Química

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Es denomina química (del egipci keme (kem), que significa "terra") a la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria, com els canvis que esta experimenta durant les reacciones químiques i la seua relació en l'energia. Històricament la química moderna és la evolució de la alquímia despuix de la revolució química (1733).

Les disciplines de la química han segut agrupades per la classe de matèria baix estudi o el tipos d'estudi realisat. Entre estes es tenen la química inorgànica, que estudia la matèria inorgànica; la química orgànica, que tracta en la matèria orgànica; la bioquímica, l'estudi de substàncies en organismes biològics; la fisicoquímica, comprén els aspectes energètics de sistemes químics a escales macroscòpiques, moleculars i sub moleculars; la química analítica, que analisa mostres de matèria tractant d'entendre la seua composició i estructura. Atres branques de la química han emergit en temps recents, per eixemple, la neuro-química que estudia els aspectes químics del cervell.

Introducció[editar | editar còdic]

La ubiqüitat de la química en les ciències naturals fa que siga considerada com una de les ciències bàsiques. La química és de gran importància en molts camps del coneiximent, com la ciència de materials, la biologia, la farmàcia, la medicina, la geologia, la ingenieria i la astronomia, entre atres.

Els processos naturals estudiats per la química involucren partícules fonamentals (electrons, protons i neutrons), partícules compostes (núcleus atòmics, àtoms i molècules) o estructures microscòpiques com vidres i superfícies.

Des del punt de vista microscòpic, les partícules involucrades en una reacció química poden considerar-se com un sistema tancat que intercanvia energia en el seu entorn. En processos exotèrmics, el sistema llibera energia en el seu entorn, mentres que un procés endotèrmic a soles pot ocórrer quan l'entorn aporta energia al sistema que reacciona. En la gran majoria de les reaccions químiques hi ha fluix d'energia entre el sistema i el seu camp d'influència, per lo que podem estendre la definició de reacció química i involucrar l'energia cinètica (calor) com un reactiu o producte.

Encara que hi ha una gran varietat de branques de la química, les principals divisions són:

És comú que entre les comunitats acadèmiques de químics la química analítica no siga considerada entre les sub disciplines principals de la química i siga vista més com a part de la tecnologia química. Un atre aspecte notable en esta classificació és que la química inorgànica siga definida com "química no orgànica". És d'interés també que la Química Física és diferent de la Física Química. La diferència és clara en anglés: "chemical physics" i "physical chemistry"; en espanyol, ya que l'adjectiu va al final, l'equivalència seria:

  • Química física <math>\Longleftrightarrow \;</math> Physical Chemistry
  • Física química <math>\Longleftrightarrow \;</math> Chemical physics

Usualment els químics són educats en térmens de fisicoquímica (Química Física) i els físics treballen problemes de la física química.

La gran importància dels sistemes biològics fa que en els nostres dies gran part del treball en química siga de naturalea bioquímica. Entre els problemes més interessants es troben, per eixemple, l'estudi del desdoblament de les proteïnes i la relació entre seqüència, estructura i funció de proteïnes.

Si hi ha una partícula important i representativa en la química és el electró. Un dels majors èxits de la química és haver arribat a l'enteniment de la relació entre reactivitat química i distribució electrònica d'àtoms, molècules o sòlits. Els químics han pres els principis de la mecànica quàntica i les seues solucions fonamentals per a sistemes de pocs electrons i els han estés a sistemes realistes. La idea d'orbital atòmic i molecular és una forma sistemàtica en la que la formació d'enllaços és entenible i és la sofisticació dels models inicials de punts de Lewis. La naturalea quàntica de l'electró fa que la formació d'enllaços siga entenible físicament i no es recórrega a creències com les que els químics varen utilisar abans de l'aparició de la mecànica quàntica. Aixina i tot, es va obtindre gran enteniment a partir de l'idea de punts de Lewis.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons