Quiralidad inherent
En química, l'expressió quiralidad inherent s'usa per a categorizar totes les molècules i complexos que la seua asimetria no s'origina d'un element estereogénico clàssic, sino que és conseqüència de la presència d'una curvatura en una estructura, que elimina els eixos de simetria en qualsevol representació bidimensional.[1]
L'expressió ‘‘quiralidad inherent’’ va ser utilisada per primera volta per Boehmer per a indicar els patrons de substitució XXYZ o WXYZ en els calixarenos, i després va ser estés als fulerenos en un esquelet molecular quiral, com C76, C78 i C84, alguns complexos no simètrics de uranilo-salofeno, i la base de Schiff protonada de l'11-cis-retinal, el cromóforo de la rodopsina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ‘‘Inherent chirality’’ and curvature Dalla Cort A, Mandolini L, Pasquini C, Schiaffino L, New Journal of Chemistry 2004 28 1198-1199.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quiralidad inherente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.