Anar al contingut

Ragga hip hop

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ragga hip hop o raggamuffin hip hop (també denominat: ragga rap, raggamuffin rap)[1]és un gènero de fusió que combina elements de la música ragga i hip-hop.[2]

L'artiste britànic d'orige jamaiquino Shinehead, és considerat el pioner d'este estil musical en el seu senzill "Who the Cap Fit" en 1986[3] inclós en l'àlbum independent Rough And Rugged, encara que el duo format pel cantant de raggamuffin jamaicà Daddy Freddy en el raper i productor Asher D, s'acrediten a sovint haver creat el gènero en l'àlbum homònim Raggamuffin Hip-Hop.

Orígens

[editar | editar còdic]

Encara que les històries sobre el hip-hop comencen reconeixent al DJ jamaicà Kool Herc com el seu pare fundador, s'argumenta que si els jamaicans hagueren deixat de mudar-se a Nova York i contaminat el hip-hop en accents caribenys, el raggamuffin no s'hauria desenrollat d'eixa manera. La mescla entre reggae i rap sempre ha estat present des del principi, ya que es va originar gràcies a l'aporte d'una forma de reggae per part de DJ Style, a principis dels anys 1970, del que va heretar l'estil parlat.[4] Una mirada més propenca confirma les òbvies similituts entre el hip-hop i el reggae.


Despuix del llançament del senzill Delight (1979) del grup de rap The Sugarhill Gang, DJ Style i els primers artistes de dancehall Welton Irie i General Tire varen tornar a gravar les seues pròpies versions de la cançó en un to reggae,[2] els rapers de Nova York varen citar referències a I and I i Bob Marley en la cançó Effort How We Gonna Make the Black Nation Rise? per Brother D i The Colective. A partir de 1985, alguns dels grups més comercials de l'escena del rap, Run-D.M.C. i The Fat Boys, varen incorporar el reggae al seu treball. La cançó Roots, Rap, Reggae de Run–DMC del seu àlbum King of Roc (1985)[5] és una de les primeres cançons de rap que presenta vínculs explícits entre el hip-hop i el reggae. L'àlbum Criminal Minded (1987) del raper Scott La Roc presenta riddims clàssics del reggae, mentres que KRS-One pren prestades melodies dancehall per als seus versos i mescla les seues rimes en elements del patois jamaicà. En fer-ho, es varen introduir numeroses referències al reggae en el vocabulari del hip-hop.[2]

Història

[editar | editar còdic]

El primer artiste que va crear definitivament un gènero fusió entre raggamuffin i rap va ser Shinehead (Edmund Carl Aitken), un DJ d'orige jamaicà naixcut en Gran Bretanya i radicat en Nova York. El senzill Who the Cap Fit , inclós originalment en l'àlbum Rough and Rugged (1986)[6]és el primer eixemple de rap raggamuffin, junt a atres temes de l'àlbum.[7] En la música de Shinehead, el dancehall, reggae i el hip-hop varen saber casar-se i entrar en conversació a nivell rítmic, i és aixina com el rap afroamericano i el brindis en patois jamaicà troben un punt d'intersecció.[3] No obstant, l'invenció del gènero a sovint s'atribuïx a el DJ jamaicà de dancehall, ragga Daddy Freddy,[8] qui no obstant va aplegar cronològicament un any despuix; En 1987, Freddy es va mudar al Regne Unit, a on va firmar un contracte en el sagell Music of Life i va començar a treballar en el productor i raper britànic Asher D. Gràcies a esta colaboració, també va crear un eixemple de fusió entre la música dancehall, ragga i hip-hop. En 1987,[9] Daddy Freddy va llançar l'àlbum Ragamuffin Hip-Hop en Asher D, un treball que va mesclar els dos gèneros i que li va permetre alcançar l'èxit internacional. Shinhead, Asher D i Daddy Freddy varen contribuir aixina a establir un nou estil que es difondria en els anys 1990. Encara que Shinhead els va precedir en un any, Ragamuffin Hip-Hop a sovint se li atribuïx com el primer àlbum de rap raggamuffin.[10] De fet, l'àlbum debut de Shinhead no és molt conegut, principalment perque va ser llançat per un chicotet sagell discogràfic independent, African Love Music, i va rebre poc respal. El seu primer àlbum oficial va ser llançat pel sagell Elektra Records en 1988, contenia varis temes del seu anterior àlbum Rough and Rugged, inclós Who the Cap Fit i atres temes de fusió entre abdós gèneros.[11]


Atres artistes varen mesclar després rap i dancehall ragga, Boogie Down Productions en Stop the Violence (1988) o inclús certs títuls d'Heavy D. Este nou estil va resonar en vàries bandes en sèu en Brooklyn com Dones EFX i Fu-Schnickens en la década de 1990,[10] aixina com Kris Kross i el raper The D.O.C. o el productor Dr. Dre. Ya que Miami i Nova York es troben entre les ciutats nortamericanes més afectades per l'immigració jamaicana, no sorprén escoltar a 2 Live Crew parlar de punanny (en dialecte jamaicà açò significa genitals femenins i fer referència a varis èxits del dancehall en la seua cançó Reggae Joint, 1989), pero també a produccions essencials de la Costa Oest com l'àlbum de Dr. Dre The Chronic (1992).[12] The Chronic fa mencions del dialecte jamaicà i en influències raggamuffin (com es pot escoltar en el cor de la cançó Ghetto Boy cantada per Daz Dillinger).[13]

