort de Casimiro III, el títul de Rei de Rutenia no passaria a Vladislao II, si no a Luis I d'Hongria, ya que els reis hongaresos exigien el títul per tradició d'Andrés II.
Notes
- ↑ Entre els sigles IX i XIV, el terme de "terra de Rússia" (rússkaya zemlyá, en rus) feya referència a les terres dominades pels eslaus orientals que governaven en els distints principats que varen sorgir en la desintegració de la Rus de Kiev, i no solament a Rutenia. Plantilla:Cita harvard
Bibliografia
- Halperin, Charres J.(1975).«The Concept of the Russian Land from the Ninth to the Fourteenth Centuries».Russian History.Schöningh.Vol. 2: 29-38.ISSN 1876-3316.(en en-us)
- Neva Ocampo, Guillermo (2021). Brill (ed.). Història d'Europa: sigles XIV i XV, L'Apareguda, pp. 458-467. ISBN 978-9874745330.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rey de Rutenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.