Raman Research Institute

El Institut d'Investigació Raman (RRI) és un institut d'investigació científica situat en Bangalore, Índia. Va ser fundat pel premi Nobel Sir C. V. Raman en 1948. Encara que va començar sent un institut privat propietat de C. V. Raman, es va convertir en institut autònom en 1972, rebent fondos del Departament de Ciència i Tecnologia del Govern de l'Índia.

Història

2023 sagell de l'Índia, en el que apareix C. V. Raman i dedicat al 75 aniversari de l'institut.

Ans que Raman es plantejara fundar un institut d'investigació, s'havia dirigit a l'antic Maharajá del Mysore en busca de terrenys per a construir oficines i locals de conferències per a l'Acadèmia de Ciències de l'Índia (IAS). El Maharajá va accedir a la petició de Raman i en 1934 es va adjudicar a l'Acadèmia de Ciències de l'Índia un terreny de 4 hectàrees en el suburbi de Malleshwaram de Bengalore. No obstant, l'Acadèmia (dirigida llavors per Raman) no va fer us del terreny durant sèt anys. Segons els térmens de l'acort en el Maharajá, el govern de Mysore podria donar un atre us als terrenys si seguien sense utilisar-se a finals de 1941.

Raman, com a President de la IAS, va celebrar una reunió extraordinària de l'acadèmia en 1941 i va propondre que es construïra en el terreny un institut d'investigació (que duria el seu nom). La proposta va ser aprovada i es va colocar una primera pedra en el sol, lo que significava que el terreny ya estava en us. No obstant, l'institut no es va inaugurar fins a 1948. Raman havia planejat l'institut molt abans de jubilar-se com a cap del Departament de Física de l'Institut Indi de Ciències. La seua idea havia segut traslladar-se directament a la seua recent fundat institut quan es jubilara de el IISc. Açò va ocórrer en 1948 - Aixina, l'Institut d'Investigació Raman va començar baix el paraigües de l'Acadèmia Índia de Ciències, i abdós baixe el liderage de Raman.

Raman odiava escriure informes de proyectes o tindre que presentar informes periòdics als finançadors. Per este motiu, Raman es negava a acceptar fondos del govern indi i d'atres fonts. «Tenia la ferma convicció de que la ciència no podia fer-se aixina», afirma el professor N. V Madhusudana, Decà d'Investigació de el RRI i científic especialisat en cristal líquit. Com a premi Nobel, Raman gojava d'un gran respecte en la vida pública índia i va poder recaptar fondos per a l'institut per mig de donacions privades i colectas sense la participació de l'Estat. Raman no s'avergonyia de recaptar fondos: «Els nostres més grans hòmens varen ser menics: Buda, Sankara i Mahatma Gandhi». Raman també va considerar insuficient l'escrutini que el Govern feya de la finançació de l'investigació científica en els anys 50 i 60.

«Fins a la mort de Raman, este era el seu institut privat d'investigació. Tenia un grup molt chicotet d'estudiants d'investigació que treballaven en ell i molt poc personal administratiu», va dir el professor Madhusudana.

Raman tenia clar que, despuix de la seua mort, la presidència de el IAS i la direcció de el RRI podrien passar a mans de persones distintes. De la mateixa manera, l'Institut d'Investigació Raman no devia seguir subordinat a l'Acadèmia de Ciències de l'Índia, sino gojar d'autonomia i d'una identitat estatutària pròpia i diferenciada. Just abans de la seua mort, Raman va establir un marc per al funcionament de l'institut, separant-ho completament de l'Acadèmia Índia de Ciències i dotant-ho d'autonomia estatutària. L'Institut va adoptar el canvi immediatament despuix de la mort de Raman en 1971 en el consentiment del govern, i va entrar en una nova era com a organisme estatutari, funcionant des de 1972 en subvencions anuals rebudes del Departament de Ciència i Tecnologia, Govern de l'Índia.

Institut d'Investigació Raman

Àrees d'investigació

Les principals àrees d'investigació són:

• Astronomia i Astrofísica
• Física Teòrica
• Física de la llum i la matèria
• Física de la matèria condensada blana