Pseudanto
_-_Flickr_-_Alejandro_Bayer.jpg)
Un pseudanto (també: seudanto) és una inflorescència que s'assembla a una flor.[1] La paraula s'utilisa a voltes per a atres estructures que no són ni una verdadera flor ni una verdadera inflorescència.[1] Eixemples de pseudantos són les flors compostes, les cabezuelas o els capítuls (són sinònims exactes), que són tipos especials de inflorescència en les que s'agrupen des d'una chicoteta arracada fins a centenars o a voltes mils de flors per a formar una única estructura pareguda a una flor. Els pseudantos adopten diverses formes. Les verdaderes flors (els flósculos) solen ser chicotetes i a sovint molt reduïdes. No obstant, el pseudanto a voltes pot ser prou gran (com en els caps d'algunes varietats de girasol).
Els pseudantos són característics de la família de les margarites i els girasols (Asteraceae), les flors dels quals es diferencien en flors discales, exclusives d'esta família. Les flors del disc en el centre del pseudanto són actinomorfas, i la corola està fusionada en un tubo. Les flors de la perifèria són zigomorfas i la corola té un lòbul gran (els cridats «pétals» d'una margarita són, per eixemple, flors individuals del radi). Algunes plantes poden carir de flors del radi o del disc: Senecio vulgaris carix de flors del radi i Taraxacum officinale carix de flors del disc. Les flors individuals d'un pseudanto en la família Asteraceae (o Compositae) es diuen comunament flósculos. El pseudanto té un verticilo de bràctees baix de les flors, formant un involucre.
En tots els casos, un pseudanto és superficialment indistinguible d'una flor. No obstant, una inspecció més detallada de la seua anatomia revelarà que està compost per múltiples flors. Aixina, el pseudanto representa una convergència evolutiva de l'inflorescència cap a una unitat reproductiva reduïda que pot funcionar en la polinisació com una sola flor, a lo manco en les plantes que són polinisades per animals.
Els pseudantos poden agrupar-se en tipos. El primer tipo té unitats de flors individuals que són reconeixibles com a flors individuals, encara que estiguen fusionades. En el segon tipo, les flors no apareixen com a unitats individuals. Alguns òrguens, com els estams i els carpelos, no poden associar-se a cap flor individual.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Louis P. Ronse De Craene (4 de febrer de 2010). Floral diagrams: An aid to understanding flower morphology and evolution (en en), Cambridge University Press, p. 23. ISBN 978-1-139-48455-8.
- ↑ «Flower-like terminal structures in racemose inflorescences: a tool in morphogenetic and evolutionary research».Journal of Experimental Botany.57(13)
- 3517–3530.ISSN 1460-2431.doi:10.1093/jxb/erl126.Consultat el 2023-01-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudanto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.