Recrecimiento de l'assut de Yesa
El recrecimiento de l'assut de Yesa és un proyecte d'ingenieria hidràulica que tracta de la realisació d'un nou assut per al embassament de Yesa, en Espanya, passant de l'actual capacitat de 446,86 hm³ (en ocasions es dona la sifra de 488,10 hm³)Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> Es varen inundar 2408 hectàreas de terres de cultiu, de les que 1000 eren de molt bona calitat agrícola.
Història
[editar | editar còdic]En els anys 70 de el XX sorgix el plantejament d'una nova regulació de la conca de l'Aragó i del Irati, despuix de diverses propostes s'adopta la del regrecimiento de l'assut de Yesa. En 1983 es va terminar el proyecte de recrecimiento del pantà de Yesa que pretén conseguir un nou embassament en una capacitat d'1.525 hm³ (el triple que l'actual) fent del mateix un embassament hiperanual (que el seu cicle és superior a una campanya). L'àrea inundada aumenta a 4.084 ha (el doble de la superfície acceptada, 2400 ha més) inundant-se 1.560 ha de seca i 193 de regadiu. La cota puja dels 489 m als 528 m. Este proyecte, elaborat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, va ser remés el 4 de juny de 1984 a la Direcció general d'Obres Hidràuliques per al seu estudi pero va ser desestimat.[1]
Dèu anys més tart del terme del proyecte, en 1993, despuix de sofrir algunes modificacions sorgix el Proyecte Modificat 03/1993, que manté unes característiques tècniques similars a l'anterior en una cota de recrecimiento de 521 m i volum d'aigua embassada d'1.525 hm³. La justificació del recrecimiento esta en el manteniment dels regadius actuals i futurs, aixina com l'abastiment d'aigua potable a Saragossa i el seu entorn i manteniment de concessions i del cabal ecològic del riu Aragó.[1] El recrecimiento comportaria la desaparició del núcleu urbà de Sigüés i les expropiacions d'importants superfícies dels municipis de Artieda i Mianos.[1]
En 1992 es declaren pel Real Decrete Llei 3/1992, de 22 de maig (RCL 1992, 1192), les obres del recrecimiento de l'assut de Yesa com de "interés general" incloent-se en el Pacte de l'Aigua d'Aragó el 7 de juliol de 1992 i és arreplegada com a obra prioritària en el Pla d'Hidrològic de la Conca de l'Ebre que va ser aprovat el 24 de juliol de 1998. Per mig de la Llei 10/2001, de 5 de juliol de 2001 es va incloure en el Pla Hidrològic Nacional.
La Comunitat General de Regantes del Canal de les Bardenas estima per a la consolidació de la superfície regable de Bardenas és imprescindible el recrecimiento de l'assut de Yesa. Des de 1997 realisa diferents intervencions tendents a accelerar l'eixecució del proyecte.
L'autoria del proyecte de recrecimiento va recaure en l'empresa Euroestudios, S.A.. Com a mida de pressió la CGR del Canal de Bardenas decidix el 30 de novembre de 1998 "opondre's a l'abastiment de la ciutat de Saragossa en aigües de l'embassament de Yesa, fins a tant en quant no es recrezca Yesa".[2]
En 1993 es realisa el Estudi d'Impacte Ambiental sense que s'aplegara a emetre la Declaració d'Impacte Ambiental. El 23 d'abril de 1999 es publica en el B.O.E. la resolució del Ministeri de Mig ambient en la que es formula la declaració d'impacte ambiental referent al recrecimiento,[3] encara que sense indicar si esta és positiva o negativa, alguna cosa totalment irregular per a una DIA. En ella s'admeten grans impactes tant ambientals com a Bens d'Interés Cultural com el Camí de Santiago del que s'inundaria 22 km de Ruta Jacobea i l'inundació del poble de Sigüés i les millors terres de cultiu dels pobles d'Artieda i Mianos.
El 8 de juny d'eixe mateix any[4] ixen a concurs les obres. S'adjudiquen el 24 de giner de 2001[5] a una UTE formada per Ferrovial-Agromán, FCC Construcció i ACS Proyectes, Obres i Construccions, esta última dirigida per Florentino Pérez.
El recrecimiento troba una gran contestació social en els pobles afectats mentres que en els beneficiats per l'increment de la superfície de regadiu es recolza el mateix. Les obres varen començar en maig de 2001, encara que s'han vist afectades per problemes en la consolidació de la vora esquerra, en a on varen aparéixer en 2004 clavills de gran tamany i en 2006 es va produir una esmonyida de terres 3,5 millons de metros cúbics que amenaça en caure al got de l'embassament. En 2007 es reòbrin clavills i forats i la pista que recorre l'ala esquerra es derroca.
