Regiduría de la Germandat de la Ciutat i el Camp

La Regiduría de la Germandat de la Ciutat i el Camp, cridada Germandat de la Ciutat i del Camp durant la Guerra Civil, va anar un departament de la Secció Femenina de la Falange durant la dictadura franquista, que es va encarregar de la gestió dels proyectes de la Secció Femenina en l'entorn rural.

Va estar activa entre 1937 i la seua dissolució en 1977, junt en el restant de seccions de la SF.

Història

En 1937, es va crear durant la guerra en el bando sublevat la Germandat de la Ciutat i el Camp en la funció de generar estratègies per a frenar l'èxodo que s'estava donant del camp als centres industrials com Madrit, Barcelona o Bilbao. La Germandat pretenia aumentar la formació de les dònes en l'entorn rural, i aportar ferramentes per a millorar la seua situació econòmica; al mateix temps que li permetia eixercir com a mecanisme de control i adoctrinament de l'ofensiva fascista. La Germandat tenia la llabor d'elaborar una série de proyectes de formació destinats a la dòna del camp, en temàtiques com la cría del cuc de seda, el conte de l'horta i el corral, l'artesania, el cultiu de flors o l'elaboració de mel en l'objectiu de produir alguna cosa que posteriorment pogueren vendre per a millorar la situació econòmica familiar.A sovint organisaven grups o colles d'afiliades a la Falange que anaven als pobles a ajudar en les tasques agrícoles, en époques de més treball, i aprofitaven per a fer propaganda política i impartir cursos mentres s'estajaven en les cases de les famílies del poble.

Els drets laborals de les dònes varen empijorar durant el règim franquiste, en mides com el reglament que imponia el salari de la dòna en el agro en un xixanta per cent en comparació al de l'home o l'impossibilitat de tindre la titularitat d'una explotació agrària si el seu espós era titular. Açò, sumat a l'empijorament de les condicions de vida degut primer a la posguerra, i despuix a les polítiques de l'autarquia o de la restitució dels grans latifundis despuix de revertir la Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, va fer que frenar l'èxodo fora inevitable. La figura de la dòna llauradora es va mantindre en l'ideari de la Secció Femenina i del Règim com a mare eixemplar, esposa abnegada i guardiana de la llar.La llegislació laboral referent a les dònes intentava desincentivar i llimitar el treball femení. Com ya senyalava l'Orde sobre el Treball de la Dòna de 1938 (i el Fur del Treball): «La tendència del Nou Estat és que la dòna dedique la seua atenció a la llar i se separe dels llocs de treball».

En finalisar la lluita la Germandat va ser integrada en la Secció Femenina de Falange, convertint-se aixina en una de les regidurías que la formaven. Un dels primers proyectes que va realisar va ser el de la creació del Cos de Divulgadoras Sanitari-Rurals, que poc despuix es va convertir en el Cos d'Instructores Rurals. Les primeres instructores es varen formar en 1941 en l'escola Germanes Chavás de Valéncia. La SF va establir convenis en el Ministeri d'Agricultura, que junt en la creació del Departament Central d'Orientació Rural varen desenrollar l'infraestructura necessària per a la formació de les instructores rurals.

La política agrària del franquisme estava centrada en presentar a l'campesinado com unaentidad social idealizada, mentres que permetia la continuïtat del control del agro per part dels terratinents i mantenia els salaris baixos. Durant els anys 50 per la massiva migració d'hòmens cap als centres industrials es va produir una feminisació del món rural, lo que va supondre una major acceptació de la presència de la SF i de la seua oferta formativa professional.

Durant els anys xixanta va aumentar l'emigració de les dònes en edats jóvens (entre 15 i 24 anys d'edat), lo que va desencadenar una falta d'eixides laborals en el mig rural en els anys 70, aumentant encara més este procés. Les dònes anaven a la ciutat en busca de treball, i també d'una major autonomia personal en contra del paper subordinat que tenien les dònes en l'agricultura familiar.

Proyectes

Càtedra ambulants

Artícul principal → càtedra ambulants.

Les càtedra ambulants eren combois formats per un grup mòvil de varis camions en els seus respectius remolcs; cada convoi contenia laboratoris, i material didàctic suficient com per a oferir les classes en diversos pobles de menys de 5000 habitants per un periodo de sis mesos. Estes càtedra tenien la doble funció de alfabetizar i formar a la població rural en diversos camps relacionats en l'economia local ademés d'establir estratègies de control, adoctrinament i influència sobre la població. Varen existir igualment càtedra fixes, de caràcter estàtic i ubicades en l'àmbit urbà.

Cens de Dònes Llauradores

El Cens de Dònes Llauradores es va escomençar a elaborar a finals dels anys cinquanta i es va publicar en 1959.

