Raíta
La raíta és un mineral de la classe dels filosilicatos. Va ser descoberta en 1973 en un mont del massiç de Lovozero de la península de Kola, en l'óblast de Múrmansk (Rússia),[1] sent nomenada aixina en honor de la gesta del grup de científics que en 1969 varen viajar en un barco construït enterament de papir, al que varen batejar Ra. Un sinònim és la seua clau: IMA1972-010.
Característiques químiques
És un silicat hidroxilado i hidratat de sodi, manganeso i titani. L'estructura molecular és d'un filiosilicato en unitats de tetraedres simples d'anells de sis membres conectats per mig d'anells d'octaedres o bandes d'octaedres.
Estructuralment està relacionada en els filosilicatos tuperssuatsiaíta (Na(Fe3+)3Si8O20(OH)2·H2O) i windhoekita (Ca2(Fe3+)2.67Si8O20(OH)4·10H2O).
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: calcio, titani, ferro, zirconi, alumini, niobi, tantalio, magnesi, potassi i carbono.
Formació i jaciments
Apareix en roques nefelinas, en les parets de les fractures reblides en nefelina en pegmatitas alcalinas.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: nefelina, egirina, mountainita, natrolita, zorita, albita, sodalita, sérandita, analcima, ancilita, epididimita, eudialita o nenadkevichita.
Referències
- ↑ Mer'kov, A.N., Bussen, I.V., Goiko, E.A., Kul'chitskaya, E.A., Men'shikov, Yu.P., i Nedorezova, A.P., 1973. "Raite and zorite - new minerals from the Lovozero Tundra". Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva: 102(1): 54-62.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Raíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.