El 4 de giner de 2011 es publica en el Bolletí Oficial de l'Estat (BOE) l'adjudicació de treballs auxiliars i no contemplats en el proyecte de recrecimiento per un import de 24.209.381 euros a l'Unió Temporal d'empreses constituïda per ACS Proyectes Obres i Construccions S.A., Ferrovial Agroman S.A. i FCC Construcció. Estos treballs consistixen en, estabilisació de la marge dreta de l'assut i millora de l'impermeabilisació i drenage del mateix del respal de l'estrebe dret, incrementant d'esta forma la seguritat de la zona; acondicionament del terreny per al camí d'accés a la coronació per la marge esquerra; construcció d'1.580 metros de construcció auxiliar del Canal de Bardenas; reposició de l'envestiment elèctric d'alimentació al presa i regeneració vegetal per mig de l'estés de terra vegetal i la posterior hidrosiembra.[6]
Finalitat del recrecimiento
[editar | editar còdic]Els objectius buscats en el recrecimiento de l'assut de Yesa són: crear 48.000 ha noves de regadiu en Bardenas i en comarca de Cinc Viles, consolidar la superfície regable de Bardenas, al mateix temps que la capacitat del nou Yesa permetria que fora un embassament hiperanual i no anual lo que permetria trascolar aigües a atres conques; abastir a Saragossa i construir 2 centrals hidroelèctriques en una potència de 89 MW.
Estos objectius inicials s'han modificat en el temps. Aixina, les previsions de regadiu han segut significativament rebaixades pel Pla Nacional de Regadius,[7] descartant la posada en marcha del sector Bardenas III, estant prevista l'eixecució de només 6.045 ha fins a l'any 2008 i un màxim de 9.918 ha en un horisó sense determinar.[8] Per una atra part, l'abastiment d'aigua potable a Saragossa ha segut desvinculat del recrecimiento de Yesa pel Govern d'Espanya en la construcció del embassament de la Loteta, en una capacitat de 120 hm³,[9] realisat en subvencions procedents de l'Unió Europea.[10]
L'oposició al recrecimiento i les seues afeccions
[editar | editar còdic]Des de que en 1983 es fera públic el pla de recrecimiento de l'assut de Yesa, que pretén la construcció d'un nou assut que doblaria en altura a l'actual i que triplicaria la capacitat actual del pantà passant dels 490 hm³; a 1.500 hm³;, s'han portat a terme diferents d'oposició a l'obra per part de diferents associacions d'afectats encapçalades per l'Associació Ric Aragó i COAGRET,[11] junt en associacions ecologistes com Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife, WWF/Adena, AEMS-Rius en Vida, Amics de la Terra i que conformen la plataforma "Yesa No", s'oponen al mateix. L'oposició ha aplegat inclús a tribunals a on s'han obert cinc accions judicials, 3 contenciosos administratius, una querella criminal contra tres ex alts càrrecs del Ministeri de Mig ambient i 1 denúncia per destrucció de Patrimoni Històric-Artístic en referència al Camí de Santiago que també ha segut denunciat davant l'Unesco. En estes accions han participat significativament els ajuntaments de Jaca i Artieda.
Totes les sentències han fallat en contra dels denunciants donant via lliure a la construcció del nou assut.
Afeccions al mig natural
[editar | editar còdic]Els organismes i associacions opostes al recrecimiento del pantà senyalen que l'elevació de la cota de coronació fins als 528 m comportaria greus afectació en els pobles de la vall. El caixco urbà de Sigüés quedaria inundant i es perdrien una superfície de terres de llabor important, 1.560 ha de seca i 193 de regadiu d'este municipi i els d'Artieda i Mianos. La Foz de Sigües (espai protegit) es voria afectada en inundar-se en gran part i s'afectarien les serres de Leyre, Orba i Illón, ademés de el LIC "Riu Aragó", en el que destaca la desaparició de 771 ha d'arborat, especialment 69 ha de vegetació de ribera entre les que estan els "salguerales" ([saucedas]) de la desembocadura del Esca i de l'Aragó.
