Pygoscelis calderensis

Pygoscelis calderensis

Pygoscelis calderensis és una espècie de pingüí extinta del Mioceno Mig-Plioceno de Chile, que es caracterisa per la seua morfologia craneal i el seu ranc de tamany.

Va ser trobat en Chile i descrit pels investigadors Carolina Acosta-Hospitaleche, Martín Chávez (qui va recolectar el fòssil que es va seleccionar com holotip) i Omar Fritis (qui va realisar la primera identificació dels espècimen) en 2006.

El nom específic aludix a la ciutat de Caldera en la Regió d'Atacama, Chile, pròxima a la localitat de recolecció de l'espècimen. L'holotip i paratipos es troba actualment depositats en la colecció de Paleontologia de Vertebrats del Museu Nacional d'Història Natural de Chile.

El material descrit a la data consistix en tres cràneus parcials procedixen del membre Bonebed de la Formació Baïa Anglesa, en una antiguetat superior als 7 millons d'anys (Mioceno superior).

La diagnosis de l'espècie és la següent: fossa glandulae nasalis profunda i llimitada per un vorell supraorbitario més prim que en les espècies actuals del gènero. Els frontals formen una vareta d'al voltant d'1 mm en la regió interorbitaria, més prima que en Pygoscelis antarctica i Pygoscelis papua. Fossa temporalis superficial i angosta, en relació en les demés espècies del gènero. Processus postorbitalis més angosts que en P. papua i P. antarctica (en els quals són més triangulars), dirigits ventralmente i divergents en la seua regió distal respecte al pla sagital, com en P. papua, mentres que en Pygoscelis adeliae i P. antarctica són paralels al pla sagital. Processus paroccipitalis proyectats ventralmente i prominentia cerebelaris redonejada, a diferència de les demés espècies del gènero, en les que és aguzada.

A diferència de P. grandis de tamany equivalent al gènero Aptenodytes i també descrit per a la formació Baïa Anglesa, P. calderensis es troba en el ranc de tamany de les espècies actuals del gènero Pygoscelis.