Anar al contingut

Lomatia hirsuta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Radal»)
radal (Lomatia hirsuta)


El radal, raral o nogal selvat (Lomatia hirsuta) és una espècie botànica d'arbre siempreverde de la família Proteaceae. Creix en els boscs templats de Chile, i d'Argentina, entre els 35° i els 44° de latitut Sur. En Chile creix des de la Regió de Coquimbo a Regió dels Lagos.[1][2]



Descripció

Este arbre o arbust de fronda persistent, mostra agulles pubescentes. Cohabita en espècies com el ciprer de la Cordillera i el Maitén, entre moltes atres. Té fulles llargues (4 a 12 cm), simples, lluents, ovales, serrades; i flors blancuzcas. Es reproduïx per llavors i rebrota del tocón.

Usos populars i cultius

Es planta com a ornamental; s'ha iniciat el seu cultiu en Espanya[3] i s'ha introduït en les illes britàniques tan al nort com Escòcia.[4]

S'usa per a llenya a causa de la seua abundància relativa en certs llocs, com la província de Palena o la regió de Aisén, a on esta planta va créixer com renove en acabant de que els boscs originals anaren incendiats a mitan de el XX i casi desaparegueren les espècies de bona calitat per a llenya. No obstant la seua fusta, en part grisácea groguenca i en part castanya en distints tons, té un vetejat de tons violáceos, que fa que siga usada per a #artesania, mobles, chapes i compensats. La seua fusta és molt preciosa en Argentina per la seua molt atractiu gra.

La seua corfa, cridada llecha o rethra, s'utilisa en el teñir de llana per a obtindre un color café obscur.

Les fulles de radal s'utilisen tradicionalment per a preparar infusions destinades a tractar afeccions respiratòries tals com a tós, catarro, asma bronquial i bronquitis. [5][6]

Senyes Farmacològiques

En el Departament de Fitobiología, Royal Veterinary & Agricultural University, Dinamarca, es va evaluar infusió de fulls de radal (Lomatia hirsuta) aïllant 2-metoxijuglona (antifúngico).[7][6] L'extracte de fulls va revelar activitat antifúngica contra el fonc Candida albicans. Els composts químics responsables de les propietats medicinals del radal inclouen naftoquinonas, com la 2-metoxijuglona, que han demostrat una potent activitat antifúngica; #àcit fenòlics, presents en preparats de fulls que contribuïxen a l'activitat antimicrobiana; flavonoides, en propietats broncodilatadoras i expectorantes que ajuden a relaixar la musculatura bronquial i faciliten l'expulsió de secrecions; i cumarinas, que contribuïxen als efectes antiinflamatorios lleus a moderats observats en extractes de la planta.[8]

Taxonomia

Lomatia hirsuta va ser descrita per Diels ex J.F.Macbr. i publicat en Bibliotheca Botanica 29(Heft 116): 82 1937.[2]

Sinonímia

  • Embothrium alnifolium Poepp. in DC. ex Meisn.
  • Embothrium hirsutum
  • Lomatia alnifolia Poepp. in DC. ex Meisn.
  • Lomatia obliqua R.Br.
  • Lomatia opaca Klotzsch ex Meisn.
  • Tricondylus obliqua Kuntze[9]

Referències i notes de peu

  1. ↑ «Catàlec de les plantes vasculars de Chile».Gayana Bot. 75(1): 1-430, 2018..
  2. ↑ 2,0 2,1 «Lomatia hirsuta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  3. ↑ «Plantes chilenes cultivades en Espanya». Archivat des de l'original, el 20 de març de 2009. Consultat el 15 de març de 2008.
  4. ↑ «Lomatia hirsuta en Escòcia».
  5. ↑ «Llistat de medicaments herbarios tradicionals, Chile».
  6. ↑ 6,0 6,1 Erazo S., R. García, N. Backhouse, I. Lemus I, C. Delporte and C. Andrade 1997. Phytochemical and biological study of Radal Lomatia hirsuta (Proteaceae) Journal of Ethnopharmacology, 57 81-83
  7. ↑ http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1564040&blobtype=pdf
  8. ↑ «Ethnopharmacological evaluation of radal (leaves of Lomatia hirsuta) and isolation of 2-methoxyjuglone».BMC Complement Altern Med 6, 29 (2006)..
  9. ↑ Sinonímia sib.gov.ar

Bibliografia

  1. Lauritsen, J.; Jorgensen, L. 2001. Investigació Etnofarmacológica de 21 spp. de plantes medicinals natives usades pels mapuches del sur de Chile. Viking Books, Denmark
  2. Bonifaz, C. & X. Cornejo Sotomayor. 2002. 29. Proteaceae. 69: 3–48. In G. W. Harling & L. Andersson (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg, Göteborg.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Equador—A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  5. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  6. Macbride, J. F. 1937. Proteaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 367–375.
  7. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  8. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lomatia_hirsuta&oldid=1410940»