L'inundació de l'antiga solsida en l'ala esquerra, en a on ya han aparegut grans clavills, posa en perill l'integritat física de l'actual presa. Existix un informe de 1999 realisat pels doctors en geologia Antonio Casas Sainz i Mayte Ric,[12] del departament de Geologia de l'Universitat de Saragossa, que senyala l'existència de risc de trencament de l'assut. Segons estos mateixos autors, l'aument de volum embassat aumentaria el risc de terremots en tota la Canal del Berdún, zona d'activitat sísmica coneguda. El Professor d'Investigació del CSIC, Pedro Montserrat, també ha alertat de la perillositat de l'ala.[13]
Afeccions al patrimoni
[editar | editar còdic]Aixina mateix els opositors al proyecte indiquen que partix del patrimoni monumental de la vall, travessat pel Camí de Santiago es voria afectat.

El recrecimiento afectaria greument als següents monuments:
- En Artieda.
- Vila romana i poblat medieval de Corrals de Villarués.
- Vila romana de Regna.
- Vila romana de Vinyes de Sastre.
- Poblat romà de Forau de la Tuta i Camp del Royo.
- Ermita de Sant Pedro de el XVIII.
- Esco.
- Vila romana.
- Ruesta.
- Ermita romànica de Sant Jacobo i restants arqueològics de la seua necròpolis.
- Ermita romànica de Sant Joan Batista.
- Font de Santiago.
- Pont medieval.
- Necròpolis de Riera Vizcarra.
- Necròpolis i jaciment romans de Ruesta.
- Sigüés
- Torre del de castell medieval.
- Muralla.
- Iglésia romànica de Sant Esteban.
- Hospital de Santa Ana de el XVI.
- Ermita de Sant Joan Batista.
- Tiermas.
- Banys termals d'época romana, que quedarien inaccessibles.
- Camí de Santiago
- 15 km del ramal Sigüés-Esco-presa.
- 7 km del ramal Artieda-Ruesta.[14]
Problemes geològics del recrecimiento
[editar | editar còdic]Aixina mateix els contraris al recrecimiento fan recalcament en els problemes geològics que s'han vingut produint històricament i que segons ells podrien posar en perill l'assut recrecida o dificultarien la constricció de la nova.
Recorden que en la posada en funcionament de l'actual embassament, en 1960 es va produir una esmonyida en l'estrebe dret de l'assut que va obligar a desviar la carretera i a desmontar un gran talús. Hui en dia dit estrebe seguix tenint problemes puix s'ha localisat l'existència de filtracions que posarien en perill la fonamentació de l'assut nou.
Pero els problemes geològics més importants es localisen en l'ala esquerra, en l'existència d'un paleodeslizamiento de 14 hm³, en el parage de "La Refaya", que corre risc de movilisar-se si es recrece l'assut.
Ademés, durant els treballs de construcció d'un abocador en la pista de la marge esquerra, es va produir en agost de 2006 una esmonyida de 3,5 millons de metros cúbics de terra que amenacen en caure a l'aigua i provocar una ona tipo tsunami que reglote l'assut, en conseqüències catastròfiques per als habitants del Sangüesa (3900 habitants). La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va mantindre este fet amagat fins que[15] va fer públic en febrer de 2007 un[16] informe que reconeixia l'esmonyida. Durant l'estiu de 2007 s'òbrin[17] nous clavills i solsides en la zona, i més tart la[18] pista queda inutilisada per un gran moviment de terres. A la vista de lo succeït i de l'incapacitat de la CHE per a solucionar el problema, el Ministeri de Mig ambient decidix traure a licitació a finals de 2007 la realisació d'estudis geològics[19] de les ales que duraran a lo manco un any.
- Relació històrica de les esmonyides ocorregudes.
- Paleodeslizamiento de la Refaya. Antic moviment d'ala d'uns 14 hm³, actualment fosilizado, situat prop de l'estrebe esquerre, pero en risc de movilisar-se si es recrece Yesa.[12]
- Esmonyida de 1930. El 13 de novembre de 1928 comencen les obres de construcció de l'actual presa. En 1930 cau l'ala dreta mentres s'excavava l'estrebe.
- Inestabilitat dels aliviaderos de l'assut 1957-1958. El terreny a on s'han construït els aliviaderos obliga a realisar més sondejos i a injectar ciment en els fonaments. Pel seu volum, l'obra va tindre que traure's a concurs en el BOE del 16 de setembre de 1957, i va ser adjudicada en el BOE del 6 de març de 1958.
- Esmonyida de 1960. A raïl de l'omplit de l'embassament i el seu posterior desembalse, es reactiva l'esmonyida de 1930. Es movilisen 60.000 m³ de terra que afecta a la carretera recent construïda, lo que obliga a realisar un nou traçat.
