Regla de Farrar

La regla de Farrar, coneguda pels apicultorés fa molts anys, diu que quant més aumenta la població d'una colmena major és la producció individual de cada abella. Açò equival a dir que aumenta la productivitat i es coneix com un principi de sinèrgia. Açò es deu a que a mida que aumenta el número d'abelles d'una colmena, també aumenta la proporció de pecoreadoras, segons el següent quadro (Reid, 1980):

Total d'obreres	10.000	20.000	30.000	40.000	50.000	60.000
Pecoreadoras	2.000	5.000	10.000	20.000	30.000	39.000
Percentage pecoreadoras	20 %	25 %	30 %	50 %	60 %	65 %
Pes de la població	1 kg	2 kg	3 kg	4 kg	5 kg	6 kg
Rendiment mel	1 kg	4 kg	9 kg	16 kg	25 kg	36 kg

També podem fer un càlcul matemàtic pel qual coneixent la població d'abelles d'una colmena, pot estimar-se la producció d'esta aproximadament. Diem que la capacitat de producció és igual al quadrat del pes de la població.

Si una cambra de crío plena té 10.000 abelles i sabem que 10.000 abelles pesen aproximadament 1 kg. Una colmena que posseïx 50.000 abelles estarà en capacitat de produir 5 al quadrat lo que significa 25 kg de mel.

Història

En 1937, el entomólogo i apicultor nortamericà Professor Dr. Clayton Leon Farrar, que va treballar en el Ministeri d'Agricultura dels Estats Units a càrrec de l'Honey Bee Research Unit (HBRU) entre 1958 a 1961, estant a càrrec d'ell, va realisar vàries investigacions sobre el comportament de les abelles, en estudiar la seua dinàmica poblacional i curves de creiximent, observant el creiximent i afluixó de la població d'abelles a lo llarc d'una temporada.

Els descobriments del Dr. Farrar, tenen una implicancia pràctica en la producció de mel, i abelles. Si ben el seu nom és mencionat en el ABC & XYZ de Root i en la colmena i L'abella melífera de Dadant; no s'ha valorat positivament la magnitut de tals conclusions. És per això que ací nos atrevim a elevar a la categoria de Regla Sinergética les seues conclusions:

La producció de mel és directament proporcional a la població d'abelles d'una colmena.
Una colónia gran té una proporció d'abelles pecoreadoras major que en una colónia chica. Per això Farrar indica que una colónia de 60.000 abelles produïx 1,54 voltes més mel que quatre de 15.000 abelles; que una colónia de 45.000 abelles produïx 1,48 voltes més mel que tres colónies de 15.000 abelles; que una colónia de 30.000 abelles produïx 1,36 voltes més mel que dos colónies de 15.000 abelles.
La relació cantitat d'abelles adultes respecte a cantitat de crío disminuïx en l'aument del tamany de la població de la colónia. Una colmena gran pot tindre una relació 1 abella adulta per larva, mentres que una colmena chicoteta té una relació de 2 larvar per abella adulta. Podem inferir que la colmena en creiximent es comporta com Estratega R, una volta que va alcançar l'equilibri poblacional es comporta com Estratega K. Este tipo de selecció pel qual transita una colmena en la temporada és l'explicació de l'alta taxa de reproducció o enjambrazón de les Abelles africanizadas que constantment manté els seus eixams/colmenas en estat jovenil.
La proporció entre la cría operculada i la població adulta disminuïx ent un 10% i un 14% per cada increment de 10.000 abelles. 

Crío operculada	40.000	45.000	50.000	55.000	60.000
Obreres Pecoreadoras	20.000	30.000	40.000	50.000	60.000

En condicions adequades de fluix nectaríferos, la cantitat de mel potencial que pot produir una colmena (producció de mel) tindria que ser igual al quadrat dels kg, d'abelles que té en eixe moment. Si en principi estos conceptes sonen confusos, esperem que els següents aclariments contribuïxquen a la seua comprensió. Si considerem que 1 kg d'abelles conté aproximadament unes 10.000 obreres i que d'un quadro de crío ben operculado naixeran unes 5.000 obreres podem iniciar l'explicació. 

Total d'obreres	10.000	20.000	30.000	40.000	50.000	60.000
Pes de la població	1 kg	2 kg	3 kg	4 kg	5 kg	6 kg
Rendiment mel	1 kg	4 kg	9 kg	16 kg	25 kg	36 kg

Vore també

Apicultura
Apidae
Superorganismo
Sinèrgia
Sistema
Teoria de sistemes
Selecció r
Selecció K
Ministeri d'Agricultura dels Estats Units
Regla d'Allen

Bibliografia

Farrar, C. L. 1931. The evaluation of bees for pollination. Journal of Economic Entomology 24: 622-627. 
— (1937). Influence of colony population on honey production. Journal of Agricultural Research 54:945-954. [1].
—  (1942). Nosema disease contributes to winter losses and queen supersedure. Gleanings in Bee Culture 7O:66O-661, 701.
—  (1944). Productive management of honey bee colonies in the northern states. 20 p. U.S. Department of Agriculture Circular 702.[2]
— (1952). Ecological studies on overwintered honey bee colonies. Journal of Economic Entomology 45:445- 449.
—  (1967). The Life of the Honey Bee Its Biology and Behavior with an Introduction to Managing the Honey-Bee Colony. . American Bee Journal (1967) Vol. 107, No. 12: 461-462,464.
—  (1968). The Life of the Honey Bee Its Biology and Behavior with an Introduction to Managing the Honey-Bee Colony. . Original Article printed in American Bee Journal (1968) Vol. 108, No.2 : 60-63.
—  (1968). Productive management of honey bee colonies. American Bee Journal 108: 1‑20.
—  (1973). Productive management of honey-bee colonies.  American Bee Journal 113(8): 288-290.
—  (1973-1974). Productive management of honey bee colonies. American Bee Journal 113(8-12), Aug. through Dec. 1973; 114(1-3) Jan. through Mar.1974.
Hoopingarner, R. i C. L. Farrar. 1960. Old and new idees abaut wintering. American Bee Journal 100:306-310.
Schaefer, C. W. i C. L. Farrar. 1946. Use of pollen traps and pollen supplements in developing honey bee colonies. 13 p. U.S. Bureau of Entomology and Plant Quarantine, E-531 revised.