Quercus oblongifolia
Quercus oblongifolia és una espècie arbòrea de la família de les fagáceas. Està classificada en la Secció Quercus, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort. Tenen els estils curts; les bellotas maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i llaugerament amarc, l'interior de la bellota té pèl. Les fulls carixen d'una majoria de cerdes en els seus lòbuls, que solen ser redonejats.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Este roure és comú en les altes praderies, canons i replanells en Texas, Arizona i Nou Mèxic i en els estats de Baixa Califòrnia Sur, Chihuahua, Coahuila i Sonora en Mèxic.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Quercus oblongifolia és un menut arbre de full perenne que alcança un tamany de 5-8 metros d'altura en una copa redonejada. En les elevació més altes normalment és un arbust gran. El tronc és de fins a mig metro de diàmetro i la corfa és de color gris clar i densament frunzit. Les ramitas són de color marró groguenc i sense pèl en els brots de color marró rojós. Els fulls són menuts, alternes i oblongas, en màrgens sancers, coriáceos, de color vert azulado per damunt i mediats a vert per avall. Les flors apareixen en primavera, al mateix temps que els fulls vells es desprenen i el nou creiximent del full comença. Les flors masculines formen aments color vert-groguenc i les flors femenines són solitàries o en parells i creixen en les aixelles dels fulls. Les bellotes de color marró clar són ovoides o oblongas, d'uns dos centímetros de llarc i en escamas, les copes en forma de bol al voltant d'un terç de la llongitut de bellota.[1][2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Este roure és comú en les elevació de 1200 a 1800 metros. A sovint es troba en els sols arenencs fins en les regions semiáridas i és l'espècie dominant en el bosc obert de roures més baix a on creix en associació en Quercus arizonica i Quercus emoryi.[3] Es tracta d'un important constituent de les comunitats de ginebreres-piñoneros,[4] a on creix en associació en espècies de pi i ginebrera, Vauquelinia californica), Eriogonum wrightii, Mimosa aculeaticarpa, Muhlenbergia emersleyi, Eragrostis intermija, Fendlera rupicola i Lycurus phleoides.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Quercus oblongifolia va ser descrita per John Torrey i publicat en Report of an Expedition down to the Zuni and Colorat Rivers 173, pl. 19 [as "oblongifolius"]. 1853.[5][6][7]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.
oblongifolia: epítet llatío que significa "en fulls oblongas".[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Flora of North America
- ↑ Virginia Tech: Mexican blue oak [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 Fire Ecology
- ↑ Pieper, Rex D.; Wood, M. Karl; Buchanan, Bruce B. 1988. Pinyon-juniper woodlands of New Mexico: a biological and economic appraisal. Special Report 73. Les Creus, NM: New Mexico State University, College of Agriculture and Home Economics: 1-11.[5258]
- ↑ «Quercus oblongifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 de juliol de 2014.
- ↑ «Quercus oblongifolia». The Plant List. Consultat el 13 de juliol de 2014.
- ↑ «Quercus oblongifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 13 de juliol de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus oblongifolia» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus oblongifolia.- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus oblongifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.