Regla de Abegg

En química, la regla de Abegg establix que la diferència entre el màxim i mínim número d'un element químic és freqüentment huit. En general, per a un element químic dau (com el sofre), la regla de Abegg establix que la suma dels valors absoluts del seu mínim número (de -2 per al sofre en H₂S) i el seu màxim número (de +6 per al sofre en H₂SO₄) és freqüentment igual a 8. Esta regla va ser formulada en 1904 pel químic alemà Richard Abegg. Es va usar com a base per a l'argument de l'artícul de Gilbert N. Lewis de 1916 «The Atom and the Molecule» (L'àtom i la molècula), artícul que posteriorment va inspirar a Linus Pauling a escriure el llibre de text The Nature of the Chemical Bond (La naturalea de l'enllaç químic). Lewis va usar esta regla per a desenrollar la seua model de l'àtom cúbic, que posteriorment va desenrollar en el seu regla de l'octet. La regla de Abegg també és coneguda com la "llei de Abegg de la valència i contravalencia".

El model atòmic de Schrödinger va permetre explicar la regla de Abegg, ya que molts enllaços químics covalente es donen entre elements que els seus dos últims orbitales són un orbital de tipo s i tres orbitales de tipo p (ya que cada u d'estos orbitales pot contindre com a molt dos electrons, la regla de Abegg està relacionada en les diferents maneres de distribuir electrons el màxim número possible d'electrons entre els diferents orbitales moleculars possibles.