Quercus laevis

Quercus laevis (Quercus laevis)

Quercus laevis és una espècie d'arbre de la família de les fagàcees. Està classificada en la secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Les fulles solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul.

Distribució i hàbitat

És originària del surest dels Estats Units, des de Delaware al centre de Florida, i oest de Louisiana.

Descripció

És un chicotet arbre, a voltes arbustivo, per lo general alcança un tamany de només 8-10 metros d'altura, encara que en ocasions alcança els 18 metros. Les fulles són de tamany variable, sobretot de 10-17 centímetros de llarc, pero a voltes només 8 centímetros de llarc o fins a 30 centímetros. Tenen 3-7 lòbuls prims, profundament incisos entre els lòbuls, cada lòbul en 1-3 dents de cerdes en la punta. Les bellotes són uns 20-25 milímetros de llarc, i, de la mateixa manera que atres roures rojos, en 18 mesos per a madurar.

Hàbitat

Sol créixer en sols pobres, prims i secs, rocosos o arenencs a on pocs atres roures distints com Quercus marilandica, poden prosperar. No té la bella corona de molts roures, pero no obstant és un arbre valiós per al cultiu en llocs secs, poc fèrtils i arenencs. Les fulles profundament lobuladas també són atractives. Per lo comú, formen un arbre de sotobosque en Pinus palustris i atres pins que es troben en montículs d'arena en el surest d'Estats Units.

Taxonomia

Quercus laevis va ser descrita per Thomas Walter i publicat en Flora Caroliniana, secundum . . . 234. 1788.

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

laevis: epítet llatí que significa "en dents".

Sinonímia

• Quercus catesbaei Michx.
• Quercus catesbaei f. rappii (Trel.) A.Camus
• Quercus laevis f. lineariloba Trel.
• Quercus laevis f. rappii Trel.