Anar al contingut

Regles de Woodward-Fieser

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les regles de Woodward-Fieser, nomenades aixina en honor a Robert Burns Woodward i Louis Fieser, són un conjunt de regles derivades empíricament, que permeten calcular la llongitut d'ona del màxim d'absorció ( λmax ) en un espectre UV-visible d'un compost orgànic donat. Les senyes que s'ingressen en el càlcul són el tipo de cromóforos presents, els sustituyentes dels cromóforos, i els corriment pel solvent. Alguns eixemples són els composts carbonilo conjugats, dienos conjugats, i els polienos.

Implementació

[editar | editar còdic]

Un joc de les regles de Woodward-Fieser per als dienos està indicat en la taula 1. Un dieno és qualsevol homoanular en abdós enllaços dobles continguts en un anell, o un heteronuclear en abdós enllaços dobles distribuïts entre els anells.

Valor base per a un dieno heteronuclear 214
Valor base per a un dieno homonuclear 253
Increments
Enllaç doble que estén la conjugació + 30
Sustituyente llogue o residu d'anell + 5
Enllaç doble exocíclico double bond + 5
grup acetat + 0
grup éter + 6
grup tioéter + 30
bromo, clor + 5
grup amina terciaria + 30
Taula 1. Regles per a la llongitut d'ona de
absorció de dienos (en nanómetros)[1]

En l'ajuda d'estes regles, pot predir-se l'absorció UV màxima, per eixemple, en estos dos composts:[2]

Eixemple de les regles de Woodward-Fieser

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Spectroscopic Determination of Organic Compounds, Silverstein, Bassler, Morrill 1981
  2. Organic spectroscopy William Kemp