Recollida selectiva de fem
La recollida selectiva és el procés de separar els residus sòlits urbans i depositar-els en diferents contenidors. L'objectiu és que siguen arreplegats adequadament per a rebre tractaments i ser reciclats. A pesar d'estos esforços, una part important dels rebujos diaris encara no es pot reciclar.
Per a la recollida selectiva és fonamental una dotació adequada de mijos de recollida: contenidors, vehículs i personal de modo que es puga mantindre la selecció de materials durant tot el procés de recollida, tractament i valorisació dels residus. També pot ser útil un incentiu econòmic (per eixemple reducció de la taxa de fem) com és el cas en Alemània i atres països del nort. O un Sistema de depòsit i reembós, com és el cas en la majoria dels països de l'Unió Europea, menys Espanya i alguns atres països.
Igualment, juga un paper important la colaboració ciutadana: els veïns separen els residus aprovechables del restant dels residus i els depositen en els contenidors apropiats. Per a conseguir esta colaboració se sensibilisa a la població per mig de campanyes d'educació ambiental. No obstant qualsevol sistema en incentiu econòmic sembla ser més eficient que la sola educació mig ambiental, segons estudis.
Per a facilitar la selecció, els contenidors es diferencien pel seu color i, en ocasions, per la seua forma.
Recollida selectiva d'envasos llaugers
[editar | editar còdic]La recollida selectiva d'envasos llaugers naix en Europa en la década de 1990 com un requisit llegal per a abordar els costs econòmics i l'impacte ambiental dels residus d'envasos d'usar i tirar. Des de l'aprovació de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus[1] es planteja un canvi, passant de la recollida selectiva d'envasos llaugers a la recollida separada de materials.
Els Estats membres prendran mides per a fomentar un reciclat d'alta calitat i, a este fi, establiran una recollida separada de residus, quan siga tècnica, econòmica i medioambientalmente factible i adequada, per a complir els criteris de calitat necessaris per als sectors de reciclat corresponents.
Una forma de portar a terme esta recollida és l'entrega, per part de l'usuari final, d'este tipo d'envasos es fa en els contenidors grocs que es troben instalats en la via pública i, en algunes ciutats, en els portals i espais comuns de les finques. Per a conseguir una major capacitat i funcionalitat, és preferible que els envasos llaugers estiguen buits i esclafats, ocupant un menor volum.[2]
Atres punts de recollida poden ser els punts nets, espais municipals que reunixen els distints contenidors de la recollida selectiva. En sistemes basats en depòsit, devolució i tornada, l'entrega dels envasos buits es realisa en els propis establiments comercials, que cobren una fiança al consumidor en la compra del producte envasat i la tornen en l'entrega de l'envàs buit.[3]
Posteriorment, els diferents materials mesclats en el contenidor groc (varis plàstics, acer, alumini i envasos complexos formats per distints materials com briks) que s'entreguen en els contenidors deuen ser tractats en plantes de classificació i separats per tipos de materials per a cada fracció reciclable.[4]
El reciclage dels envasos llaugers permet disminuir el volum d'aigua i energia gastat en la seua fabricació i, ademés, permet disminuir el volum de residus destinats a l'abocador, aixina com el consum de matèries primeres.[5]
Este tipo de recollida es basa en llegislació sobre la responsabilitat ampliada del productor. En Espanya està vigent el Real Decret 1055/2022, de 27 de decembre, d'envasos i residus d'envasos,[6] en l'Anex del qual I s'arreplega una llista d'eixemples ilustratius de l'interpretació de la definició d'envàs. En particular i a modo d'eixemple es consideren envasos llaugers, i deurien depositar-se en el contenidor groc:
- Envasos de plàstic (d'aigua, llet, detergents, yogurts ...), que deuen anar en el contenidor groc. Estos residus són reciclats per a la fabricació de bosses de plàstic, mobiliari urbà ... o be per a obtindre nous envasos no aptes per a us alimentari (lleixiu, detergents ...).
- Tetra Brik (de llet, va vindre ...), que poden ser reciclats aprofitant tots els seus components (fabricació d'aglomerado) o ben aprofitant per separat cada material (reciclage del paper i valorisació energètica de el polietileno i l'alumini).
- Envasos d'alumini o de llanda (de begudes, conserves ...) que són reciclables, salve pel recobriment plàstic interior i les capes exteriors de pintures i barnices.
- Bosses de plàstic,
- Paper d'alumini,
- Fonts de poliestireno.
En moltes ciutats la recollida selectiva d'envasos es realisa en models diferents al del contenidor groc. Per eixemple el sistema “humit-sec” atén a vàries capitals de província i municipis d'Espanya.[7] En Madrit l'última ordenança municipal de residus[8] incorpora els criteris de la recollida separada de materials, dedicant el contenidor groc a la recollida de tot tipo de residus de plàstic i metals d'orige domèstic, no sol envasos llaugers:
Artícul 37. Classes de recipients.
Els recipients senyalats en l'apartat anterior quedaran identificats segons el tipo de residus que recepcionen separadament de la següent forma:
a) Color groc per al cas de la fracció plàstics, metals i brik.
b) Color blau per a la fracció paper-cartó.
c) Color vert per a la fracció envases de vidre.
d) Color marró per a la fracció orgànica o biorresiduo.
i) Color rosa per a la fracció roba usada.
f) Color taronja (només tapa) per a la fracció reste no reciclable.
g) Color taronja per a l'oli vegetal usat (tot el recipient).
