Reflex de acomodamiento
El reflex de acomodamiento, d'acomodació, de rodalia o d'acomodació-convergència[1] és un acte reflectixc del ull, sent est el responsable del enfocament d'objectes propencs després d'observar objectes distants (i viceversa), que comprén canvis coordinats en la convergència, forma del cristalí i tamany de la pupila. Est depén del nervi craneal II (branca aferente del reflex), centres superiors i dels nervis craneals III.
Un objecte propenc (per eixemple, el monitor de la computadora) sembla gran en el camp de visió, i l'ull rep la llum des d'ànguls amplis. En moure el foc d'un lluntà a un objecte propenc, els ulls convergixen. El múscul ciliar es contrau fent al cristalí més convexo, acurtant la seua distància focal. La pupila es contrau en la finalitat d'evitar la divergència dels rajos de llum choquen contra la perifèria de la retina, resultant en una image borrosa.
Característiques
Per a que una image es forme nítidament en l'ull, és necessari que els rajos lumínicos convergixquen sobre un punt concret de la retina, la màcula retiniana. Per defecte, els rajos que provenen de l'infinit o que incidixen paralels sobre l'ull (en òptica es considera que provenen d'una distància major de cinc metros) són enfocats pel sistema de lents (còrnea i cristalí) de l'ull emétrope en la màcula.
Quan la distància a la que es troba l'objecte és menor de cinc metros, l'image no es forma en la màcula, sino darrere, i apareix desenfocada, lo que és l'estímul que inicia el reflex d'acomodació, que acaba en la contracció del múscul ciliar, que a la seua volta provoca un aument de gruixa diametral del cristalí, un canvi de curvatura, un major poder de convergència i, d'esta manera, un enfocament correcte en la màcula retiniana.
Camine
L'informació de la llum en cada retina és presa en el lòbul occipital a través del nervi òptic i la radiació òptica, a on s'interpreta com a visió. l'àrea Brodmann 19 interpreta l'acomodació i envia senyals a través del núcleu de Edinger-Westphal i el tercer nervi craneal per al múscul ciliar, el múscul recte intern i (a través de les fibres parasimpáticas) el múscul de l'esfínter pupilar.[2]
Exploració semiológica
S'explora este reflex a primer solicitant al pacient vore un punt distant per a després acostar un objecte el nas del pacient mentres mira el seu acostament. En enfocar la vista, les pupiles es desgoten, els ulls convergixen i la curvatura del cristalí aumenta.[3] Este procediment pot realisar-se inclús en persones cegues.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Wuani, Hermán; Oletta, José; Muci-Mendoza, Rafael (2001). Semiologia mèdica, segona edició, Caracas: McGraw-Hill Interamericana, p. 51.
- ↑ Bhatnagar SC. Neuroscience for the study of communicative disorders. p 185-6. | http://books.google.com/books?aneu=d0D0ghp2fSAC&pg=PA185&lpg=PA185&dq=accommodation+reflex+cranial+nerve+iii&source=bl&ots=JWF1lLVjYt&sig=-rQh6t8JPfSUapV8yiIvBuBcqNw&hl=en&ei=02_LS4ftEsP-8Ab60NX8BA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&vore=0CC4Q6AEwCQ#v=onepage&q=accommodation%20reflex%20cranial%20nerve%20iii&f=false
- ↑ Ricardo Gazitúa (Setembre de 2007). «De l'Examen Físic Segmentario: Examen del Cap». Archivat des de l'original, el 25 de juny de 2016. Consultat el 5 de juliol de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reflejo de acomodamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.