Des de finals de la década de 1980, la música dancehall i ragga va començar a experimentar un èxit internacional. Gràcies a l'èxit de molts DJ, este gènero ya no es llimita al públic jamaicà, sino que, com es va mencionar anteriorment, també es va obrir camí en la comunitat hip-hop d'Estats Units, aixina com en Europa. El diàlec entre DJs i rapers de reggae es veu facilitat pels punts de contacte entre Jamaica i els guetos d'Amèrica del Nort. Açò va permetre que el dancehall i ragga s'estenguera entre les comunitats negres com una forma de música bailable, cosa que el reggae roots mai havia pogut fer.[14]

Moltes obres de reggae han influït en varis DJ de hip-hop des de principis de la década de 1980 , pero a principis de la década de 1990 es va produir una ona d'èxits del dancehall que varen entrar en el redil del hip-hop,[15] inclosos temes de Chaka Demus & Pliers, Shabba Ranks, Supercat, Cutty Ranks i Buju Banton. (molts dels quals varen introduir remezclas de rap en els seus temes més coneguts). Molts rapers varen començar a incloure artistes de reggae en les seues gravacions: DJs de dancehall i ragga com Beenie Man, Capleton i Yellowman varen aparéixer repetidament com invitats en els àlbums de varis artistes de rap nortamericans.[15] A principis de la década de 2000 , coneguts DJ jamaicans de dancehall varen començar a dominar les llistes de hip-hop nortamericanes, inclosos Sean Paul, Beenie Man, Vybz Kartel, Sizzla i Elephant Man, i alguns d'ells inclús varen firmar contractes en sagells discogràfics de hip-hop  .


L'unió del dancehall i el hip-hop va permetre que la música jamaicana guanyara importància en l'escena musical nortamericana, alcançant un màxim històric.[15] En l'arribada d'esta ona musical híbrida, els artistes de hip-hop varen començar a reforçar les influències del reggae en la seua música i gerga. Els centres en major concentració d'immigrants jamaicans, com Nova York , conserven una forta escena dancehall. En conseqüència, l'escena musical influenciada pel reggae, representada per artistes com Smif-n-Wessun (Cocoa Brovaz), Heltah Skeltah, Biggie Smalls, Busta Rhymes, A Tribe Called Quest, Black Star (especialment Mos Def), Method Man, the Fugees i molts uns atres (no tots ells associats en les Índies Occidentals) s'inspira en la seua cultura, les seues polítiques antiimperialistes i proafricanas. En els alvanços de la tecnologia i la difusió d'informació que faciliten estos intercanvis, el hip-hop i el reggae encara continuen mantenint la seua conexió.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ SPIN.Consultat el 31-05-2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Mickey Hess. Icons of hip hop: an encyclopedia of the movement, music, and culture, Volume 1 - Hip hop and Reggae. Greenwood Publishing Group, 2007. ISBN 0313339031 p.13-14
  3. ↑ 3,0 3,1 Walker, Klive (2006). Dubwise: Reasoning from the Reggae Underground (en Inglés), Canadà: Insomniac Press, p. 208. ISBN 1-894663-96-9.
  4. ↑ «10 GRANDES DJ’S DE LA HISTORIA DEL HIP HOP» (en és). Urban Roosters News. Consultat el 2024-06-02.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ «Roots Archives : ShineHead - Rough And Rugged». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2010. Consultat el 2024-06-01.
  7. ↑ «GAME CHANGER: A Conversation With Reggae Pioneer SHINEHEAD» (en en-us). Consultat el 2024-06-02.
  8. ↑ «Daddy Freddy Songs, Albums, Reviews, Bio & Mor...» (en en). AllMusic. Consultat el 2024-06-01.
  9. ↑ «Daddy Freddy - Alchetron, The Free Social Encyclopedia» (en en-us). Alchetron.com. Consultat el 2024-06-02.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Daddy Freddy - Pauzeradio» (en en-us). https://pauzeradio.com/. Consultat el 2024-06-02.
  11. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  12. ↑ «The Complicated Truths of Dr. Dre’s ‘The Chronic’» (en en). The Ringer. Consultat el 2024-06-03.
  13. ↑ «The Chronic – Interscope Records». interscope.com. Consultat el 2024-06-02.
  14. ↑ Stolzoff, Norman C. (2000). Wake the town & tell the people: dancehall culture in Jamaica (en Inglés), Duke University Press, pp. 107-108. ISBN 0-822325-14-4.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Moskowitz, David Vlado (2006). Caribbean Popular Music: an Encyclopedia of Reggae, mento, ska, roc steady and dancehall (en Inglés), Bloomsbury Academic. ISBN 0-313331-58-8.
  • [[Archiu:{{#switch:Música|20px|Vore el portal sobre Música]] Portal:Música. Contingut relacionat en Hip-hop.
  • [[Archiu:{{#switch:Música|20px|Vore el portal sobre Música]] Portal:Música. Contingut relacionat en Reggae.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ragga_hip_hop&oldid=852374»