La Secció Femenina va elaborar en 1959, junt a la Germandat Sindical de Llauros i Ganaders (el sindicat únic de l'entorn rural), un cens de dònes treballadores en l'entorn rural en l'objectiu de frenar l'èxodo rural que s'estava produint en les últimes dos décades. El treball de la dòna en l'entorn rural era considerat com una extensió de les llabors domèstiques, i caria de valor econòmic i jurídic, i els pocs drets laborals de les dònes estaven molt per baix dels dels hòmens.

L'objectiu del cens va ser elaborar una radiografia fidedigna de la situació de la dòna en l'entorn rural, i d'esta manera pode incorporar-la en l'estructura del Sindicat Vertical, un “Pla d'incorporació de la dòna llauradora a les tasques sindicals”, representat en el camp a través de la Germandat Sindical. Ademés, la SF podria millorar la seua quota de poder en el Moviment en aumentar la representació femenina en els censos del mercat laboral. En la pràctica va ser portat a terme per les instructores rurals a través de les càtedra ambulants i les llars rurals.

El treball del cens de 1959 va ser excepcional ya que no va ser fins al Cens Agrari de 1982 que es varen obtindre senyes mínimament fiables de nou. Els censos de 1962 i de 1972 no varen recopilar informació sobre el treball de les dònes en l'agricultura. En molts municipis d'Andalusia la cantitat fidedigna de treballadores del camp duplicava o triplicava el registrat oficialment un any despuix en el cens de població de 1960 elaborat pel INE.

Cos de Divulgadoras Sanitari-Rurals

El Cos de Divulgadoras Sanitari-Rurals, format en el Congrés Nacional de la SF de 1940 com a Cos de Visitadoras Domiciliàries per a les zones rurals, tenia l'objectiu de continuar el treball que varen eixercir les voluntàries de la Falange durant la guerra. Entre 1940 i 1977 va aplegar a haver un total de 14.804 divulgadoras, si ben no va aplegar a haver més de 3.000 en actiu.Es formaven en les tres escoles dedicades a això, que eren l'escola José M. de Pereda de Polanco-Santander, l'escola Catillo de Olite de Castelló i l'escola Alt dels Lleons de Segòvia. A partir de 1944 varen escomençar a cobrar un salari dels ajuntaments on servien.Els seus principals comesos figuren el d'acostar a la família a la parròquia, al municipi i al sindicat, ademés d'i el de l'ensenyança de puericultura i higiene a les mares de família, tenint una influència important en la reducció de la mortalitat infantil en l'entorn rural de la posguerra.

Les divulgadoras rebien una formació de 45 dies, que en 1945 constava de les temàtiques de religió, nacionalsindicalismo, cultura i organisació de la SF i sanitat, d'orientació higienista i posant especial émfasis en el conte del cos femení dedicat a la maternitat. Per a este menester es varen crear les escoles nacionals de professionals agrícoles, a on les alumnes rebien el títul de professora d'economia domèstica agrícola o d'auxiliar de puericultura. Les graduades, que devien tindre el títul de mestra o de bachillera, es comprometien a treballar per a la SF durant tres anys.

Instructores rurals

Les instructores rurals eren dònes principalment provinents del camp que es formaven en les escoles nacionals de la Secció Femenina per a eixercir de formadores o eren destinades a algun tipo de proyecte de la Germandat, com les granges-escola, les càtedra ambulants o les llars rurals. Estes dònes devien tindre el títul de bachiller, tindre entre 17 i 35 anys, estar en perfectes condicions de salut, haver complit el Servici Social i superar un examen de cultura general i coneiximents sobre la vida rural.

La formació durava entre dos i tres anys i es podia realisar en règim d'internat o de externado. La formació teòrica es complementava en sis mesos de formació pràctica en el mig rural, principalment en les granges-escola. Les assignatures comunes eren cultura general, nocions d'aritmètica i geometria, botànica i zoologia, física i química, agricultura i ganaderia, organisació d'explotacions, Moviment Nacional i organisació de l'Estat (en especial rellevància al Ministeri d'Agricultura) i nocions d'organisació sindical. Les estudiants s'especialisaven en alguna matèria despuix de lo que tenien que presentar una tesis final. El títul d'instructora diplomar rural ho otorgava el Ministeri d'Agricultura (segons el Decret de 13 de novembre de 1953). A partir dels anys 70 es varen homologar com a cursos de formació professional en especialitats en maquinària de confecció industrial, per a l'hostaleria, auxiliar administratiu, modisto, etc.

Estes escoles nacionals varen passar a impartir els dos primers anys de formació de les instructores rurals en l'escola d'ordenació rural Onésimo Redó, com a requisit indispensable per a accedir a la formació dels seminaris d'extensió en la gestió d'explotacions que impartia el Servici d'Extensió Agrària, creat en 1955, que va entrar en conflicte en la SF en afegir nous itineraris relacionats en la formació d'orientació agrícola per a dònes, monopoli de la SF fins a llavors.Despuix del curs en Onésimo Redó passaven a l'escola del Servici d'Extensió Agrària cridada El encín.

