R-36M

El R-36M (en ruso: Р-36М, designació GRAU: 15A14 i 15A18, designació OTAN: SS-18 Satan o Voivoda) és un missil balístic intercontinental pesat rus. El R-36M és el desenroll del missil R-36 introduït en 1974 en el seu Model 1, i és un missil balístic intercontinental pesat de quarta generació, que conta en un motor de dos etapes de combustible líquit. Cridat pels soviètics RS-20, esta arma és el missil més gran en servici de tota el història, un arma en gran alcanç i precisió, fent-ho molt efectiu en el seu paper contra siges misilísticos enemics, instalacions de comando i comunicacions, que solen ser subterrànees.[1] A partir de 2023 va escomençar a ser reemplaçat pel nou RS-28 Sarmat, cridat en Occident SS-30 Satan-2.[2][3][4]
Història
El Model 2 va seguir en construcció en 1976. Esta variant tenia un bus de postempuje controlat per computadora, en 8 o 10 MIRV. El Model 3 va ser presentat un any més vesprada, i oferia un alcanç més llarc i major precisió, que les del Model 1 en un cap de guerra de menor potència.
El Model 4 va ser presentat en 1979, i és un derivat del Model 3, en més precisió i un bus de postempuje millorat. Du un total de 14 MIRV, sent quatre d'ells enzes, és el missil ICBM de major capacitat ofensiva desenrollat en l'Unió Soviètica, en un nou vehícul de transport múltiple MIRV, que llança els cons nuclears des de la seua part posterior, i va servir com a model, per a posteriors dissenys de missils ICBM de l'Unió Soviètica i Rússia.
Entre 1980 i 1981 este missil va reemplaçar totalment a l'anterior missil ICBM SS-9, desplegant-se un total de 308 unitats en l'Unió Soviètica. A mitan d'enguany el número de R-36M en servici era de 26 unitats del model 1 i 3, ademés de 162 del model 2 i 120 del model 4. Els models 3 i 4 del R-36M, ademés dels SS-19 més moderns, poden destruir els objectius més protegits dels Estats Units i Europa, inclosos les siges dels missils ICBM Minuteman. La precisió aumentada, ademés de la potència dels caps nuclears de molts megatones, podien destruir gran part de l'atarassana de missils ICBM nortamericà.
L'últim desenroll, el Model 5, va ser posat en servici a mitan dels 80s i encara no se sap molt d'ell, pero es creu que té un alcanç de 9.000 km en un bus de postempuje que du 10 Mirvs de 750 kilotones o un con RV simple termonuclear d'1 megatón, este missil ICBM encara és operatiu en Rússia.
A principis de 2015 s'espera que el seu successor siga el nou Sarmat, previst per a entrar en servici en l'any 2020.[5]
Desplegament
Abans de la fragmentació de l'Unió Soviètica es varen desplegar prop de 308 missils ICBM R-36M en siges reforçades dels polígons de Kartaly, Dombarovski, Imeni, Gastello, Alejsk, Zangiz Tobe i Uzur. Despuix d'açò, en Rússia, 204 es localisaven en varis territoris de la federació Russa, i 104 en el nou estat independent de Kazakhstan. En els anys següents, va haver moltes reduccions en la cantitat de missils ICBM fins a aplegar a un número de 154 siges de R-36M per a complir en el tractat START I que varen ser firmats en l'Unió Soviètica i Estats Units, i serien d'aplicació futura en forma programada. Tots els missils en Kazakhstan varen ser desactivats i les seues siges destruïdes en 1995, a canvi d'ajuda econòmica.
Es creu que es va desplegar este potent missil ICBM també en els polígons de llançament de Kartaly, Dombarovski, Imeni, Gastello, Alejsk, Zangiz Tobe i Uzur. Els primers acorts aprovaven la seua instalació en números "reduïts" (uns 300 aproximadament), capaços no obstant de destruir el planeta vàries voltes. Com be ho diu el nom donat per la OTAN Satán, este missil és un dels pijors enemics de l'humanitat sancera:
En 2006, Rússia conservava a lo manco 85 missils ICBM R-36M model 4 actius. L'exministre de Defensa i vicepresident del Govern de Rússia, Serguéi Ivánov, va anunciar que un número significatiu d'estes unitats continuarien actives durant llarc temps, fins al seu retir de servici i tongada programada per un atre model de missil ICBM més modern.[6]
En plena crisis post-bèlica de Geòrgia, el president Vladímir Putin va senyalar que este soberp missil ICBM deuria permanéixer en actiu fins a l'any 2036, para quan s'hi haja totalment substituït per un nou missil de paregudes característiques, a la vella usanza, de combustible líquit i de disseny mirvado independent múltiple, en capacitat de transport múltiple MIRV pero en una millora substancial, la seua etapa final tindria invisibilitat radárica i el seu vehícul de reentrada, capaç de burlar l'Escut antimissils nortamericà, dotant-li de més "globos" i ECM actives, passives i enzes falses i artefactes metàlics, i inclús pols de Bari (Ba) per a "empastar" l'erejat enemic i desviar el seu "forat" cap a trayectòries distorsionades fratricidas, per a aumentar la seua capacitat d'alcanç dels objectius enemics.
Per a elló va ordenar el 28 de agost de 2008, un test del missil ICBM en Baikonur, que va culminar en èxit rotunt a pesar del seu longeu full de servicis. Este test del missil ICBM va servir per a determinar el "briefing" al que hauria de sometre-li, i per a que estigueren "acomodats" en urgència per a l'any 2016 en els nous programes Up-grade dels missils. També va servir per a una demostració de força davant Estats Units i l'OTAN per l'assunt georgià i la secessió d'Abjasia i Osetia del Sur, que han passat a ser protectorats russos, a l'igual com la secessió kosovar, actualment un mer protectorat de l'Aliança.cita requerida
En Veneçuela durant els eixercicis militars conjunt realisats en el 2018 es varen dur missils R-36M (en rus, Р-36М, designació GRAU: 15A14 i 15A18, designació OTAN: SS-18 Satan o Voivoda) els mateixos es troben desplegats en les plans veneçolans i el desert en la cordillera de la costa en l'estat Falcon.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ https://món.sputniknews.com/defensa/202002221090560035-r-36m-un-missil-sovietico-tan-temut-que-ho-varen batejar-satan--fotos/
- ↑ «SS-30 ?? / R-X-? Sarmat New Heavy ICBM». [globalsecurity.org]. Archivat des de l'original, el 5 de febrer de 2020. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ «Russia plans new ICBM to replace Cold War 'Satan' missile». Reuters (17 de decembre de 2013). Archivat des de l'original, el 18 de giner de 2015. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ «Global Security Newswire - Russia Reportedly Approves Production of New Liquid-Fueled ICBM». nti.org (1 de juny de 2014). Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ https://www.armyrecognition.com/february_2020_global_defense_security_army_news_industry/russian_armed_forces_to_get_rs-28_sarmat_missiles_in_2021.html
- ↑ https://món.sputniknews.com/defensa/201807181080515372-com-destruir-missils-balisticos-russos-satanas/
- Este artícul conté una traducció derivada de «R-36M» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.