Anar al contingut

Quercus castaneifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quercus castaneifolia (Quercus castaneifolia)

Quercus castaneifolia, el roure persa[1] o roure full de castanyer, és una espècie fanerógama de roure en la secció turca de roures Quercus sect. Cerris. És natiu del Caucas i les montanyes Alborz d'Iran, i la seua apariència manté similituts en el seu parent el roure turc.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre caducifolio, creixent fins a 35 m d'alt, en un tronc d'un diàmetro fins a de 2,5 m (excepcionalment fins a 50 m d'alt en un tronc de diàmetro de fins a 3,5 m).[2]

Els fulls són 10 a 20 cm de llarc i 3 a 5 cm d'ample, en 10 a 15 menuts, lòbuls triangulars regulars en cada costat.

Florés són aments polinizados pel vent; el frut és una bellota, madurant prop de 18 mesos despuix de la polinisació, de 2 a 3 cm de llarc i d'1,5 de 2 cm d'esgambi, bicolor en una mitat bàsica anaranjada a una extremitat verda-marró; la tassa de la bellota és de 2 cm profundament, coberta densament en unes cerdes suaus de 4 a 8 milímetros de llarc.

Les bellotes són molt amargues, pero li les mengen els grajos i les colomas; les fardas les mengen generalment solament quan atres fonts d'aliment s'han agotat.

Va ser introduït en les coleccions d'Anglaterra en 1846, pero actualment pese a créixer vigorosamente té una presència escassa. Un espècimen d'arbre de l'introducció original es troba en el Real Jardí Botànic de Kew.[3]

El cultivar de Quercus castaneifolia 'Green Spire' és molt apreciat pel seu porte erecto.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus castaneifolia va ser descrita per Carl Anton von Meyer i publicat en Verzeichness der Pflanzen dones Caspischen Meeres 44. 1831.[4]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

castaneifolia: epítet latino que significa "en els fulls de Castanea"

Sinonímia
  • Quercus aegilops var. castaneifolia (C.A.Mey.) K.Koch, Linnaea 22: 329 (1849).
  • Quercus aitchisoniana A.Camus, Chênes, Atles, Atles 1: 45 (1934).
  • Quercus sintenisiana O.Schwarz, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 12: 468 (1935).[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. «European Trees». Eastern Native Tree Society. Consultat el 25 de novembre de 2008.
  3. https://web.archive.org/web/20061201062606/http://www.rbgkew.org.uk/plants/trees/chestnutoak.html.
  4. «Quercus castaneifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
  5. «Quercus castaneifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 de març de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons