Anar al contingut

RS-24 Yars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
RS-24 Yars

El RS-24 «Yars» (en rus: PC-24 «Ярс»; denominació OTAN: SS-27 Mod. 2) és un missil balístic intercontinental rus, mòvil, equipat en ogives MIRV termonuclears, que es va provar per primera volta el 29 de maig de 2007 despuix d'un procés d'I+D aparentment secret a l'objecte de substituir a l'UR-100N.[1][2] Va entrar en servici en 2010 i en 2017 hi havia 82 unitats en 328 ogives termonuclears desplegades. Ho complementen els RS-26 Rubezh i RS-28 Sarmat, actualment en desenroll.

Desenroll i desplegament inicial

Dissenyat per a derrotar als sistemes antimissil presents i futurs, va ser llançat per primera volta des de Plesetsk[3] a les 14:20 hora local del 29 de maig de 2007, i va alcançar els seus blancs en el Polígon de tir de Kurá (Kamchatka), a uns 6000 km de distància pocs minuts despuix. Es tractaria d'una evolució del Topol-M, creada en resposta a l'escut antimissils que Estats Units pretén desplegar en Amèrica del Nort i Europa.[4]

El segon llançament, en el mateix recorregut, es va produir el 25 de decembre de 2007 a les 13:10 GMT, i va constituir un nou èxit.[5][6]

Yuri Solomonov, director general del MITT, ha confirmat que el nou RS-24 és un desenroll alvançat i en caps MIRV múltiples del Tópol M.[7] Les ogives múltiples són una de les tècniques empleades per a reduir l'eficàcia dels antimissils, en multiplicar el número d'atacants simultàneus, junt en l'etapa de impulsió ultrarrápida, la pronta lliberació dels caps, la maniobrabilitat de les mateixes en la fase final del vol i atres tècniques especials. El seu desplegament va començar en l'any 2010, en les primeres unitats assignades a Teykovo i posteriorment a Novosibirsk.[8][9][10][11][12][13]

Operadors

Rusia Rusia
82 missils en 328 ogives desplegats en siges i camions erectores-llançadors en 2017 (bases de Kozelsk, Tagil, Novosibirsk i Teykovo).[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ (29 de maig de 2007).«Russia tests new ICBM».Interfax-AVN.Consultat el 29 de maig de 2007.
  2. ↑ (29 de maig de 2007).«Russian Official Boasts of New ICBM».The Guardian.Consultat el 29 de maig de 2007.
  3. ↑ (29 de maig de 2007).«Russia Tested Satan Successor».Kommersant.Consultat el 29 de maig de 2007.
  4. ↑ (31 de maig de 2007).«Russian missile test new warning over US shield».Gulf Claves.Consultat el 31 de maig de 2007.
  5. ↑ «Russia test launches new RS-24 ICBM». RIA Novosti. Consultat el 25 de decembre de 2007.
  6. ↑ «Russia successfully tests intercontinental missile: Space War report».
  7. ↑ «Solomonov confirms that RS-24 is MIRVore Topol-M».
  8. ↑ «Вести.Ru: На вооружение РВСН поступил дивизион новых ракет». Vesti.ru (19 de juliol de 2010). Consultat el 4 d'octubre de 2011.
  9. ↑ «ВЗГЛЯД / Ракеты лучше, полков меньше». Vz.ru (17 de decembre de 2010). Consultat el 4 d'octubre de 2011.
  10. ↑ Deployment of the first full regiment of RS-24 is completed. «Deployment of the first full regiment of RS-24 is completed – Blog – Russian strategic nuclear forces». Russianforces.org. Consultat el 4 d'octubre de 2011.
  11. ↑ © Фото: пресс-служба Минобороны России. «Второй дивизион "Ярсов" заступит на дежурство в Ивановской области &#; Оборона и безопасность &#; Лента новостей "РИА Новости"». Ria.ru. Consultat el 11 de febrer de 2012.
  12. ↑ http://function.mil.ru/news_page/country/more.htm?id=11368246egNews
  13. ↑ «Russia to Put More RS-24 Missiles on Combat Duty in 2012». Consultat el 23 de decembre de 2014.
  14. ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 26 de setembre de 2020. Consultat el 15 de febrer de 2018.