Ramón Castañer Segura

Ramón Castañer Segura (Alcoy, 1929 - Madrit, 30 de decembre de 2011) va ser pintor i dibuixant, catedràtic de Dibuix.

Biografia

En 1948 va ingressar en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos a on en 1953 va obtindre el títul de professor de Dibuix i llicenciat en Pintura. Ramón Castañer és el pintor dels murals dels temples d'Alcoy i de les escenes dramàtiques de el ‘Petrolio’, conegut aixina l'acontenyiment que va alçar en peu de guerra als obrers alcoyans en 1873, en caràcter de revolució anarquista. Llenços que hui es troben en l'Ajuntament de la ciutat. Membre de l'Institut Alcoyà de Cultura Andrés Sempere, Soci d'Honor del Centre Espanyol de Bielefeld (Alemània), Mayoral d'Honor de l'Associació de Sant Jorge d'Alcoy, Insígnia d'Or del Círcul Industrial d'Alcoy, Fill Adoptiu de Agres i Abencerraje d'Honor. Se li va concedir la medalla d'Or de la ciutat d'Alcoy en l'any 2008. Fallix el 30 de decembre de 2011 en Madrit als 82 anys d'edat. Per un acort municipal es va decidir donar el nom del pintor a una avinguda de la població d'Agres.

Obra

En el pas dels anys, Ramón Castañer, en la seua pintura, va experimentar molts canvis, buscant evolució i, en definitiva, maduració. Va viure algun temps en París, a on va obtindre l'influència que va ser assimilant en #regressió fins a convertir-se en l'abstracte més alvançat. A partir d'esta fòrmula, Castañer s'inicia en la pintura automàtica, refugint les facilitats que el figuratiu li oferia.

Més vesprada el pintor es aventuraóen una nova experiència. En la "Nova Figuració" aporta una nova matèria, una nova textura, en la que unix els problemes de composició en grans espais. En la seua obra, La Mina resumix este modo d'expressió (Primer Premi en l'IX Saló d'Autumne del Ateneu de Valéncia). L'esperit realiste i amant de lo concret com a gran dibuixant, Castañer torna la mirada cap a la minuciositat dels objectes i de la naturalea. El seu realisme és càlit, i està carregat d'una poesia que envol a l'espectador. És pintor d'objectes quotidians, objectes antics, utensilis rurals, herbes medicinals. En esta llínea el pintor ha trobat el seu punt definitiu.

Murals

Des de be pronte destaca com muralista, sent el seu primer treball d'estes característiques el mural de Sant Pancracio en l'Iglésia de María Auxiliadora dels Pares Salesianos d'Alcoy de 58 m² (1954). Castañer, en les seues memòries, ho considera una obra de joventut. No obstant, les solucions tècniques de la composició del mural en un espai curve de l'escena del cadàver de San Pancracio apunten ya les possibilitats del pintor com a muralista. L'escena està dividida en tres espais: En el costat del Evangelio, el batisme del Sant pel papa Sant Marcelino. En el costat de l'Epístola, el sepeli del Sant i, en la conya esfèrica, la glorificació del màrtir romà.

Lo que més li ha preocupat sempre a l'hora de pintar les figures sobre les voltes de les iglésies és que eixes cúpules no són planes i cal evitar que les figures «caiguen», tenint en conte la curvatura de l'espai i buscant la millor situació des de totes les vistes possibles de l'espectador en el sol.

Ramón Castañer Segura

A esta obra li seguirien els murals de la Iglésia arciprestal de Santa María d'Alcoy, en una magnitut de 128 m² en total (1957), obra proposta per l'arquitecte alcoyà Roque Monllor per al nou temple construït en finalisar la guerra civil, este conjunt ho va compondre Castañer en una iconografia mariana: Naiximent de la Verge, La Presentació, La Anunciación, La Visitación, Naiximent de Crist, Asunción de María i dos àngels turiferarios. Esta obra de grans dimensions sobre temes marianos, no li va faltar la polèmica per l'atreviment estètic per a la societat de l'época i que tan poc tenia que vore en l'estètica dels pintors Joaquim Oliet, Arturo Mélida i Alinari, Francisco Laporta o Fernando Cabrera del temple anterior als ulls dels profans. D'esta época és també un Crist Crucificado de grans dimensions que es troba en la EPSA d'Alcoy, no es tracta de l'obra original (que es troba en Agres) ya que esta no va passar la censura eclesiàstica.

