Llei de Bergonié i Tribondeau
La llei de Bergonié i Tribondeau o llei de radiosensibilidad es va postular en 1906 pels dos científics que li han donat el nom: Jean Bergonié (1857-1925), mege cancerólogo francés, i Louis Tribondeau, mege francés. Despuix d'estudiar els efectes de la radiació ionisant en rates, varen aplegar a la conclusió de que les cèlules presenten diferent sensibilitat a la radiació en funció de varis factors intrínsecs.[1]
- Són més radiosensibles aquelles cèlules que presenten major activitat mitòtica.
- Són més radiosensibles les cèlules menys diferenciades o indiferenciadas (les que no han sofrit processos de diferenciació cap a estirps celulars específiques).
- Són més radiosensibles les cèlules que tenen per davant un cicle vital en major número de divisions.
Esta llei és d'utilitat en la branca de la radiobiología que estudia els efectes de la radiació en els teixits.[2]
Notes
Més Radioresistente/ Menys Radiosensible ----> Teixit òsseu, teixit nerviós, teixit muscular.
Menys Radioresistente/ Més Radiosensible ----> pell, sanc.
Els teixits són més radioresistentes o més radiosensibles, en funció de l'activitat metabòlica celular.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Bergonié y Tribondeau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.