Psicografía
La escritura automàtica o psicografía és una suposta habilitat psíquica d'una persona que escriu lletres sense estar conscient. La persona afirma que les paraules varen ser escrites pel subconscient, per un esperit o per forces sobrenaturals.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'escritura automàtica és una pràctica espiritual descrita per primera volta per el historiador francés Hippolyte Taine (1828-1893) en el pròlec de la tercera edició del seu llibre De l'intelligence, publicat en 1878.
Els escrits religiosos de «inspiració divina» ―com els Vedas, la Bíblia i el Corán― es consideren fenomens psicográficos, a on la mà del religiós ―Viasa, Moisés o Mahoma, respectivament― no és més que un mer instrument utilisat per alguna deidad o ser diví sobrenatural.
El poeta portugués Fernando Pessoa (1888-1935) va afirmar haver experimentat ―junt a ___protected_title_17___ i ___protected_title_18___― un succés d'escritura automàtica. Va dir que va sentir ___protected_title_19___, a voltes sentint una sensació en el seu braç dret el qual afirma es movia alié a la seua voluntat.[2]
George Hyde-Lliges, l'esposa del poeta irlandés William Butler Yeats (1865-1939), també va afirmar poder escriure automàticament.[3]
William Fletcher Barrett (1844-1925) va escriure que estos «mensages automàtics podrien ocórrer quan l'escritor passiu pren un llapis sobre un tros de paper, o sobre un planchette (taula d'escritura espiritista), o sobre un tauler güija».[4]
En l'espiritisme, els esperits són els responsables de prendre el control de la mà del médium per a escriure lletres, mensages, o inclús llibres sancers. La psicografía ocorre durant un periodo de trance o animació suspesa.[5]
Arthur Conan Doyle en el seu llibre The new revelation (1918), va escriure que la psicografía ocorre quan el subconscient de l'escritor és manipulat per esperits externs.[6]
El poeta surrealiste Robert Desnos (1900-1945) va afirmar que va ser beneït en l'escritura automàtica. Alguns investigadors de lo psíquic com Thomson Jay Hudson (1834-1903) varen afirmar que els esperits no són els responsables dels fenomens psicográficos i que la psicografía no seria més que un producte del subconscient de l'escritor.[7]
Entre els que han afirmat haver experimentat algun fenomen psicográfico es troben Jane Roberts (1929-1984),[8] Helen Schucman (1909-1981)[9] i Neale Donald Walsch (1943-)[10][11]
En 1975, Wendy Hart ―de Maidenhead (Anglaterra)― va afirmar que escrivia automàticament les paraules de Nicholas Moore, un capità mort en 1642.[12]
Anàlisis escèptic
[editar | editar còdic]En 1998, un artícul en Psychological Science va descriure una série d'experiments realisats per a determinar si les persones que han experimentat fenomens psicográficos no varen sofrir més que un efecte ideomotor.[13]
El catedràtic en Psicologia Théodore Flournoy (1854-1920) va escriure el llibre De l'Índia al planeta Mart (1899), que va fer famosa a la médium suïssa Hélène Smith (Catherine-Elise Müller, 1861-1939), la qual afirmava que els seus escrits psicográficos provenien del planeta Mart i estaven escrits en idioma marcianà. Flournoy va concloure que el «idioma marcianà» posseïa una forta similitut en el francés de la senyoreta Smith, el qual era la seua llengua materna, i que els seus escrits psicográficos no eren més que «una visió romàntica de la seua imaginació subliminal derivat de recorts oblidats (per eixemple algun llibre llegit quan era chiqueta)». Per a descriure eixe fenomen, Flournoy va inventar el terme criptomnesia.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Spence, Lewis (2003): An encyclopaedia of occultism. Dover Edition, 2003, pág. 56
- ↑ (1999).«Correspondência 1905-1922».Assírio & Alvim, pp. 214-219..
- ↑ Howes, Marjorie Elizabeth; i Kelly, John S. (2006): The Cambridge companion to W. B. Yeats (pág. 11), 2006.
- ↑ Barrett, William Fletcher: On the threshold of the unseen. Cambridge University Press, 2011, pág. 162.
- ↑ Dictionary Definition
- ↑ Conan Doyle, Arthur: The New Revelation (pág. 47), 2010, Reprint Edition.
- ↑ Hudson, Thomson Jay (1834-1903): The law of psychic phenomena. Wildhern Press, 2009, pág. 252.
- ↑ Seth Speaks
- ↑ A course in miracles (1975).
- ↑ Conversations with God (1996)
- ↑ Sue Lim Good Spirits, Bad Spirits: How to Distinguish Between Them 2002, p. 82
- ↑ Rabey, Ivan: Book of St Columb, 1979.
- ↑ Psychological Science 9.1, January 1998
- ↑ Randi, James (1928-): An encyclopedia of claims, frauds, and hoaxes of the occult and supernatural (pág. 22). Nova York: St. Martin's Press, 1995.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Psicografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.