En 1961, pinta el mural de la Iglésia del Salvador de Cocentaina, de 82 m², el Sant Sopar allumenat per àngels i realisa ademés les catorze estacions d'un Via Crucis que es conserva en la capella de la residència El Teix d'Alcoy, oli sobre taula de 1965. Per a l'iglésia del Crist de la Llum, dos llenços, La Vinguda de l'Esperit Sant (5.00 x 2.00 m) i El Crist de la Llum (3.00 x 2.00 m) i en 1967, el mural Verge de Fátima (43 m²) , en l'Iglésia Verge de Fátima.

Pero és en 1988, quan Castañer pinta la capella de Sant Joan Bosco, un mural de 200 m², en el Santuari de María Auxiliadora d'Alcoy en motiu del primer centenari de la mort de Sant Joan Bosco, a on queden patenten les seues extraordinàries #dot per a resoldre els més difícils problemes de perspectiva ilusionista, harmonia de ritmes i volums.

Arremata l'escena del Esperit Sant en mig d'una espiral de Arquímedes, envolta per àngels mig nuets masculins i femenins. En el costat del Evangelio, representa tradicionals activitats salesianas en Alcoy: La processó de María Auxiliadora del 24 de maig, l'equip de fútbol "Atlètic Salesiano", posant per a un fotógraf dels anys 40 i un gran teló en els emblemes del grup de teatre salesiano. En el costat de l'Epístola un retrat de Sant Joan Bosco i la Escenificació d'un somi de Bosco, una barca plena de chiquets (ànimes) i Dumenge Savio entre núvols. Per últim la mort del sant, de cos present, custodiat per tres àngels que es duen la seua ànima, i una gran tela que representa l'escala de Jacob. En el procés de realisació d'este mural va contar en l'ajuda de Juan Rufino Sanjosé en la pintura dels grans espais, un collage que es troba en la cambra del fotógraf o en la realisació del vitral que separa els costats del evangelio i de l'epístola.

Durant any 1993, realisa el Mural de la Festa(Moros i cristians), en l'altar de Sant Jorge del Santuari de María Auxiliadora d'Alcoy. El mural és una vora a la festa georgina d'Alcoy. En ell apareixen els moros i cristians, la relíquia del Sant, àngels i banderines en una explosió de color, tal com és la festa alcoyana, i nimbado la figura central de la claraboya, Sant Jorge. Esta pintura resulta més estructurada que l'anterior. En el lateral esquerre, una carrossa i personages en trages antics de les festes. En la part central personages a peu i a cavall, darrere d'estos, La Relíquia, de la que ixen colomes en vol cap al cel, els portadors, els heralts i a un costat i a l'atre, dos carrosses, la del capità cristià i la del moro. En la part superior a l'esquerra uns àngels en la creu de Sant Jorge en el pit sostenen l'escut d'Alcoy. En la part cenital el cavall i Sant Jorge vists des d'avall. A la dreta un voltó i una tela en els emblemes de l'Associació de Sant Jorge que deixa vore baix ella el #alferes cristià i el castell de festes. En este cas Castañer va contar en la colaboració de Juan Rufino, Francisco Aznar i Francisco Va picar. Com a senya curiosa i alguna cosa habitual en Castañer, en este mural nos trobem en 43 retrats de personages alcoyans. El abenserraig a lloms d'un camello, és el propi autor.

Tant en el mural de Sant Jorge com el de Sant Joan Bosco, l'autor per a omplir espais, copia les ombres que les bastides utilisades durant la seua realisació reflectien en les parets de les cúpulas.

Retrats

En total el número de retrats realisats durant la seua carrera han sobrepassat els 150.

Sempre que he pintat un retrat, #lo que m'atrea era la plasmació de la figura humana partint de la semblança física cap al contingut espiritual. Per a mi, el retrat mai ha segut un artificio de la persona retratada. Preferia les robes senzilles, sense perifollo ni abalorios. Procurava conversar en el model per a conéixer-ho i poder plasmar el seu caràcter, la seua senzillea o fortalea, les seues energies, ben positives o negatives.