- Esmonyida de 1964. Durant unes pluges l'ala dreta es torna a vindre a baix.
- Esmonyida del 30 de novembre de 2003. Mentres s'excava l'estrebe de l'ala esquerra apareix un clavill de 4 m d'ample i atres 4 m de profunditat, aixina com esmonyides de tipo flexual toppling de 45 m per 60 m.
- Esmonyida de febrer de 2004. L'excavació del talús de l'ala dreta reactiva les esmonyides de 1930 i 1964.
- Esmonyida de juliol de 2006. La pressió eixercida per l'instalació d'un abocador en la marge esquerra, provoca l'esmonyida de 3,5 millons de metros cúbics de terra.
- Esmonyida d'estiu de 2007. En juliol de 2007 es repetixen els clavills i esmonyides de 2006 en l'ala esquerra.
Esmonyida en 2013 que obliga el desestage d'una urbanisació de Yesa.
Juïns penals relacionats en el recrecimiento
[editar | editar còdic]El 16 de maig de 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Madrit rebuja tots els càrrecs que l'ajuntament de Artieda havia interpost contra sis responsables del proyecte del recrecimiento de Yesa (President i Director Tècnic de la CHE, director general d'Obres Hidràuliques i directora general de Calitat Ambiental del Ministeri de Mig ambient i ingenier de Bardenas de la CHE) tots els acusats són absolts dels càrrecs. La sentencia número 43/2006 relativa al Procediment abreviat número 5/2005 falla de la següent forma:
El Tribunal Superior de Justícia deixava clar que els implicats no buscaven benefici ya que la decisió del recrecimiento va ser una decisió presa per les Corts Generals i per a la realisació del proyecte s'han realisat tots els estudis necessaris per a medir els possibles riscs de l'assut afirmant textualment que "No cal parlar de falta d'estudis de seguritat o d'impacte ambiental".[20]
La denúncia s'havia fet sis anys abans i la sentència va ser recorreguda tal i com varen anunciar el mateix dia l'Ajuntament de Artieda i l'Associació Ric Aragó. El 9 d'abril de 2007 el Tribunal Suprem desestima el recurs fent ferm la sentència de maig del 2006 i declarant, definitivament, inocents a tots els acusats. En el fallo de la sentencia número 268/2007 de 9 d'abril corresponent al Recurs de Cassació número 1874/2006 diu {{cita|Que devem declarar i declarem no pertocar al recurs de cassació que, per vulneració de precepte constitucional, trencament de forma i infracció de Llei, ha interpost l'Ajuntament de Artieda contra la sentència absolutoria dictada el 16.5.2006 ( ARP 2006, 328) , per l'Audiència Provincial de Madrit, Secció quinta, en procés seguit per delictes de prevaricació i uns atres.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
Alternatives
[editar | editar còdic]Alternativa sostenible al recrecimiento
[editar | editar còdic]En 2004, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua presenta una alternativa sostenible al recrecimiento de Yesa que oferix una garantia de suministrament acceptable als requeriments agraris de Bardenas, presents i futurs, més econòmica, en menor impacte migambiental i que genera una menor conflictivitat social.[21]
L'alternativa està basada en la regulació en trànsit, per mig de la construcció d'embassaments laterals en el propi sistema de recs de les Bardenas. Una de les principals ventages d'esta alternativa és la modularidad, en poder anar-se construint els embassaments a mida que es vagen aumentant les hectàrees de regadiu. S'evita d'esta forma un fort desembós inicial necessari per al recrecimiento de Yesa.
No obstant, dita alternativa és descartada pel Govern d'Aragó que aposten per rebaixar la cota del recrecimiento.
Proposta de rebaixa de cota del recrecimiento
[editar | editar còdic]S'ha barallat la possibilitat de llimitar el recrecimiento a una cota entre 510 m s. n. m. i 512 m s. n. m. ampliant la capacitat de l'embassament sol fins als 1100 hm³; a la qual cosa s'unirien atres actuacions com la construcció d'un mur que rodejaria Sigüés.
Un estudi encarregat a l'Universitat d'Alcalà d'Henares estima que en eixa cota es
No obstant, un estudi en profunditat del método[22] usat per a evaluar els impactes ha demostrat que
Sobre els problemes geològics detectats,
Sobre el mig natural, este estudi de cota intermija
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Recrecimiento de la presa de Yesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.