Règim pluviométrico

Es diu règim pluviométrico, o règim pluvial, al comportament de les plugesa lo llarc de l'any, promediando el monte de les precipitacions (pluges, neu, graniç convertides a mm de pluja) obtingudes a lo llarc d'un número considerable d'anys ([1]). Es tracta de la recopilació de senyes de les precipitacions a lo llarc de l'any en un lloc determinat. Dita informació resulta fonamental en climatologia quan es tracta de senyes recopilades a lo llarc d'una série llarga d'anys, per lo general, més de 30, com senyala F. J. Monkhouse en la seua obra Diccionari de térmens geogràfics ([2]). En les senyes de lluviosidad anual de Seül, que s'indiquen ací, el lapsus és de 45 anys.
En meteorologia, no només tenen valor les senyes climàtiques que es referixen als promijos estadístics de les pluges, sino que els valors extrems tenen una importància fonamental, ya que les obres d'infraestructura (ponts, carreteras, canals i moltes atres deuen construir-se per a que soporten, no només eixos valores promig sino els valores extrems també.
Tipos de règim pluviométrico
Constant o regular
El règim pluvial pròpiament dit, és el tipo de règim característic dels climes de la zona equatorial, en pluges abundants i ben repartides durant l'any, com pot inferirse de l'image del riu Comté. En distanciar-nos de la llínea equatorial, comença una época de menor freqüència i intensitat de les pluges, característiques que es fan més importants a mida que aumenta eixa distància.
Les pluges constants en la zona intertropical donen orige a una vegetació de selva i a rius de cabal abundant i regular, sense grans fluctuacions.
També tenen montos pluviométricos constants o regulars els climes marítims, encara que es troben en latitut prou alvançades dins de les zones templades per la coincidència zonal de les corrents marines en els vents constants o planetaris, com succeïx en les costes occidentals d'Europa (des del Noroest d'Espanya fins a les costes de Noruega), Amèrica del Nort (Noroest dels Estats Units, Canadà i Alaska), costes meridionals del Sur de Chile, Tasmania i Nova Zelanda.
Estacional
És un tipo de pluges que correspon generalment a una época de l'any, sent el restant de l'any, de menor lluviosidad i fins a de sequia, com succeïx en els climes de sabana i en els climes mediterràneus, en la diferència entre ells que l'época de pluges intenses correspon a l'época de majors temperatures miges en el primer cas i a les de menors temperatures miges en el segon.
Marítim
Es tracta d'un tipo de pluges prou regular (per l'influència oceànica) encara que menys intenses que en la zona intertropical. Es localisa en les costes occidentals dels continents expostes als vents constants (o planetaris) de l'oest (vents de l'oest). Este tipo de règim de pluges permet el desenroll d'una vegetació de bosc templat, freqüent en les costes europees de la zona templada (des de França al sur de Noruega), en les costes del Pacífic (Noroest d'Estats Units, suroest de Canadà, sur de Chile) i en atres parts.
Mediterràneu
- Artícul principal → Clima mediterràneu.
El règim de pluges mediterràneu també és un tipo estacional de pluges, en la peculiaritat de que l'época de pluges correspon a l'época d'hivern hemisfèric, lo que fa que la seua vegetació estiga adaptada a époques en les que la calor i la sequia coincidixquen.
Irregular
Correspon a regions de clima semiárido, a on les pluges solen ser esporàdiques i insuficients, encara que també poden presentar-se pluges molt intenses i destructives de breu duració que poden donar orige a forts inundacions llampada i colades de fanc molt destructives en àrees de relleu irregular, en forts canvis de pendent.
Règim desértico
Correspon a les àrees típicament desérticas, a on les pluges són molt rares: en el desert de Atacama s'ha aplegat a registrar més de dèu anys sense ploure. No obstant, com s'ha dit en el règim irregular, les pluges poc duradores pero molt intenses pot donar orige a fortes inundacions i colades de fanc molt impactant
Vore també
Referències
- ↑ Es preferix el terme règim pluviométrico, de pluvio = pluja i mètric = mida, perque totes les precipitacions (sòlides o líquides) es reduïxen a mm de pluja per a poder comparar-les entre sí. En canvi, en referir-nos a règim pluvial només podríem referir-nos a la pluja és dir, a les precipitacions en forma líquida
- ↑ F. J. Monkhouse. Diccionari de térmens geogràfics. Barcelona: Oikos - tau, editors, 1978, p. 94.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Régimen pluviométrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.