També m'ha agradat incorporar en els meus grans murals, retrats d'amics i familiars, com a símbol d'afecte i amistat.

Se'm va ocórrer buscar senyes, dates i noms de les persones que em va retratar durant la meua vida de pintor. I em vaig quedar sorprés davant la cantitat d'obra realisada. Yo mai m'he considerat un pintor retratiste a l'estil de Ricardo Macarrón, Enrique Segura o Félix Revello de Bou. He tractat d'enumerar els retrats per dates, mida dels llenços i les ciutats a on els vaig pintar, i he inclós els realisats també en els murals.

Ramón Castañer Segura.

Premis

• 1951 Tercera Medalla Exposició Universitària (SEU) en l'obra Retrate. Seleccionat per a la primera Exposició Bienal Hispanoamericana – Madrit.
• 1953 Primer premi: Portades de la Associació de Sant Jordi d'Alcoy.
• 1955 Primera Medalla Provincial de la Diputació de Alciante en l'obra L'Hora Grisa.
• 1963 Primera Medalla de l'IX Saló d'Autumne de l'Ateneu Mercantil de Valéncia a l'obra La Mina.

Exposicions

• 1951 Cercle Industrial Alcoy
• 1953 Galeria Grífé i Skoda - Barcelona. Sala Decoradora - Alacant.
• 1956 Sala Muñoz – Valéncia. Sala Hipocamp – Palma de Mallorca.
• 1957 "25 Retrats" Cercle Industrial – Alcoy.
• 1958 Galeria Raymond Duncan – París
• 1959 La Pinacoteca – Barcelona.
• 1960 Galeria Sur – Santander.
• 1963 Art Abstracte. Galeria Estil – Valéncia.
• 1964 Sala d'Art de la Caixa d'Aforros del Surest d'Espanya – Alacant.
• 1965 Galeria Estil – Valéncia.
• 1966 Galeria Estil – Valéncia.
• 1967 Cercle Industrial Alcoy. Galeria Jacobo – Valladolit.
• 1968 Galeria Guillermo – Gandia
• 1969 Penya Madridista – Elig. Galeria Sant Vicente – Valéncia.
• 1970 Sals d'Informació i Turisme – Santander.
• 1971 Galeria Sant Vicente – Valéncia.
• 1972 Galeria Heller – Madrit.
• 1974 Galeria d'Art Capitol – Alcoy.

• 1974 Exposició colectiva "Presència actual de la pintura alcoyana", El Banc d'Alacant en homenage als pintors locals, Sala d'Exposicions del Banc d'Alacant - Alcoy
• 1976 Ateneu de Madrit. Galeria Estil – Valéncia.
• 1977 Galeria Mayte Muñoz – Barcelona.
• 1978 Galeria Capitol – Alcoy.
• 1980 Galeria d'Art 16 – Madrit.
• 1982 Galeria d'Art Zeta – Valéncia.
• 1987 Exposició Antològica "40 anys de Pintura" en la CAM d'Alcoy.
• 1999 Exposició sobre temes d'Ibi en l'Ermita de Sant Vicente.
• 2001 Centre Cultural d'Alcoy "L'arrastrà de Pelletes" i "La Barricada" en 28 esbossos.
• 2003 Exposició a Ibi "La Festa i Ramón Castañer" en la Sala d'la Llotja.
• 2005 Exposició Antològica patrocinada per la Exma. Diputació Provincial d'Alacant en el MUBAG. (Exposició itinerant Alacant – Ibi – Alcoy
• 2006 Presentació en la CAM de les 28 obres que conformen el "Llibret dels Filaes" compost per 28 guaches que representen els diversos trages de "els filaes".

Bibliografia

• DDAA (2004). La Gran enciclopèdia en català Volum 4 (en català), Edicions 62. ISBN 84-297-5432-6.
• (2007) Autorretrato en paisage (Ramón Castañer), Ramón Castañer Segura, Elig. ISBN 978-84-611-5631-3.

Enllaços externs

• Ramón Castañer Segura
• ^{[enllaç trencat]}.