Les instructores rurals eren destinades a sovint als pobles de colonisació, i li les va incloure a partir de 1963 en les juntes de colon i de les juntes de cultura d'estos pobles. Les províncies en més instructores destinades varen ser Castella la Vella, Andalusia , Extremadura, Castella la Nova i Aragó. També eren enviades a pobles del posterior Institut Nacional de Reforma i Desenroll Agrari o a les oficines locals del Servici d'Extensió Agrària.

Servici d'Ajuda a la Llar Llaurador

Era un servici d'ajuda econòmica que proporcionava matèries primeres a les dònes per a que pogueren elaborar productes d'artesania dedicats a la seua venda posterior.

Granges-escola

Les granges-escola varen ser un tipo de centres de formació impulsats per la SF en els anys quaranta destinats a ser centres permanents, on s'impartien temàtiques rurals de capacitació de les dònes llauradores en una instrucció professional agropecuaria. Constaven d'un edifici propi en instalacions d'internat, aules per a les classes teòric-pràctiques, granja en instalacions i servicis complets per a l'ensenyança domèstic rural i camps d'experimentació agrícola. En 1941 es va crear la primera granja-escola en Valéncia, Germanes Chabás, en a on es va formar la primera generació de professores rurals, aplegant a formar-se en estos centres entre 30.000 i 40.000 dònes.

Les granges-escola es varen construir a nivell provincial i local en el respal tècnic i econòmic del Consorci de Colonisació, i posteriorment es varen construir dos escoles nacionals. La primera escola nacional d'instructores rurals es va crear en 1950 en Aranjuez, en la finca de les Pottreras, baix el nom de l'ideòlec falangiste Onésimo Redó. En 1972 es va crear una atra escola nacional anomenada Castella, en Palència.

Els cursos i formacions que s'impartien acostumaven a durar entre dos i sis mesos. També servien per a realisar les pràctiques de la formació d'instructora rural. Les tres àrees temàtiques principals eren formació cultural i social, preparació domèstica i capacitació professional agrària, i s'impartien en un component polític i religiós important. Ademés, es dedicaven dos hores diàries al manteniment de les instalacions.

Llars rurals femenines

Les llars rurals eren centres culturals i d'adoctrinament polític que s'organisaven en pobles on es considerara que era necessària la presència de la Secció Femenina, i tenien un caràcter temporal. Una instructora rural era enviada a un d'estos pobles durant el periodo d'un any, despuix de la qual cosa devia cedir la seua posició a alguna dòna del poble, que es faria càrrec del centre despuix de la seua marcha, esta volta si en caràcter permanent.

Estos centres a voltes constaven d'un edifici dedicat a esta, pero en atres ocasions s'utilisava una habitació cedida per algun atre organisme del poble com l'Iglésia, o inclús alguna habitació d'una casa particular. Les activitats estaven dirigides a les dònes del poble, i se centraven en enfocar-les la seua missió d'ames de casa, en les tasques de decoració i administració de la llar, en l'administració de l'oci i descans de les famílies completant-ho en el de dòna treballadora, colaboradora en l'home en el treball i corresponsable de l'empresa agrícola. Les àrees d'incidència eren la formativa, centrada en l'orientació agrícola, l'economia domèstica rural i la formació general, la recreativa i les activitats compartides en les granges-escola i les càtedra, més dirigides a l'organisació de concursos, viages, excursions, servicis de guarderies infantils, activitats cooperatives, etc. Es realisaven activitats d'educació física i de música, classes generals de formació humana, cultural, polític-social i religiosa cursos periòdics d'ensenyança domèstica i agrícola, charrades i demostracions.

Círculs de joventuts

Els círculs de joventuts eren espais d'oci dedicats a les chiquetes d'entre dèu i dèsset anys, en l'objectiu de "donar a les chiquetes una major soltura i refinament a la seua vida tota, com a complement de la formació rebuda en la família, en l'escola o en el colege, en un ambient alegre i femení".

Els círculs de joventuts seguien un pla d'estudis basat en unes ensenyances base i unes ensenyances complementàries. Les ensenyances base constaven de matèries adoctrinadoras del Moviment de formació religiosa i política, i les complementàries eren activitats com el visionado de cine comentat, llectures dialogades, teatre guiñol, oïments musicals, jocs de taula de la revista infantil Bazar, proyecció de diapositives de tipo cultural, religiós, històric, etc. Organisaven marches, excursions i vacacions de fin de semana o d'estiu, a menundo en els albercs de joventuts que gestionava la Secció Femenina i també participaven en concursos convocats per la Delegació Nacional. A partir de 1964 la Delegació Nacional va recomanar a les instructores rebaixar el discurs ideològic i donar més pes a la part recreativa.