Psilocybe hispanica

Psilocybe hispanica és una espècie de fongo de la família Hymenogastraceae. Produïx bolets marrons menudes en capells de forma cònica a convexa de fins a 10 mm de diàmetro i estípites de 16 a 25 mm de llarc per 0.5 a 1 mm de gruixa. Descrita per primera volta en 2000, solament s'ha avistar en la cordillera de Pirineus entre Espanya i França, a on creix en excrements de cavall en prats d'herba en altituts de 1700 a 2300 m.

El bolet conté el compost psicotrópico psilocibina. La possible representació d'esta espècie en l'art rupestre de Selva Pascuala, datat de fa 6000 anys, sugerix que pot haver segut utilisat en antics rituals religiosos —l'evidència més antiga de tal us en l'Europa prehistòrica.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita pel micólogo mexicà Gastón Guzmán en una publicació de 2000, basant-se en els #espècimen arreplegats per Ignacio Seral Boç prop d'Osca en el nort d'Espanya en 1995. Psilocybe hispanica va ser classificat en la secció Semilanceata del gènero Psilocybe pels seus espores de paret grossa i la seua basidiocarpo que es amorata en tocar. El epítet concret hispanica és el terme en llatí per a "espanyol".

Descripció

El fongo té píleos de forma alguna cosa cònica a convexa i alcança diàmetros de 5 a 10 milímetros. La seua superfície és plana, entre alguna cosa pegajosa a seca, de marró a groc pardusca. Les làmines són poc adnatas i de to marró-violáceo en vores blanquecinos. El estípite és de 16 a 25 mm en llongitut i de 0.5 a 1 mm en gruixa, de forma cilíndrica llaugerament bulbosa en la base. És de color blanquecino-groc, en tons entre vináceos o vert-azulados a negres cap a la base. Els #espècimen madurs no tenen un anell en el estípite. La carn és blanquecina, pero com atres fongos psilocibios es torna azulada en ferir-ho.

Les espores són elipsoides i medixen 12–14.5 per 6.5–8 μm. Tenen una paret groga-pardusca de més de 1 μm de gruixa i un ample poro germinativo apical en un agut apèndix hilar en la base (una regió a on l'espora era se subjecta al esterigma). El basidio (cèlules que contenen les espores en el himenio) és de quatre espores, hialino (traslúcido) i medix 32–44 per 8–12 μm. La pileipellis està formada per una capa de 130–150 μm gruixa, en una hifa hialina de paret prima gelatinizada d'1.5–4 μm d'ample. El hipodermio (la capa de teixit directament baixe el pileipellis) està de paret prima i hialina, 2.5–8 μm ample, en un pigment pardusco. Les fíbulas conecten en l'hifa.

Espècies similars

Psilocybe semilanceata és aproximadament similar en aspecte a P. hispanica, pero es poden distinguir pel seu aspecte micenoide i el seu umbo agut. A pesar de que l'hàbitat d'abdós espècies és similar, donant-se abdós en praderies, P. semilanceata no creix directament en excrements sino que és una espècie saprotrófica que creix en raïls mortes d'herba. P. fimetaria També s'assembla a P. hispanica, pero també té un aspecte micenoide en un anell en la raïl. En térmens de característiques microscòpiques, P. fimetaria té un cistidio més gran que medix 20–32 per 4–8 μm. P. hispanica diferix de P. liniformans var. liniformans en que carix d'una vora gelatinosos. P. liniformans var. americana té també un cistidio més gran, medint 22–33 per 5.5–9 μm i creix només en terra al voltant d'herbes en el noroest de EE. UU. i en Chile. Deconica coprophila (anteriorment cridada Psilocybe coprophila) és un bolet pardusca menuda que també creix en excrements pero no conté psilocibina i el seu estípite no és blau.

• 
  Deconica coprophila
• 
  Psilocybe semilanceata

Hàbitat i distribució

Psilocybe hispanica és un fongo coprófilo. Els seus cossos fructífers creixen en excrements de cavall, a voltes en grups de més de 25. En l'informe original de Guzmán, es varen trobar en un prat pirenaic en Aragó a una altitut de 2300 metros. En 2003, l'espècie va ser avistar en Tramacastilla de Tena, un poble en els Pirineus; també s'ha localisat "en la part francesa dels Pirineus". Dins de la seua gama restringida, el bolet és "molt comú" en altituts de 1700 a 2300 m.

Use

El bolet es consumix recreativamente pels seus efectes alucinogens. No es tracta d'un cas aïllat, puix també s'han vinculat en este us en Espanya a les espècies P. semilanceata i P. gallaeciae. Guzmán i Castro registren que un medallón de el XVII trobat en la vall de Tena en els Pirineus tenia gravats d'un diable i bolets. Els bolets—possiblement P. semilanceata o P. hispanica, segons Guzmán i Castro—varen ser usades en bruixeria, una pràctica comuna en la vall durant la Edat Mija.

Es considera que l'art rupestre trobat en Selva Pascuala, prop de la ciutat espanyola de Villar del Fum, mostra evidències de que P. hispanica va ser utilisat en rituals religiosos fa 6000 anys. El abric rocós de Selva Pascuala va ser descobert al començament de el XX. A principis de el XXI es va notar que els objectes d'un dels murs, inicialment descrit com "bolet", compartia la morfologia general de P. hispanica: El mural descriu una fila de 13 objectes en apariència de fongos en capells convexos o cònics i estípites sense anells rectes o sinuosos. Ademés, el mural mostra un bou lo que sugerix una associació en un fongo coprófilo com a P. hispanica. Si be l'espècie halucinógena P. semilanceata també es troba en l'àrea del mural, la seua forma diferix (per la seua umbo no cònic) i el seu hàbitat normal és sobre el sol en lloc d'en excrements. Si l'interpretació és correcta, el mural representa l'evidència més antiga de l'us de fongos alucinogens en Europa i el tercer cas en art rupestre. L'única troballa més antic és en Tassili n'Ajjer, en el desert de Sàhara en el surest d'Argèlia. En 1992, el etnobotánico italià Giorgio Samorini va descobrir un mural datat entre 7000 a 9000 a. C. en bolets posteriorment identificats com Psilocybe mairei, una espècie autòctona d'Argèlia i Marroc.

Vejau també

• Anex:Fongos psilocibios

Enllaços externs

• Psilocybe hispanica en Index Fungorum (en Plantilla:Obtener idioma).
• Imàgens [1] archivat en Wayback Machine.