Pudella carlae
Pudella carlae, també coneguda com a cérvol de Huancabamba, pudú de la yunga peruana o pudú de Huancabamba,[1][2] és una espècie de cérvido originari del Perú. En 2024 es va descobrir que era una espècie distinta del pudú del nort, del com està separat geogràficament per la Depressió de Huancabamba.[3][4][5] És la primera espècie de cérvidos existent descrita en el XXI.[6][7][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Pudella carlae és un cérvido rechoncho i de pates curtes. Medix 38 centímetros (15 plg) d'alt i pesa 7 a 9 kilogramos (15.4 a 19.8 lb), lo que ho fa més gran que P. mephistophiles, l'espècie de cérvidos més chicoteta coneguda, pero encara més chicotet que Pudu puda.[7][8][9][10]
El pelage del cos és asprós, llarc i de color marró anaranjado, lo que ho distinguix de la coloració més obscura de les atres dos espècies. El cap és majoritàriament negra, encara que no tan completament com en P. mephistophiles, ya que la coloració del cos s'estén fins a la #front. Les orelles són ovalades, contrastant en les orelles redonejades de P. mephistophiles i les orelles puntagudes de P. puda. La forma dels incisius també diferix dels d'atres pudus,[8][9] sent més espatulats que en P. mephistophiles. El cràneu també és diferent, sent més allargat, en ossos premaxilares i nassals més grans, caixa cerebral més ampla i amplitut zigomàtica.[7]
Ecologia i comportament
[editar | editar còdic]Pudella carlae s'alimenta de falagueres, aixina com de fulls i bayas, principalment d'arbusts i arbres menuts, encara que s'ha informat que trepa per troncs d'arbres inclinats per a menjar-se els seus fulls.[8][11]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Pudella carlae es troba al surest de la Depressió de Huancabamba en els Yungas peruans, en boscs núvols a lo llarc del costat oriental dels Vages peruans. Es troba en àrees com el parc nacional del Riu Abiseo, el parc nacional Yanachaga-Chemillén, el santuari nacional Pampa Bella, el bosc de protecció Pui Pui i el bosc de protecció de l'Alt Maig.[12][2]
Viu en altituts que van des de 1800 a 3300 metros (1968.5 a 3608.9 yd).[13]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pudu mephistophiles es va dividir històricament en dos subespècies, la subespècie tipo P. m. mephistophiles en la seua localitat tipo prop de Papallacta, Equador, i P. m. wetmorei en la seua localitat tipo en el parc nacional natural Puracé, Colòmbia. Més tart es va descobrir que abdós eren variacions individuals dins d'una de dos poblacions distintes, que s'estenien per Colòmbia, Equador i la part més septentrional de Perú. La segona població va ser identificada en el centre del Perú, separada de la primera per la Depressió de Huancabamba.[14]
Es va descobrir que la població del sur era una espècie distinta de P. mephistophiles en 2024. Els investigadors varen creure al principi que era una subespècie d'esta última, pero finalment va ser descrita com la nova espècie P. carlae, que es distinguix tant per diferències morfològiques com per variació genètica. S'ha informat que és la primera espècie de cérvol existent descoberta en el XXI i la primera en el Nou Món en més de 60 anys.[7][9]
L'estudi que descriu P. carlae va trobar que ell i el pudú del nort, P. mephistophiles, no estaven directament relacionats en el pudú del sur, P. puda. Com esta última és l'espècie tipo del gènero Pudu, les dos primeres varen ser colocades en el gènero resucitat Pudella per a donar conte d'esta distinció.[6] Eixe gènero es va erigir originalment en 1913 per a donar conte de les principals diferències entre el pudú del nort i del sur.[15]
Abdós gèneros Pudu i Pudella pertanyen a la tribu Odocoileini, que inclou al cérvol neotropical, encara que no són pares immediats.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]L'epítet específic carlae honra a la biòloga Carla Gazzolo, qui va salvar la vida del coautor Javier Barri despuix d'un problema vascular.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nova espècie de venado que habita en el Perú». Inforegión. Consultat el 2024-03-08.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Descobrixen una bell cérvol en Perú, el pudú de la yunga peruana» (en és). National Geographic en Espanyol. Consultat el 2024-04-20.
- ↑ «Coneix al pudú: el venado nano endèmic de Perú descobert recentment en Huancabamba». andina.pe. Consultat el 2024-03-08.
- ↑ «Pudú de la yunga: la troballa en Perú d'una nova espècie de mamífer». BBC News Món. Consultat el 2024-03-09.
- ↑ «Científics de Chile, Perú i Brasil descobrixen una nova espècie viva de pudú, el "Pudella carlae"». BioBioChile. Consultat el 2024-03-08.
- ↑ 6,0 6,1 «[1]». Consultat el 2024-03-15 (en en-US).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «The first living cervid species described in the 21st century and revalidation of Pudella (Artiodactyla)».Journal of Mammalogy.ISSN 0022-2372.doi:10.1093/jmammal/gyae012.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «[2]», Miami Herald. Consultat el 2024-03-24.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «[3]», El Mercuri. Consultat el 2024-03-16.
- ↑ Barnett. «Tiny deer from the dry valleys of Peru recognised as new species» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2024-04-06.
- ↑ Vora. «El descobriment del misteriós pudú de la yunga peruana: una nova espècie que habita els boscs núvols» (en és). Mongabay. Consultat el 2024-03-21.
- ↑ «A New Deer Species Discovered in Peru's Forests» (en en-gb). LatinAmerican Post. Consultat el 2024-03-15.
- ↑ Quiroz. ««Pudella carlae» la nova espècie de cérvol suramericà» (en és). Escola de Graduats Facultat de Ciències – UACh. Consultat el 2024-03-17.
- ↑ «Distribution of Pudu mephistophiles (sensu stricto) in Colòmbia, Equador, and Peru: A maximum entropy model approach».Mammalia Aequatorialis.4
- 53–66.ISSN 2697-3286.doi:10.59763/mam.aeq.v4i.37.
- ↑ (1913).«On certain of the smaller South American Cervidae».The Annals and Magazine of Natural History.11
- 585–589.doi:10.1080/00222931308693360.