Anar al contingut

Quercus hypoleucoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quercus hypoleucoides (Quercus hypoleucoides)


Quercus hypoleucoides és una espècie del gènero Quercus dins de la família de les Fagaceae. Està classificada en la Secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Els fulls solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Normalment es poden trobar des de l'oest d'Arizona, a l'est de Texas, suroest de Nou Mèxic i el sur de Mèxic. Encara que per lo general és vist com un arbust, es poden trobar com a arbre d'un tamany de 30 metros d'altura en les zones en que rep una gran cantitat d'aigua. Es pot distinguir d'atres roures pels seus fulls lanceoladas, que són de color vert obscur en la part superior pero blanca com l'argent en la superfície inferior.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Quercus hypoleucoides produïx les seues flors en la primavera com la majoria de les plantes.[3] Creix en regions càlides i s'utilisa com planta ornamental pel seu fullage inusual.[4] Esta espècie té bellotes que són menjades per les fardes i els pardals, i inclús a voltes pels sers humans. No obstant ans que siga segur per a les persones la seua ingestiòn, el àcit tánico primer deu ser lixiviado per les seues qualitats tòxiques.[1]

La corfa és de color gris obscur. És prima, en fissures superficials, de color clar i crestes estretes. Les ramitaa de color marró rojós i són àmpliament triangulars en una punta esmolada. Són primes i generalment en pelusa blanca. Els ulls terminals s'agrupen. Els fulls són alterns, perennes, simples, i estretament oblongas a lanceoladas. Per lo general són de 2 a 4 polzades de llarc, en les vores de retortillats. De tant en tant té algunes dents poc profundes, una punta puntaguda estreta, i una textura de cuiro. El seu color és normalment de color vert-groc lluent en la part superior i de color blanc o plateado en la part inferior. Les frutes són bellotes oblongas. La tapa és escamosa en forma de tazón i cobrix 1/3 de l'anou que madura en 1 (o 2 temporades), en venciment a principis de l'autumne. És una planta monoica, per lo tant les flors masculines i femenines creixen en la mateixa planta. Açò s'opon a les plantes dioicas, a on les flors masculines i flors femenines creixen en arbres separats. Les flors masculines formen llarcs aments colgantes llarcs que són de color groc-vert. Les flors femenines tenen molt menuts picos en aixelles dels fulls que apareixen en els fulls. Encara que generalment es troba en forma d'arbust, donada la suficient humitat pot aplegar a ser un arbre de tamany mijà que alcança fins a 60 metros d'altura en una corona redona.[5]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Quercus hypoleucoides es troba comunament en barrancs humits i en les crestes.[3] També es troba en els boscs de coníferas i terres elevades altes,[1] en les montanyes del sur d'Arizona i Nou Mèxic, com la Serra de Santa Catalina i les montanyes Chiricahua, a on es troba en atres espècies de roures com el Quercus arizonica, Quercus emoryi, i Quercus rugosa.[6]

Quercus hypoleucoides s'utilisa principalment per a fins ornamentals. Les seues fulles tenen un contrast únic pel color molt blanc, d'argent de la part inferior. Les seues bellotes són una font d'aliment per a les fardes i pardals. Els arbres més alts també ajuden a donar ombra als animals inferiors que necessiten per a escapar dels forts rajos del sol.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus hypoleucoides va ser descrita per Aimée Antoinette Camus i publicat en Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle, sér. 2 4: 124. 1932.[7]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

hypoleucoides: epítet llatí que significa "blanc davall".[8]

Sinonímia
  • Quercus confertifolia Torr.
  • Quercus hypoleuca Engelm.[9][10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Carter, Jack L. (2003). «Shrubs», [1], Silver City, NM: Vímens, p. 144.
  2. «Vascular Plants of the Gila Wilderness». Western New Mexico University. Consultat el 10 d'abril de 2012.
  3. 3,0 3,1 «Silverleaf Oak». Flora of North America. EFloras.
  4. «Quercus Hypoleucoides A. Camus». Lady Bird Johnson Wildflower Center. The University of Texas at Austin. Consultat el 10 d'abril de 2012.
  5. «Silverleaf Oak Fagaceae Quercus Hypoleucoides A. Camus». VT Forest Biology and Dendrology. Virginia Tech Department of Forest Resources and Environmental Conservation. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2012.
  6. Peet, Robert K. (2000). «Forests and Meadows of the Rocky Mountains», Michael G. Barbour, W. D. Billings (ed.). , 2 edició, Cambridge, O.K.: Cambridge University Press, pp. 75–121.
  7. «Quercus hypoleucoides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de juliol de 2014.
  8. Epítets Botànics
  9. «Quercus hypoleucoides». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 15 de juliol de 2014.
  10. «Quercus hypoleucoides». The Plant List. Consultat el 15 de juliol de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons