Refineria de la Rábida
La refineria de la Rábida és un complex petroquímic que situat en el Pol Químic de Huelva, dins del terme municipal de Pals de la Frontera, en la província de Huelva (Espanya). Les instalacions estan operades per l'empresa Cepsa i conten en una extensió de 270 hectàrees.
La refineria, que va ser inaugurada originalment en 1967 per un consorci hispà-nortamericà, és operada en l'actualitat per l'empresa Cepsa. En el seu recint s'elaboren des de productes energètics a matèries primeres per al refine i l'indústria química, entre els quals descollen: gasolina, fuelóleos, bencenos, querosenos, naftas, asfalt, ciclohexanos, butans o lubrificants. El complex està molt lligat en atres instalacions del Pol Químic, per als quals constituïx una font de matèries primeres. Aixina mateix, la refineria es troba enllaçada en la ret ferroviària general a través d'un ramal.
Història
[editar | editar còdic]En 1964 el règim franquiste va designar a la ciutat d'Huelva com a zona de desenroll industrial, donant inici a lo que anys despuix s'acabaria configurant com el Pol Químic de Huelva. També en eixe mateix any l'Estat va autorisar la construcció d'una refineria petrolífera en aquella zona.[1] La «Rio Gulf Corporation», un consorci format en un 60 % per la Companyia Espanyola de Mines de Riu Tinto i en un 40 % per la nortamericana Gulf Oil Corporation, va posar en marcha la construcció de les instalacions en el terme municipal de Pals de la Frontera.[2] La refineria de la Rábida es va inaugurar el 4 d'abril de 1967,[2][3] disponent d'una capacitat de producció d'uns 2 millons de Tm.[4] En 1970 les instalacions varen passar a estar baix la égida del grup Unió Explosius Riu Tinto (ERT).
En els anys posteriors a la seua entrada en servici es varen ser afegint noves instalacions segons les necessitats industrials i de producció. Est va ser el cas de la planta petroquímica (1970), la planta d'olis lubrificants (1974), l'unitat de Ciclohexano II (1976), etc.[2] Es va articular aixina un complex industrial que ocupava un espai de 2 370 000 metros quadrats, en les instalacions conectades entre sí per mig d'una ret de canonades aérees i subterrànees.[5] En 1989 la gestió de la refineria va passar a mans d'Ertoil, una filial del holding Ercros. Dos anys despuix el complex de la Rábida va quedar baix la égida del grup Cepsa despuix de l'adquisició de Ertoil per est.[2] Baix Cepsa es varen realisar importants inversions de cara a ampliar la producció industrial. Dits treballs varen permetre que per a l'any 2010 les instalacions hagueren vist aumentada la capacitat total de refinat fins als 9,5 millons de tonellades anuals. Aixina mateix, es varen posar en marcha noves plantes químic-industrials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sánchez, 2006, p. 325.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Montenegro, 2010.
- ↑ Márquez Domínguez, 2017, p. 287.
- ↑ Marín Cremada, 1978, p. 97.
- ↑ Nebot, 1998, p. 120.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refinería de La Rábida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.