Pucará de Quitor

El pucará de Quitor és una construcció preincaica ubicada a 3 km al nort de Sant Pedro d'Atacama, Província del Lloa (Regió d'Antofagasta) que data del sigle xii. Està feta de pedres que trepen un cerro a modo de fortalea en un mur defensiu perimetral, actualment és considerada un monument nacional de la República de Chile.

Erro al crear miniatura:

Pucará de Quitor

La seua localisació està en un recodo de la quebrada pel caixer de la qual fluïxen les aigües del riu Sant Pedro o riu Gran i sobre un pla inclinat de fort pendent, es troben les ruïnes de Pukara de Quitor. Pren el seu nom de l'agrupació agrària prehispánica, el "Ayllu" de Quitor", els camps del qual de cultiu naixen al peu del Pucará Quitor, fortalea erigida en el transcurs del XII, com una resposta als designis expansionista dels veïns aymaras. En Quitor, totes les construccions són de pedra, generalment sense cantear i extreta del banc de liparita, sobre el qual està assentat.

Les vivendes i la seua chicoteta sija adjunt, els recints defensius que s'advertixen en la perifèria i adscrits al mateix mur defensiu, els recints que almagasenen grans i les atalayes, cobrixen en número de 160 i en una superfície de 2,9 ha. Bona part de l'ala descrita té des de la seua base contigua als camps de cultiu fins al seu punt culminant, una altura de 80 m.

Les techumbres són sempre d'una sola aigua, planes o de molt poc inclinament: les mateixes tècniques han segut usades tant en Quitor com en Lasana: voltons de chañar o algarrobo, branques, palla d'Ichu, cobertes de fanc.

Sobre el cerro de Quitor es troba el Pukará (Fort) de Quitor, construït pel Poble Atacameño per a defendre's d'atres pobles que habitaven Sudamérica principalment dels Aimara, es troba una gran ciutat defensiva de les poques que tenim en Chile d'un poble indígena com lo és el Atacameño.

Mantenia una població estable, en activitats de subsistència, com la recolecció de chañar (frut dolç de l'arbre de mateix nom) i d'algarrobo, en agricultura i pastoreig. Ademés es realisaven activitats com a ceràmica, metalúrgia en coure, textils, cestería, artesania en fusta i pedra, lo que mostra un alt nivell tècnic i una organisació social i econòmica alvançada per a l'época.

El Pukará de Quitor era principalment de defensa, davant eventuals seges bèlics, en una llabor econòmica subsidiària, per a protegir les rutes comercials, per lo que la seua situació era important. Este pukará se situa en l'ala sur de la quebrada en la Cordillera de la Sal, per la que fluïx el riu Sant Pedro. Està construït en una pedra rojosa, que en el sol i l'arena es veu fins a blanquecina. En época de pau els pukarás eren utilisats pels caudillos Atacameños per a impondre la seua autoritat sobre els llogarets circumdants.

L'altura màxima del cerro en el que s'ubica alcança 80 metros, des d'esta altura es podia controlar l'alvanç dels enemics, i l'espai en el que es distribuïxen les construccions comprén uns 24.000 m². El pukará està rodejat per un mur serpenteante, que servia de primera llínea defensiva.

El pukará s'estén pel cerro a modo de terrats, servint les empinades ales de defensa adicional.

Les construccions, circulares o quadrades, constaven generalment d'un sol ambient, encara que en alguns casos estaven dividides en dos, i en la majoria hi havia una estructura més menuda, que es creu que era utilisada com sija, a on almagasenaven dacsa, fusta i atres recaptes. S'han registrat al voltant de 200 estructures que formen conjunts arquitectònics separats per vies d'accés i espais entre els recints. Les estructures de majors dimensions provablement eren places, espais d'us comunal o corrals.

La Pukará de Quitor és una antiga ciutadella utilisada com a fortalea indígena, la qual data de més de 700 anys sent declarat Monument Nacional per Chile en 1982. La seua construcció preincaica data del sigle xii. Està fet en pedres que trepen un cerro a modo de fortalea en un mur defensiu perimetral. Les ruïnes de Pukará de Quitor es troben ubicades en un recodo de la quebrada pel caixer de la qual fluïxen les aigües del riu Sant Pedro o riu Gran i sobre un pla inclinat de fort pendent, els camps del qual de cultiu naixen al peu del Pukará Quitor.

En Quitor, totes les construccions són de pedra, generalment sense cantear i extreta del banc de liparita, sobre el qual està assentat. Les vivendes i la seua chicoteta sija adjunta, els recints defensius que s'advertixen en la perifèria i adscrits al mateix mur defensiu, els recints que almagasenen grans i les atalayes, cobrixen en número de 160 i en una superfície de 2,9 hectàrees.