Artícul 48. Separació, depòsit i recollida de plàstics, metals i briks.
1. Els residus de plàstic o metal i brik es depositaran en l'interior dels recipients que disponga l'Ajuntament en cada moment per a la recollida d'esta fracció, tant contenidors en espai públic com en gavetes assignades a productors d'este residu. Els residus de plàstic, metal i brik, llevat aquells que siguen voluminosos, deuran depositar-se dins dels recipients sempre que siga possible introduir-els a través de les seues boques sense colapsar la seua capacitat. Els elements de majors dimensions deuran depositar-se segons la seua tipologia según lo dispuesto en el VI del present títul. Els residus es deuran depositar en bosses de plàstic de resistència adequada i tancades, per a evitar la contaminació de dita fracció.
Recollida selectiva de cartó
[editar | editar còdic]La recollida es realisa per mig dels contenidors de color blau instalats en la via pública, a on es pot depositar el paper/cartó separat i doblat per a disminuir el seu volum. [9]Per als grans productors del municipi que generen una gran cantitat, com els comerços, es poden fer arreplegades porta a porta. Atres punts de recollida poden ser els llocs adaptats com centre de recollida.[10]
El paper i cartó representen aproximadament un 25% en pes del nostre fem. Comprenen els periòdics, les revistes, els cartons, el paper escrit, etc. Presenten diferents característiques per la seua composició i l'us de tintes. El paper de cuina és preferible que se separe en la matèria orgànica.[11]
Els beneficis obtinguts del reciclage del paper són la disminució del consum d'aigua en un 85%, la disminució de la necessitat de fibres vegetals, la reducció de la contaminació atmosfèrica i de l'aigua, l'aforro en el consum d'energia en un 65%, la reducció del volum de residus municipals i, ademés, evita les importacions de fusta i de paper vell d'atres països, lo que representa millons de tonellades cada any.[12]
De la recollida selectiva del paper-cartó s'obtenen diferents calitats de paper, com són el paper ecològic i el paper reciclat.[13]
Paper ecològic
[editar | editar còdic]El paper ecològic s'elabora sense utilisar clor en el procés de blanqueig de la pasta. El paper ecològic es pot obtindre a partir de paper reciclat, lo que garantisa la mínima utilisació de productes químics i la depuració de les aigües residuals. Els criteris per a poder etiquetar un paper com a ecològic en Europa s'establixen reglamentàriament, estant vigent en el moment actual la Decisió (UE) 2019/70 de la Comissió, d'11 de giner de 2019, per la que s'establixen els criteris de l'etiqueta ecològica de l'UE per al paper gràfic i els criteris de l'etiqueta ecològica de l'UE per al paper tisú i els productes de paper tisú.[14]
Paper reciclat
[editar | editar còdic]El paper reciclat s'obté majoritàriament a partir de paper vell o residual. Es considera que complix les condicions de paper reciclat per a impressió i escritura el paper que conté, com a mínim, un 90% en pes de fibres de recuperació. La proporció de paper reciclat diferix segons la funció a la que siga destinada. Per eixemple, els diaris tenen un 27,2% i en llibres i revistes sol ser d'un 10%.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «BOE. és - DOUE-L-2008-82319 Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la que es deroguen determinades Directives.». www. boe. es. Consultat el 2023-12-31.
- ↑ Ecoembes. «¿Cóm reciclar be en el contenidor groc?» (en és). Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte DemogràficBolletí Oficial de l'Estat.(312)Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ envasos Revisat.
- ↑ Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. «Economia Circular i Gestió de Residus en Espanya» (en és). Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ «BOE-A-2022-22690 Real Decret 1055/2022, de 27 de decembre, d'envasos i residus d'envasos.». www. boe. es. Consultat el 2023-12-31.
- ↑ «Manifeste conjunt de les entitats municipals en models alternatius a la recollida selectiva de residus d'envasos llaugers» (en és). Residus Professional. Consultat el 2023-12-31.
- ↑ «Ordenança 12/2022, de 20 de decembre, de Neteja dels Espais Públics, Gestió de Residus i Economia Circular - SÈU ELECTRÒNICA» (en és). sèu. madrid. és. Consultat el 2023-12-31.
- ↑ Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)Bolletí Oficial de la FEMP.Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartó (ASPAPEL). «Guia de recollida selectiva de paper i cartó municipal» (en és). Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic(2023).Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ European Environment Agency. «Resource efficiency in Europe: Lifecycle assessment of paper recycling and environmental benefits» (en en). Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ Colomer Mendoza, J. C. i Gallardo Esquerre, A. (2020). Tractament i gestió de residus sòlits urbans, Editorial Universitat Politècnica de Valéncia, pp. 112-115. ISBN 978-84-9048-845-4.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Associació Nacional de Fabricants d'Envasos, Embalages i Reciclat de Cartó (REPACAR). «Informe del sector de la recuperació i el reciclat de paper i cartó» (en és). Consultat el 2 de juny de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recogida selectiva de basura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.