Radiosensibilidad

La radiosensibilidad és la sensibilitat que tenen els diferents teixits i cèlules a les radiacions ionizantes.

Distints tipos de material biològic tenen una sensibilitat diferent a les radiacions ionizantes:

Cèlules molt radiosensibles: Són les cèlules que es reproduïxen molt: limfocits, linfoblastos, espermatogonis, i mieloblastos. Cèlules relativament radiosensibles: mielocitos, cèlules basals de la epidermis, cèlules de les criptes intestinals. Cèlules de radiosensibilidad intermija: cèlules endoteliales, osteoblastos, espermatòcits. Cèlules relativament radiorresistentes: granulòcits, espermatozoides. Cèlules molt radiorresistentes: fibrocitos, condròcits, cèlules musculars i nervioses.

Factors que influïxen en la radiosensibilidad.

Factors físics

Temperatura (a major temperatura, major radiosensibilidad)

Factors químics

Que la favorixen: oxigen, vitamina K, quimioterápicos i anti-neoplásicos (cisplatino), derivats de purina i pirimidina.

• Radioprotectores: Cisteamina i vitamines A, C i E. Són radioprotectores perque creen radicals sulfhidrilos que anulen els radicals lliures.

Factors biològics

Tipo i funció celular: Les més reproductores tenen més radiosensibilidad. Relació núcleu - citoplasma: Quant major siga el cocient (és dir, si el núcleu és molt gran respecte al tamany de la citoplasma), major serà la radiosensibilidad. La malignidad: Quant més maligne, més radiosensible, vist des del punt de vista de la radioteràpia, perque un tumor serà més sensible a estes radiacions. Fase del cicle: Les cèlules són més sensibles en la mitosis i en la fase S de l'interfase o intermitosis.

Vore també

• Llei de Bergonié i Tribondeau
• Radioteràpia
• Radiorresistencia
• Radiació