Radiosíntesis (metabolisme)

La radiosíntesis, anàloga a la fotosíntesis, és el procés absorció i transformació de la radiació ionisant a energia química per a la formació de composts orgànics a partir de substàncies inorgàniques. Va ser teorizada pel científic rus S.I. Kuznetsov en 1956 pero no cobraria sentit fins a la década de 1990.

A diferència de la fotosíntesis, que utilisa la radiació solar per a sintetisar composts orgànics, la radiosíntesis ampra la radiació ionisant de l'ambient per a l'obtenció d'energia per a sintetisar composts orgànics. Algunes espècies de foncs realisen este procés que, segons investigadors, està relacionat en la presència de melanina en les seues cèlules.

S'ha sabut que este tipo de foncs melanizados no són alguna adaptació relativament recent, sino que estos ya existien des de fa molt temps arrere:

Es varen trobar grans cantitats d'espores fúngicas en molta melanina en depòsits del periodo Cretácico enjorn. Quan existien vàries espècies d'animals i plantes que es varen extinguir. Este periodo coincidix en el mateix en el que la Terra va perdre el seu escut contra la radiació còsmica.

Ekaterina Dadachova

Lo que no solament sugerix que la radiosíntesis va poder haver-se originat per a inhibir els efectes de l'exposició radiactiva durant eixa época, sino que també podrien existir més eixemplars d'organismes radiotróficos.

Radiotrofía en Chernóbil

En l'accident de Chernóbil de 1986, en el qual el reactor número quatre va explotar, es varen lliberar grans cantitats de composts radiactius al mig circumdant. Des de llavors ha segut un lloc d'investigació sobre els efectes de la radiació en un ecosistema. Pero a tan sol cinc anys de l'event, es va descobrir que existia un tipo d'organisme que no sofria danys per l'exposició a la radiació de la zona, i que se sentia atret per ella.

Els científics que estudiaven el lloc de l'accident en 1991 varen descobrir foncs de color obscur creixent en el reactor. La proliferació de foncs per la sala del reactor era tan vasta que va cridar l'atenció de la microbióloga Nelli Zhdanova, qui va investigar a aquells foncs que estaven creixent en les rodalies i en les parets del reactor.

En tota l'àrea es varen trobar més de 200 tipos de foncs, i la majoria d'ells contenien una substància que els donava un color obscur, temps despuix es va saber que esta era la melanina. La melanina és un pigment conegut per donar-li color obscur a la pell i al cabell humà. Pero en estos foncs, ademés de donar-los coloració, també els protegia de la radiació. Uns dels foncs descoberts creixent en el reactor varen ser Cladosporium sphaerospermum i Cryptococcus neoformans.

No era la primera volta que es vea alguna cosa aixina, ya es coneixien foncs melanizados creixent en regions d'altes montanyes i zones polars, a on hi ha pocs nutrients pero en alta exposició a rajos ultravioleta. En 2016 l'investigador de la NASA, Kasthuri Venkateswaran, va visitar la zona i va observar de prop als cridats "foncs negres".

Experiment

En 2007 els investigadors de la Facultat de Medicina Albert Einstein, Ekaterina Dadachova i Arturo Casadevall, varen confirmar que la melanina tenia un impacte significatiu en l'oxidació metabòlica de foncs melanizados. El seu experiment va demostrar que les colónies de Cryptococcus neoformans expostes a una font ionisant mostraven un creiximent accelerat, similar a lo vist en Chernóbil. L'investigador Casadevall va explicar al mig Scientific American:

En molts reactors nuclears comercials, l'aigua radioactiva es contamina en organismes melanóticos en pigmentació negra. Ningú sap realment quins dimonis estan fent allí.

Arturo Casadevall