Psychotria carthagenensis
Psychotria carthagenensis, coneguda com amyruca, és un arbust de la família Rubiaceae. Es troba en la selva suramericana com sotobosque d'arbusts. Creix des dels tròpics d'Amèrica del Sur a Mèxic.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Són arbusts que alcancen un tamany de fins a 4 m d'alt, glabros a pubérulos. Els fulls té forma elíptiques, de 6–13 cm de llarc i 2–5 cm d'ample, en àpiç agut a acuminado, base aguda a cuneada, papiráceas. #Inflorescència terminals, glabras a pubérulas, paniculadas, piramidals, en 2 eixos secundaris per nuc o generalment 4 i 2 d'ells més curts, pedúnculs 2–4.5 cm de llarc, panícules 2–6 cm de llarc, bràctees triangulars, 0.5–1.5 mm de llarc, pedicels fins a 2 mm de llarc, flors en címulas de 2–5; llim calicino fins a 0.5 mm de llarc, dentado; corola infundibuliforme, blanca, tubo 2.5–3 mm de llarc, llops 1–2 mm de llarc. Fruts #elipsoide, 4–6 mm de llarc i 4–4.5 mm d'ample, anaranjados a rojos o morats; pirenos 2, en costelles llongitudinals.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Psychotria carthagenensis va ser descrit per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 16. 1760.[2]
- Sinonímia
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Conté l'alcaloide indol DMT, és conegut principalment com un ingredient en la enteogénica del té ayahuasca, encara que el seu us és menys comú que Diplopterys cabrerana o el seu parent propenc Psychotria viridis.[3][4]
A partir de l'hibridació de Psychotria viridis i Psychotria carthagenensis s'ha desenrollat l'híbrit comercial Psychotria Nexus. S'ha afirmat que Nexus té una taxa de creiximent més ràpida que P. carthagenensis i conté solament el 70 % de DMT en comparació a P. viridis, no obstant, es necessita més investigació i desenroll per a quantificar estos resultats i el potencial de nous #creuament genètics.[5]
Estudis farmacològics
[editar | editar còdic]En un estudi de 2014 es varen identificar els següents metabòlits secundaris en extractes hidroalcohólicos dels fulls: taninos, flavonoides, flavonoles i #fenol, i es varen comprovar les propietats antioxidants de l'extracte.[6]
En un atre estudi de 2021 es varen identificar els següents metabòlits secundaris en extractes acuosos dels fulls: anthraquinonas, composts fenòlics, esteroides, flavonoides, taninos i #alcaloide.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Rami appane, rani appani, sameruca, wy-soo-dö, yagé i yagé chacruna[7]
- En Brasil: carn-de-vaca, orelha-de-onca, erva-de-temps-branca, cafeeiro-do-mate[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «WCSP». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Psychotria carthagenensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Acetylcholinesterase inhibitory potential and lack of toxicity of Psychotria carthagenensis infusions».Research, Society and Development.10(4)
- i22810414059.ISSN 2525-3409.doi:10.33448/rsd-v10i4.14059.Consultat el 2023-01-23.
- ↑ «Psychedelics: Alternative and Potential Therapeutic Options for Treating Mood and Anxiety Disorders».Molecules.27(8)
- 2520.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules27082520.Consultat el 2023-02-17.
- ↑ «The Consumption of Psychoactive Plants in Ancient Global and Anatolian Cultures During Religious Rituals: The Roots of the Eruption of Mythological Figures and Common Symbols in Religions and Myths».NeuroQuantology.12(2)ISSN 1303-5150.doi:10.14704/nq.2014.12.2.753.Consultat el 2023-02-19.
- ↑ «Evaluation of Antioxidant Activity, Total Flavonoids, Tannins and Phenolic Compounds in Psychotria Leaf Extracts».Antioxidants.3(4)
- 745–757.ISSN 2076-3921.doi:10.3390/antiox3040745.Consultat el 2023-02-17.
- ↑ «Erowid Online Books : "Ayahuasca: alkaloids, plants, and analogs" by Keeper of the Trout». erowid.org. Consultat el 2023-02-19.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Catalogue of Life
- Este artícul conté una traducció derivada de «Psychotria carthagenensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.