Racotis

Racotis (en egipcíac 𓂋𓏤𓂝𓀨𓏏𓊖 Ra-Kedet; en grec Ῥακῶτις) era el nom original de la ciutat d'Aleixandria, en la costa nort d'Egipte, abans del canvi de nom portat a terme per Alejandro Magne. Racotis, a diferència dels demés ports del delta del Nilo, era accessible de manera fiable per als bucs grans, i posseïa un canal que suministrava aigua suficient per a la ciutat.

Aleixandria va ser planejada per Dinocrates, un experimentat grec arquitecte i urbaniste de Rodas, qui va donar eixemple de la nova ciutat de l'arquitectura helenística popular en el món grec en eixe moment. El chicotet poble existent de Racotis, a continuació, un port peixquer, es va convertir en la quarta major ciutat egipcíaca.

Història

Mapa de Racotis despuix de ser renombrada a Aleixandria.

Racotis era una ciutat del Antic Egipte que ya existia en la costa i que despuix de la conquista d'Alejandro Magne va passar a cridar-se Aleixandria. El nom Racotis va seguir existint, pero per a designar el barri a on s'ubicava l'antic poble, pels natius egipcíacs que varen viure en la zona i als seus monuments d'estil egipcíac.

La conquista de la ciutat per Alejandro va ser una part de la seua conquista d'Egipte, que representa el fi del domini rei persa Darío III en el territori. Això significava que Alejandro va ser rebut com a liberador per l'insatisfacció dels egipcíacs respecte als perses. Per lo tant, els sacerdots egipcíacs varen expressar el seu agraïment en fer faraó a Alejandro, fill d'Amón. Despuix de les festes de la seua coronació, Alejandro va passar el hivern en la costa mediterrànea, en un poble conegut com Racotis, en l'extrem occidental de la Delta i just darrere de l'illa de Far.

La ciutat de Racotis va aplegar a ser important per a Alejandro Magne una volta assentat a l'oest de la delta en l'istme entre la mar i el llac Mareotis prop del Nilo Canópico braç un lloc saludable, inclús en l'estiu per etésios vents. El port, protegit per l'illa de Far, és relativament segura baix grans tormentes.

Societat

La regió de Racotis estava poblada principalment per peixcadors, a on el descontent en el control dels perses era gran. En la conquista de la ciutat, la satisfacció general ha aumentat des de que els antics macedonios eren més "comprensibles" que els seus predecessors i han segut assistits per les diverses corrents del pensament grec, varen ser més fàcilment acceptat en els territoris en els que es varen establir.

El barri Racotis va ser la més desfavorida de la ciutat d'Aleixandria. L'espectre social de la ciutat es va obrir en una àmplia gama. En la part superior estava el rei i la seua cort, els alts funcionaris i l'eixèrcit. Després els erudits, científics i estudiosos, els rics comerciants, chicotets comerciants, els artesans, els estibadores, mariners i els esclaus. Els egipcíacs natius, no obstant, formen el cos principal de la població d'Aleixandria, incloent els llauradors, artesans, chicotets comerciants, pastors, mariners, etc. Es parlaven varis idiomes en els carrers. El grec, en els seus diferents dialectes, era, naturalment, el més estés i l'egipcíac era la llengua parlada en els barris natius.

Va ser una ciutat grega, en ciutadans grecs o macedonios, puix la població egipcíaca que optava per establir-se allí no tenien drets polítics. D'esta manera varen conseguir convertir als natius en una àmplia població de treballadors, sense drets polítics, que s'encarregaven dels treballs més pesats.