Pseudococcidae

Pseudococcidae

Les cochinillas harinosas, cochinillas blanques o cochinillas algodonosas són insectes en la família Pseudococcidae, insectes "escates" que habiten en climes càlits i humits. Moltes espècies són considerades plagues ya que s'alimenten dels sucs de les plantes d'hivernàculs, plantes de la llar i arbres subtropicals i també són vectores de vàries malalties de les plantes.

Distribució

Les cochinillas algodonosas es presenten en tot lo món. Existixen numeroses espècies en l'ecozona Paleártica i una cantitat menor en l'ecozona del Neotrópico.

Descripció

mascle de cochinilla blanca del hibisco, Maconellicoccus hirsutus.

Formigues Formica fusca atenent un grup de cochinillas blanques.

Una marieta depredando sobre cochinillas blanques.

Cochinillas blanques alimentant-se en una planta de hibisco.

Phenacoccus aceris

Formiga Acropyga glaesaria carrejant una cochinilla blanca Electromyrmococcus abductus, fòssils en àmbar.

Les cochinillas algodonosas presenten dimorfisme sexual (els sexes posseïxen diferències morfològiques). Les femelles retenen les característiques de nimfes, presentant una morfologia reduïda, sense ales, encara que a diferència de numeroses femelles d'insectes escama, a sovint posseïxen pates i es poden desplaçar. Les femelles no canvien completament i comunament són neoténicas (presentant característiques de nimfes). Els mascles adults posseïxen ales. Ya que les cochinillas blanques (com també tots els atres Hemiptera) són insectes en hemimetabolisme, ells no sofrixen una metamorfosis completa, o siga no existixen etapes larval i de bua, i les ales no es desenrollen internament. Les cochinillas blanques mascles experimenten un canvi radical durant el seu cicle de vida, transformant-se de nimfes ovoides sense ales a adults voladores.

Les femelles de la cochinilla de l'Índia s'alimenten de la llacor de les plantes, normalment en les raïls o atres parts de la planta, i en uns pocs casos en la base de la fruta almagasenada. Ells s'adossen a la planta i secretan una capa de cera polvorienta (d'a on els ve el calificatiu harinosa o algodonosa) que utilisen per a protecció mentres succionen els sucs de la planta. Els mascles per la seua banda viuen un lapsus breu ya que no s'alimenten durant la seua fase adulta i solament viuen per a fertilizar a les femelles. Les cochinillas de la farina dels cítrics volen fins a les femelles i s'assemblen a mosquits abultats.

Algunes espècies de cochinillas harinosas coloquen els seus ous (de 50 a 100) sobre la mateixa capa de cera que utilisen per a protegir-se; en atres espècies les cochinillas naixen directament de la femella.

Bibliografia

• Jahn, G. C. and J.W. Beardsley 1994. Big-headed ants, Pheidole megacephala: Interference with the biological control of gray pineapple mealybugs. In D.F. Williams [ed.] "Exotic Ants: Biology, Impact and Control of Introduced Species." Westview Press, Oxford, 199-205.
• Jahn, G. C. and J.W. Beardsley 1998. Presence / absence sampling of mealybugs, ants, and major predators in pineapple. J. Plant Protection in the Tropics 11(1):73-79.
• Jahn, Gary C., J. W. Beardsley and H. González-Hernández 2003. A review of the association of ants with mealybug wilt disease of pineapple. Proceedings of the Hawaiian Entomological Society. 36:9-28.