Rana pyrenaica

granota pirenaica (Rana pyrenaica)

La granota pirenaica (Granota pyrenaica) és una espècie d'amfibi anur de la família Ranidae. L'espècie va ser descrita en l'any 1993, resolent-se la polèmica sobre la presència en els Pirineus de Granota iberica, a la que s'assembla morfològicament. Recents estudis genètics sugerixen que podria estar més emparentada filogenéticamente en Granota temporaria que en R. iberica. Es tracta d'un amfibi endèmic, trobat casi de forma exclusiva en Espanya (Aragó i Navarra), i algunes escasses localisacions de França en la vora de la frontera en Navarra en la Selva de Irati.

Descripció

Adult

Espècie de granota parda de mijà tamany, en el cos esvelt i un tamany entre 33 i 46 mm els machos i 36 a 51 mm les femelles. El cap és més ampla que llarga, en morro curt, extremitats relativament llargues, presentant 4 i 5 dits.

De coloració entre canella i grisa oliváceo, les femelles poden presentar una coloració més rojosa. De la mateixa manera que atres espècies de granotes pardas, presenta una caraça facial de tonalitat marró obscur, des del morro fins a l'inserció de la pata anterior.

Larva

Els taperots presenten una coloració entre marró molt obscura a negra, en un punteado de tons clars (més be dorats), que els diferencien clarament de les demés espècies de granotes pardas. Un observador inexperto podria confondre's els taperots del gènero Bufo en els de Granota pyrenaica, no obstant posseïx una coa molt més robusta i alcança tamanys més grans que els taperots de sapo.

Comportament

Es reproduïx en el més d'abril, coincidint en el desgel en l'alta montanya pirenaica. La seua vora resulta molt manco estruendoso que el d'atres espècies de granota.

Hàbitat

És una espècie eminentment aquàtica, sent el seu hàbitat típic els torrents de montanya, d'aigües ràpides, fredes i oxigenadas i ocasionalment en abrevaderos, fonts i charcas en renovació contínua d'aigua. No és una espècie que se solga trobar en ibones del Pirineu a on no s'haja introduït truchas, en este cas domina la seua espècie germana la Granota temporaria.

Distribució

És una granota endèmica de la península ibèrica que es localisa en la vertent sur del Pirineu central i occidental. Des de la Selva de Irati en Navarra fins al parc nacional de Ordesa i Mont Perdut en Aragó. Curiosament, hi ha una série de valls jacetanos a on, aparentment, estaria absent (valls de Fet, Aisa i Borau) .

La seua distribució està dividida en dos grans núcleus poblacionals: L'oest que ocupa des de les montanyes de Mendizar en Navarra fins al Valle de fet en Aragó i un núcleu poblacional est que escomença en la vall del Riu Aragó-Subordán i s'estén fins a la vall de Escuaín dins del parc nacional de Ordesa i Mont Perdut. Recentment s'han descrit localitats en França més al Nort en la regió francesa de Midi-Pyrénées. No està present en la regió pirenaica catalana, ni en Andorra.

Li la troba generalment des dels 1000 a 1800 metros d'altitut, si ben el ranc altitudinal comprén des de 500 fins als 2100 metros.

Amenaces

L'espècie està amenaçada per la eutrofización dels torrents, introducció potencial de Salm trutta i atres peixos depredadors, pèrdua d'hàbitat pel desenroll del turisme i infraestructures de transport, tales de boscs, canvi climàtic i per la presència del quítrido, un fongo potencialment mortal per a amfibis de tot lo món i que recentment ha segut detectat per tota l'àrea de distribució de l'espècie.

Segons estudis realisats pels biòlecs Jordi Serra i Juan Pablo Martínez-Rica, la granota pirenaica i les seues taperots compartixen en diverses zones espai en un potencial predador, el salamandra pirenaica. Les seues investigacions varen revelar que estos pogueren no alimentar-se de les seues larvas, a diferència de les de la granota bermeja, be pel seu mal sabor o per ser tòxiques. Independentment de la causa, disminuïx la competència entre els dos tipos de granotes i les polítiques de protecció de la salamandra s'estenen indirectament a la granota pirenaica.