Qos

'___protected_title_0___' (Edomita: 𐤒𐤅𐤎 ___protected_title_1___, després ___protected_title_2___^[1] hebreu: Plantilla:Hebreu ___protected_title_3___^[2]), també '___protected_title_5___' (Acadio: 𒋡𒍑 ___protected_title_6___) o '___protected_title_7___' (Grec: Kωζαι ___protected_title_8___) va ser el deu nacional dels edomitas.^[3] Va ser el rival idumeo de Yahweh, i estructuralment paralel a ell. Este nom apareix solament dos voltes en el Vell Testament (si excloem una atra possible menció en una versió contaminada del Llibre de Proverbis^[4]) en el Llibre de Esdras i Nehemías a on apareix com un element en un nom personal, ___protected_title_9___ ("fill de Qōs", compare's en el hebreu ___protected_title_10___, "fill de Yahweh"),^[5] referint-se al 'pare' d'una família o clan provablement idumeo de netinim, el qual havia retornat del captiveri en Babilonia.^[6] El nom apareix freqüentment en els papirs de Elefantina, illa a on existia una població mixta de mercenaris judeus i idumeos, que formaven part d'una guarnició persa.

Vore també

Referències

↑ Garr, W. Randall (2004). Dialect Geography of Syria-Palestine, 1000-586 B.C.E. (en en), Eisenbrauns, p. 35. ISBN 978-1-57506-091-0.
↑ Lévi Ngangura Manyanya. (2009). La fraternité de Jacob et d'Esaü (Gn 25-36): quel frère aîné pour Jacob? ___protected_title_4___, p.257.
↑ Detlef Jericke. (2003). Abraham in Mamre: Historische und exegetische Studien zur Region von Hebron und zu Genesis 11, 27–19, 38, p.19. BRILL.
↑ que en un mínim ajust Vriezen va implicar en la corrupta veu אלקום (Proverbis, 30:31) una alusió a el ___protected_title_12___. (Dicou 1994, p.177, n.1).
↑ Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia
↑ E. A. Knauf. (1999). Qos [en] Karel van der Toorn, Bob Becking, Pieter Willem van der Horst [eds.], ___protected_title_11___, pp.674-677. Wm. B. Eerdmans Publishing: ___protected_title_13___ (p.677).

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Qos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Garr, W. Randall (2004). Dialect Geography of Syria-Palestine, 1000-586 B.C.E. (en en), Eisenbrauns, p. 35. ISBN 978-1-57506-091-0.

[Manyanya-2] Lévi Ngangura Manyanya. (2009). La fraternité de Jacob et d'Esaü (Gn 25-36): quel frère aîné pour Jacob? ___protected_title_4___, p.257.

[3] Detlef Jericke. (2003). Abraham in Mamre: Historische und exegetische Studien zur Region von Hebron und zu Genesis 11, 27–19, 38, p.19. BRILL.

[4] que en un mínim ajust Vriezen va implicar en la corrupta veu אלקום (Proverbis, 30:31) una alusió a el ___protected_title_12___. (Dicou 1994, p.177, n.1).

[5] Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia

[Knauf-6] E. A. Knauf. (1999). Qos [en] Karel van der Toorn, Bob Becking, Pieter Willem van der Horst [eds.], ___protected_title_11___, pp.674-677. Wm. B. Eerdmans Publishing: ___protected_title_13___ (p.677).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]