Anar al contingut

Regla de cinc de Lipinski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La regla de cinc de Lipinski és una regla completament empírica que permet evaluar cualitativamente cóm d'adequat podria resultar un compost químic per a complir alguna determinada funció farmacològica o activitat biològica una volta que és ingerit com medicament per a consum oral en sers humans. Esta regla va ser formulada per Christopher A. Lipinski en l'any 1997, basat en l'observació de que la majoria dels composts químics utilisats en medicaments són molècules relativament chicotetes i lipofílicas.[1]

La regla descriu les propietats moleculars que tenen importància farmacocinética en el cos humà, incloent l'absorció, distribució, metabolisme, i excreció ("ADME"). No obstant, la regla no prediu si un compost serà farmacològicament actiu.

Esta regla és important per al desenrolle de fàrmacs a partir de composts en propietats farmacològiques prèviament demostrades per a obtindre millors activitats i selectivitat, per eixemple. Estes modificacions a les estructures moleculars solen comportar a fàrmacs en pesos moleculars superiors, major número anells, més enllaços en possibilitat de rotació lliure i més alta lipofilicidad.[2]

Tal i com ho indica la regla de Lipinski, en general, un principi actiu i per a que siga possible la seua administració per via oral no deu violar més d'una de les següents consideracions:

Note's que tots els números mencionats en estes condicions són múltiples de cinc, lo que és l'orige del nom d'esta regla.

Millores de la regla

Per a refinar una miqueta més, esta regla va ser complementada en algunes extensions (condicions) adicionals. Eixemple d'açò pot trobar-se en la publicació de l'any 1999 de Ghose i colaboradors[4] en la qual es consideren, adicionalment, els següents criteris:

  • El coeficient de partició log P deu trobar-se entre -0.4 i +5.6.
  • La refractividad molar deu situar-se entre 40 i 130.
  • La massa molecular deu ser major de 160 i menor de 500.
  • El número d'àtoms deu estar entre 20 i 70 (incloent tant als donadores com als aceptores d'enllaços per ponts d'hidrogen).


Referències

  1. ↑ C.A. Lipinski; F. Lombardo; B.W. Dominy and P.J. Feeney(1997).«Experimental and computational approaches to estimate solubility and permeability in drug discovery and development settings».Adv Drug Del Rev.23: 3–25.doi:10.1016/S0169-409X(00)00129-0.
  2. ↑ T. I. Oprea, A. M. Davis, S. J. Teague, P. D. Leeson(2001).«Is There a Difference between Leads and Drugs? A Historical Perspective».J. Chem. Inf. Comput. Sci..41: 1308–1315.doi:10.1021/ci010366a.
  3. ↑ Leo A, Hansch C, and Elkins D(1971).«Partition coefficients and their uses».Chem Rev.71(6): 525–616.doi:10.1021/cr60274a001.
  4. ↑ Arup K. Ghose, Vellarkad N. Viswanadhan, and John J. Wendoloski(1999).«A Knowledge-Based Approach in Designing Combinatorial or Medicinal Chemistry Libraries for Drug Discovery».J. Combin. Chem..1: 55–68.doi:10.1021/cc9800071.