Quatre alegoria
Les Quatre alegoria són una série de quatre tablillas pintades al oli de 32 x 22 cm cada una de Giovanni Bellini, de cap a 1490 i conservades en les Galeries de l'Acadèmia de Venècia. Representen la Prudència, la Fortuna, la Perseverança i la Mentira.
Història
Les quatre tablillas decoraven antigament un moble de tocador de nogal, dotat també d'espill redó i perchero avall, del pintor Vincenzo Catena. Est, fent testament en 1530, va deixar este "restello de nogera en zerte figurete de miser Zuan Belino" a Antonio Marsili. La difusió d'estos mobles de paret a finals de el XV era tan àmplia que un decret del Senat veneciano de 1489 havia llimitat la seua fabricació i no era rar que la seua decoració incloguera representacions simbòliques de caràcter moralizante.
Descripció i estil
Les tablillas són una producció insòlita en el catàlec de Bellini, a voltes confrontades en el seu Alegoria sagrada dels Uffizi.
La Perseverança mostra un guerrer virtuós al com Baco, sobre un carro tirat per amorcillos, oferix fruta. A voltes la taula també és interpretada com una alegoria de la Luxúria.
La Fortuna o la Inconstancia, mostra una dòna assentada i sostenint una esfera, en una inestable barca rodejada de amorcillos.
La Prudència mostra una dòna nueta sobre un pedestal en un interior que sosté i apunta a un espill, invitant aixina a l'espectador a mirar-se i reflexionar sobre sí mateixa, uns atres l'interpreten com la Vanitat de les coses terrenals.
La Mentira o Falsetat mostra a un home (encara que generalment esta qualitat era representada en una figura femenina) que ix d'una closca, símbol de la tortuositat dels miges mentires. Est, armat en una serp, símbol de la calúmnia en la seua llengua bífida, s'abalança sobre el que sembla un ermitaño, mamprenent el camí del saber sobre un pedestal, a on es troba també la firma de l'artiste. Esta figura ha segut interpretada també com la Virtus Sapientia, en la closca vista com un símbol positiu de generació.
Els pintures es caracterisen per una saturació lluminosa que les unifica estilísticament, a pesar de les diverses ambientació, i una iconografia culta molt refinada, testimoni del caràcter filosòfic neoplatónico i humanístic del Renaixença veneciano.
Bibliografia
- Mariolina Olivari, Giovanni Bellini, en AA. VV., Pittori del Rinascimento, Scala, Florencia 2007. ISBN 888117099X.
- Nepi Sciré, Giovanna i Valcanover, Francesco, Accademia Galleries of Venice, Electa, Milà, 1985. ISBN 88-4351930-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuatro alegorías» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.